Deia Isaiah Berlin, fil\u00f2sof i historiador de les idees, que tot nacionalisme \u201csi m\u00e9s no a Occident, es crea per les ferides infligides per la coacci\u00f3\u201d. La sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem contra els l\u00edders del proc\u00e9s ha abocat sal a la fe\u00adrida, com era previsible per a qualsevol persona m\u00ednimament informada. Les gi\u00adragonses ret\u00f2riques que fan els redactors de la sent\u00e8ncia per establir el fonament del delicte de sedici\u00f3 a partir de manifesta\u00adcions pac\u00edfiques (aix\u00ed ho acrediten les cr\u00f2niques period\u00edstiques dels fets del 20 de setembre i de l\u20191 d\u2019octubre del 2017) palesen que l\u2019enfocament penal de la crisi catalana \u00e9s una sortida for\u00e7ada i en fals, que empitjora l\u2019escenari i, de retruc, rebaixa la qualitat de la democr\u00e0cia espanyola, com han notat diversos juristes de prestigi; avui, a la llum de la sent\u00e8ncia del proc\u00e9s, tota dissid\u00e8ncia social i pol\u00edtica a Espanya t\u00e9 un per\u00edmetre d\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s redu\u00eft, m\u00e9s fr\u00e0gil i m\u00e9s arbitrari.
\n
\nEl contenci\u00f3s Catalunya-Espanya \u00e9s una ferida que est\u00e0 m\u00e9s oberta que fa dos anys. Escap\u00e7ar el moviment independentista no ha desmobilitzat els dos milions de persones que han abra\u00e7at aquesta idea, al contrari. Es pot fer pol\u00edtica quan la ferida va supurant? Ser\u00e0 molt complicat mentre la pres\u00f3 per a nou persones projecti la seva ombra di\u00e0ria sobre qualsevol decisi\u00f3, discurs i gest. L\u2019horitz\u00f3 immediat \u00e9s la cronificaci\u00f3 del conflicte, el seu enquistament, amb oscil\u00b7lacions m\u00e9s o menys percep\u00adtibles, arran de fets previstos i circumst\u00e0n\u00adcies no contemplades que es combinen sempre per donar lloc a episodis que permeten assegurar que la hist\u00f2ria mai no es repeteix, encara que ho pugui semblar.
\n
\n
Catalunya pateix una crisi d\u2019autoritat, que no \u00e9s exactament el mateix que una crisi de lideratge<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nSom en el moment que la ferida cou m\u00e9s. Les marxes de gent pac\u00edfica cap a Barcelona demostren que l\u2019independentisme t\u00e9 un arrelament social i una capacitat de resist\u00e8ncia que no poden ser menystinguts per ning\u00fa. D\u2019altra banda, els aldarulls violents que s\u2019han produ\u00eft en diverses ciutats les \u00faltimes nits demostren que l\u2019independentisme ha de vigilar, perqu\u00e8 el seu car\u00e0cter democr\u00e0tic no sigui trencat per din\u00e0miques descontrolades que es girarien contra aquesta causa i l\u2019abocarien a la margina\u00adlitat d\u2019altres \u00e8poques. El fet que l\u2019independentisme estigui alhora al carrer i al Govern de la Generalitat exigeix una cura m\u00e0xima dels responsables institucionals, i no nom\u00e9s dels que dirigeixen els Mossos d\u2019Esquadra. En aquest sentit, determi\u00adnades escenificacions del president Torra posen la presid\u00e8ncia de Catalunya en una contradicci\u00f3 insalvable, i erosionen la potencialitat d\u2019un c\u00e0rrec que, des dels temps de Francesc Maci\u00e0, no \u00e9s el d\u2019un simple cap de govern.
\n
\nPer sota de la ferida, Catalunya pateix una crisi d\u2019autoritat, que no \u00e9s exactament el mateix que una crisi de lideratge. Els l\u00edders pol\u00edtics i socials de l\u2019independentisme han estat empresonats i s\u00f3n a l\u2019exili, i aix\u00f2 ha obligat a madurar a corre-cuita una s\u00e8rie de dirigents que formaven part de la \u00adsegona o la tercera l\u00ednia. Aquesta realitat \u00e9s de gesti\u00f3 ingrata, per\u00f2 nom\u00e9s tangencialment t\u00e9 relaci\u00f3 amb l\u2019altra. La crisi d\u2019autoritat prov\u00e9 de la suma de factors tan diversos com la crisi econ\u00f2mica, la mala imatge dels partits, la corrupci\u00f3, el tacticisme, el populisme, el cas Pujol, les maneres de certes elits i la por de dir coses que no siguin ben rebudes pel gran p\u00fablic. L\u2019ascendent de figures populars molt especials, com Pep Guardiola, per exemple, tapa aquesta abs\u00e8ncia amb el miratge d\u2019un efecte estimulador de l\u2019autoestima expr\u00e9s. Per\u00f2 l\u2019autoritat \u00e9s una altra cosa i no sempre resulta ni simp\u00e0tica ni atractiva. Aquest problema t\u00e9 poc a veure amb aquella crisi de l\u2019autoritat de qu\u00e8 parlava Josep Pla l\u2019any 1924, excepte en un punt, secundari per\u00f2 no menor, que fa pensar en els nostres dies i en les nostres batusses: \u201cEls partits, els moviments, moren del mal de la unanimitat i viuen de l\u2019escissi\u00f3\u201d.
\n
\nUn amic m\u2019envia un missatge de Telegram: \u201cNavegar sense br\u00faixola ni cartes de navegaci\u00f3, quan fa mal temps, ho fa molt dif\u00edcil tot\u201d. Resoldre la crisi d\u2019autoritat implicaria tornar a tenir br\u00faixola i cartes mar\u00edtimes, per\u00f2 ara som on som. Sal a la ferida, protestes i gesti\u00f3 d\u2019unes institucions afeblides des de fora i des de dins, amb la repetici\u00f3 de debats que ens porten fins al l\u00edmit de les nostres faules, all\u00ed on \u2013envoltat de miralls que ens desfiguren\u2013 ens espera el psic\u00f2leg per administrar-nos algun remei que ens permeti dormir malgrat el soroll de l\u2019helic\u00f2pter. Els nost\u00e0lgics de la Rosa de Foc juguen un partida de p\u00f2quer amb els taxidermistes de la falsa ruta , mentre els fantasmes fluorescents de Francesc Camb\u00f3 i Llu\u00eds Companys es passegen per darrere dels contenidors cremant, que s\u00f3n deu vegades menys que els que van encendre les armilles grogues a Par\u00eds, on no hi ha crisi d\u2019autoritat, esclar.
\n
\nLes ferides no es curen amb el temps. Les ferides poden gangrenar-se i, llavors, arriba l\u2019amputaci\u00f3 inevitable. L\u2019amputaci\u00f3 \u00e9s justament el que fa m\u00e9s por a Madrid des de fa segles, un temor que ha posat en marxa una repres\u00e0lia que, com totes, fa m\u00e9s gran i m\u00e9s sagnant la ferida. Paradoxa suprema.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Deia Isaiah Berlin, fil\u00f2sof i historiador de les idees, que tot nacionalisme \u201csi m\u00e9s no a Occident, es crea per les ferides infligides per la coacci\u00f3\u201d. La sent\u00e8ncia del Tribunal…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5545,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5541"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5544,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5541\/revisions\/5544"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5545"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}