Els que redacten els discursos del president Quim Torra van triar molt malament ahir la citaci\u00f3. A m\u00e9s d\u2019anunciar un nou refer\u00e8ndum durant aquesta legislatura, el m\u00e0xim mandatari de Catalunya va citar V\u00e1clav Havel, l\u2019escriptor dissident txec que va liderar l\u2019oposici\u00f3 contra la dictadura comunista i es va convertir despr\u00e9s en el primer president de la democr\u00e0cia: \u201cHavel defensava que cal viure en la veritat, com a acte de resist\u00e8ncia, de rebel\u00b7li\u00f3, contra la mentida de la qual el mateix poder totalitari \u00e9s presoner\u201d. Havel, a m\u00e9s d\u2019un l\u00edder indiscutit i carism\u00e0tic, va ser un gegant pol\u00edtic, un referent europeu l\u2019autoritat moral del qual es va mantenir fins al final de la seva vida. Torra va rematar el seu discurs provant de buscar inspiraci\u00f3 en una figura que, a difer\u00e8ncia d\u2019ell, sempre va saber estar al seu lloc: \u201cJo vull viure aix\u00ed, no vull enganyar ning\u00fa, no ho he fet fins ara i no ho penso fer: jo crec que en aquesta Cambra hem de dir sempre la veritat, \u00e9s la nostra obligaci\u00f3, \u00e9s el nostre deure i responsabilitat i \u00e9s el que espera la ciutadania de nosaltres. El dia que no pugui viure en la veritat els ho dir\u00e9\u201d.
\n
\nViure en la veritat? Els consellers del Govern, tant els de JxCat com els d\u2019ERC, desconeixien que el president prometria un nou refer\u00e8ndum. Els seus rostres at\u00f2nits s\u00f3n l\u2019estampa m\u00e9s eloq\u00fcent de la solitud ag\u00f2nica i trista que envolta avui l\u2019home que va triar Carles Puigdemont com a substitut. El republic\u00e0 Sergi Sabri\u00e0 no va amagar la seva irritaci\u00f3 per aquesta \u201cjugada mestra\u201d.
\n
\n
A difer\u00e8ncia de Torra, Havel, l\u00edder indiscutit i carism\u00e0tic, sempre va saber estar al seu lloc<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nViure en la veritat? Les \u00faltimes hores han posat en evid\u00e8ncia el col\u00b7lapse de l\u2019Executiu catal\u00e0, focalitzat en les dificultats per aguantar la pressi\u00f3 que envolta la gesti\u00f3 dels Mossos d\u2019Esquadra, amb un conseller d\u2019Interior que no t\u00e9 la confian\u00e7a de Torra i que \u00e9s q\u00fcestionat p\u00fablicament per dirigents d\u2019ERC \u2013els socis\u2013 i per algunes veus del mateix espai postconvergent, que finalment va manar fer pinya per frenar el rid\u00edcul. El Govern \u00e9s avui can pixa i rellisca, malgrat els constants esfor\u00e7os de Pere Aragon\u00e8s perqu\u00e8 tot sembli normal.
\n
\nViure en la veritat? Torra \u2013que prefereix quedar b\u00e9 com a activista a la seva responsabilitat a Palau\u2013 es va negar a compar\u00e8ixer davant dels mitjans fins que, despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 del president Pedro S\u00e1nchez, va improvisar tard i malament unes paraules que, en plena matinada, no van transmetre el que la ciutadania espera en unes hores tan complicades. L\u2019erosi\u00f3 del c\u00e0rrec presidencial \u00e9s imparable i costar\u00e0 de reconstruir.
\n
\nViure en la veritat? Els postconvergents s\u2019emprenyen molt quan se suggereix que s\u00f3n imprescindibles eleccions a Catalunya per acabar amb el desgovern, i asseguren que no n\u2019hi ha per tant. Per\u00f2 la veritat \u2013reconeguda en privat\u2013 \u00e9s que sense impuls, sense projecte i sense cohesi\u00f3, el Govern Torra no pot afrontar cap dels problemes del pa\u00eds, amb la qual cosa degrada \u2013sense voler\u2013 la idea mateixa de l\u2019auto\u00adgovern.
\n
\nHavel, tot citant el fil\u00f2sof Patocka, va escriure que \u201cel m\u00e9s estimulant de la responsabilitat \u00e9s que la portem amb nosaltres per tot arreu\u201d. Aix\u00f2, malauradament, no ho va recordar ahir Torra.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els que redacten els discursos del president Quim Torra van triar molt malament ahir la citaci\u00f3. A m\u00e9s d\u2019anunciar un nou refer\u00e8ndum durant aquesta legislatura, el m\u00e0xim mandatari de Catalunya…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5550,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5546"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5546"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5551,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5546\/revisions\/5551"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}