Els ex s\u00f3n sensacionals: acostumen a dir coses substancials perqu\u00e8 es desfan el monyo f\u00e0cilment, encara que siguin calbs, com \u00e9s el cas de Crist\u00f3bal Montoro, exministre d\u2019Hisenda de Rajoy i pol\u00edtic del PP amb llarga traject\u00f2ria. Aquest veter\u00e0 pol\u00edtic conservador, ara lluny de la lluita, considera que \u201cestem buidant la po\u00adl\u00edtica\u201d i afegeix que \u201csembla que nom\u00e9s hi ha comunicadors\u201d. \u201cI no passa \u00fanicament a Espanya \u2013diu\u2013 sin\u00f3 arreu i en tots els partits\u201d. T\u00e9 ra\u00f3 i encerta amb el verb: buidar la pol\u00edtica. Sens dubte, alguna cosa d\u2019aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9 quan les accions, els discursos i els gestos dels pol\u00edtics es regeixen, sobretot, per les oscil\u00b7lacions dels sondejos i els \u00edndexs de popularitat.
\n
\nMontoro, que ha concedit una entrevista a El Pa\u00eds , reflexiona com un pol\u00edtic d\u2019altres temps i fa una mica de trampa: tamb\u00e9 els governs dels quals ell va formar part van participar de la tend\u00e8ncia que ara critica, si b\u00e9 \u00e9s cert que menys del que avui tenim davant. Hi ha un important augment de grau en aquest buidatge de la pol\u00edtica, al qual Rajoy no va ser estrany, en la mesura que tendia a reduir-ho tot a una gesti\u00f3 que pretenia semblar \u00adtecnocr\u00e0tica. En comparaci\u00f3 amb Aznar \u2013que va ser a partir de l\u2019any 2000 tan acusadament ideol\u00f2gic i program\u00e0tic com el Gonz\u00e1lez del 1982\u2013, Rajoy sempre va semblar un governant amb sordina i bata blanca.
\n
\n
El gui\u00f3 electoral buida el llibre de la pol\u00edtica i converteix l\u2019actor que el segueix en un ninot<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nPer\u00f2 Pedro S\u00e1nchez, formatat te\u00adlevisivament i enganxat a un tacticisme barroc non-stop , \u00e9s certament una altra cosa: el buidatge de la po\u00adl\u00edtica que genera \u00e9s purament postmodern, ja que consisteix a surfejar consignes que fixen marcs de sentit que tenen una relaci\u00f3 inexistent o de simple aparen\u00e7a amb un projecte articulat. Els cops de volant de l\u2019actual l\u00edder socialista dibuixen una traject\u00f2ria de resistent , per utilitzar el t\u00edtol del seu llibre. El gui\u00f3 electoral buida el llibre de la pol\u00edtica i converteix l\u2019actor que el segueix en un ninot en mans de la sort.
\n
\nPreguntat sobre els fitxatges en les llistes electorals, Montoro respon que hi ha massa \u201cfamosos\u201d i explica que \u201cels pol\u00edtics han entrat en aquell joc en el qual l\u2019important \u00e9s que et coneguin i no per quin motiu\u201d. \u201cCada vegada hi ha m\u00e9s frustraci\u00f3 en la gent i \u00e9s normal \u2013afirma\u2013, perqu\u00e8 falten continguts. L\u2019important \u00e9s quedar b\u00e9 a la tele, per\u00f2 no et distingeixen d\u2019un altre que \u00e9s m\u00e9s o menys de la teva edat i parla com tu i de qui nom\u00e9s fa tuits\u201d. \u00c9s un bon resum de com la mal anomenada comunicaci\u00f3 ha anat fagocitant la representaci\u00f3 pol\u00edtica fins a deixar-la en un guinyol on veiem la m\u00e0 del titellaire. Per\u00f2 la frustraci\u00f3 no crec que provingui de la falta de continguts sin\u00f3 d\u2019una cosa una mica m\u00e9s greu: la impunitat amb qu\u00e8 qualsevol l\u00edder recita paraules precuinades sense preocupar-se poc ni massa de si semblen pr\u00f2pies o aut\u00e8ntiques. El que emprenya \u00e9s el desvergonyiment amb qu\u00e8 ens prenen per idiotes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els ex s\u00f3n sensacionals: acostumen a dir coses substancials perqu\u00e8 es desfan el monyo f\u00e0cilment, encara que siguin calbs, com \u00e9s el cas de Crist\u00f3bal Montoro, exministre d\u2019Hisenda de Rajoy…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5470,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5469"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5473,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5469\/revisions\/5473"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}