Parlem a Madrid del proc\u00e9s catal\u00e0 persones que discrepem sobre el fons de l\u2019assumpte, per\u00f2 coincidim en alguns punts \u2013no tots\u2013 de l\u2019an\u00e0lisi del que ha passat fins avui. En un moment del debat, qui firma aquest paper posa sobre la taula una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019inscriu dins de l\u2019anomenada hist\u00f2ria contrafactual: Qu\u00e8 hauria passat si el PP no s\u2019hagu\u00e9s obsessionat amb l\u2019Estatut catal\u00e0 del 2006? Qu\u00e8 haur\u00edem viscut si la dreta espanyola no hagu\u00e9s utilitzat aquell text aprovat en refer\u00e8ndum per al seu avantatgisme electoral? I qu\u00e8 haur\u00edem pogut fer si el Tribunal Constitucional no hagu\u00e9s retallat i buidat la llei principal de l\u2019autogovern dels catalans? Es tracta d\u2019una ucronia, per descomptat. Per\u00f2 t\u00e9 sentit preguntar-se per aix\u00f2 quan s\u2019es\u00adpecula sobre com sortir del bucle i com fer pol\u00edtica de veritat, no gesticulaci\u00f3 ni electoralisme espasm\u00f2dic.
\n
\nFem una mica d\u2019arqueologia. Recordeu que en el refer\u00e8ndum de l\u2019Estatut del 2006, impulsat pel president Pasqual Maragall, dos partits van advocar pel no, per raons diferents. El PP considerava que el text sortia del marc constitucional i era sospit\u00f3s, mentre que ERC afirmava que el projecte s\u2019havia devaluat durant la seva transacci\u00f3 a Madrid, on Artur Mas \u2013llavors cap de l\u2019oposici\u00f3 al Parlament\u2013 va negociar amb el president Zapatero. A l\u2019hora de la veritat, l\u2019Estatut va \u00adrebre el suport de la centralitat pol\u00edtica d\u2019aquell moment, articulada per convergents, socialistes i postcomunistes. Extramurs del consens van quedar populars, republicans i la CUP, que no tenia el prota\u00adgonisme que va adquirir despr\u00e9s. D\u2019altra banda, Cs era una formaci\u00f3 que encara feia els seus primers passos. En termes socials, aquell Estatut era assumit per una gran majoria del pa\u00eds, tot i que la participaci\u00f3 en el refer\u00e8ndum va ser certament baixa.
\n
\n
Qu\u00e8 haur\u00edem viscut si la dreta espanyola no hagu\u00e9s utilitzat l\u2019Estatut del 2006 per al seu avantatgisme electoral?<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nLa iniciativa ideada pel president Maragall buscava refor\u00e7ar l\u2019autogovern, assegurar el seu millor finan\u00e7ament i consolidar el reconeixement de Catalunya com a naci\u00f3 dins d\u2019Espanya. Va ser l\u2019\u00faltima expressi\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic cl\u00e0ssic, per\u00f2 va embarrancar. La crisi econ\u00f2mica global es va encavalcar a la crisi institucional que va desencadenar la decisi\u00f3 del TC sobre l\u2019Estatut, i es va engegar el que va culminar durant la tardor del 2017 amb una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia simb\u00f2lica i l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 de la Constituci\u00f3. Els que m\u00e9s poder tenien van ser els m\u00e9s irresponsables, no ho oblidem: el PP havia demanat firmes al carrer contra l\u2019Estatut catal\u00e0. El PSOE, malgrat la solemne declaraci\u00f3 de Granada del 2013, va quedar atrapat en el relat territorial de la dreta. El socialisme catal\u00e0 va patir un gran desgast a causa d\u2019aix\u00f2.
\n
\nSemblava que Pedro S\u00e1nchez estava cridat a escapar d\u2019aquesta teranyina, per\u00f2 no ha triat aquest cam\u00ed. Invocar el 155 com a missatge fetitxe electoral i repetir que la situaci\u00f3 de Catalunya \u201c\u00e9s un problema de conviv\u00e8ncia\u201d no \u00e9s gaire congruent amb l\u2019actitud de Miquel Iceta, que emet constants missatges de distensi\u00f3 al Parlament. Podria ser que el PSC tingu\u00e9s m\u00e9s sentit d\u2019Estat que el PSOE? \u00c9s paradoxal, per\u00f2 t\u00e9 una explicaci\u00f3: els socialistes catalans no s\u2019enganyen sobre la resist\u00e8ncia i l\u2019arrelament de l\u2019independentisme, i saben que qualsevol escenari futur no pot excloure dos milions de votants. A difer\u00e8ncia dels populars, i no diguem Cs, el PSC \u00e9s una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 una important pres\u00e8ncia real en la societat i les institucions, i aix\u00f2 li dona un coneixement afinat del conflicte. Per aix\u00f2, el que alguns denominen bloc constitucional no funciona a Catalunya com explica certa propaganda. Serveixi com a exemple una dada molt recent: alguna premsa de Madrid ven com una tra\u00efci\u00f3 a Espanya que el PSC no doni suport a la moci\u00f3 de censura de Cs contra el president Torra, un aquelarre sense recorregut pensat nom\u00e9s per donar publicitat a la nova cap de llista auton\u00f2mica.
\n
\nDaniel Innerarity afirma que la recerca d\u2019una soluci\u00f3 a la crisi catalana \u2013no d\u2019una simple sortida\u2013 passaria per la l\u00f2gica de la segona millor opci\u00f3 de cada una de les parts del conflicte. Donant per descomptat que els plantejaments de m\u00e0xims s\u2019hauran de guardar per poder desencallar. Aix\u00f2 ens connecta amb la ucronia plantejada al principi d\u2019aquestes ratlles: seria l\u2019Estatut del 2006 sense les retallades del TC una segona opci\u00f3 plausible per comen\u00e7ar a parlar? Aquesta possibilitat sembla avui inabordable i provoca gran escepticisme, com \u00e9s l\u00f2gic. Catalunya, Espanya, la pol\u00edtica i tots nosaltres hem canviat des del 2010, el m\u00f3n d\u2019ahir no tornar\u00e0. Per tant, rebobinar no seria un verb adequat ni productiu. Per\u00f2, sense caure en nost\u00e0lgies, i assumint que les circumst\u00e0ncies modifiquen els significats, alg\u00fa hauria d\u2019estar pensant en la cadena de desprop\u00f2sits que va desembocar en la sent\u00e8ncia del TC sobre l\u2019Estatut. Per repescar d\u2019aquell quadre el que pugui ser aprofitat quan tinguem \u2013a Madrid i Barcelona\u2013 dirigents capa\u00e7os d\u2019actuar m\u00e9s enll\u00e0 de la pastanaga electoral. Quan apareguin l\u00edders que puguin parlar d\u2019una altra manera als seus i als altres, com si cada paraula dita no fos un miratge, un placebo o una coartada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Parlem a Madrid del proc\u00e9s catal\u00e0 persones que discrepem sobre el fons de l\u2019assumpte, per\u00f2 coincidim en alguns punts \u2013no tots\u2013 de l\u2019an\u00e0lisi del que ha passat fins avui. En…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5464,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5463"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5468,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5463\/revisions\/5468"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5464"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}