Carles Puigdemont parlava de muntar un pollastre, per\u00f2 no es pensava que acabaria aix\u00ed: Catalunya es mou i s\u2019agita com un pollastre sense cap. El carrer (en versi\u00f3 pac\u00edfica i en versi\u00f3 vand\u00e0lica) fa passes convulses sense cap direcci\u00f3, no hi ha lideratge pol\u00edtic i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019autoritat \u2013ja ho vam apuntar dijous passat\u2013 \u00e9s clamorosa. Catalunya \u00e9s un pollastre decapitat a merc\u00e8 de la din\u00e0mica acci\u00f3-reacci\u00f3, del sentiment d\u2019humiliaci\u00f3 de la meitat (i una mica m\u00e9s) de la societat, del desgovern del Govern, de l\u2019electoralisme irresponsable de Pedro S\u00e1nchez, PP i Cs, de la falta de visi\u00f3 de l\u2019Executiu espanyol en fun\u00adcions, de les promeses irresponsables del president Quim Torra, del tacticisme de Puigdemont, del mite cupaire del \u201cdesbordament\u201d, de la dificultat d\u2019ERC per fer aterrar les seves bases en el realisme, de les batusses entre els posconvergents, d\u2019uns excessos policials preocupants, de la greu pulsi\u00f3 destructiva (assumida per alguns joves) que havia aparegut abans en altres protestes… El pollastre sense cap va boig i dona voltes al voltant de no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8.
\n
\nEls que accepten el paradigma del \u201ccom pitjor, millor\u201d pensen que avui l\u2019independentisme \u00e9s m\u00e9s fort que fa una setmana i s\u2019equivoquen: confonen l\u2019escenografia encesa de les nits vand\u00e0liques amb la palanca per aconseguir el que l\u2019octubre del 2017 va ser impossible. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que, des de fa una setmana, l\u2019independentisme est\u00e0 m\u00e9s dividit, \u00e9s m\u00e9s feble i t\u00e9 m\u00e9s problemes que abans. Les divisions s\u2019originen en tres dimensions: entre els partits sobiranistes (es constata al Govern i al Parlament sense cap dissimu\u00adlaci\u00f3), entre les bases i els dirigents \u00adinstitucionals (l\u2019esbroncada de dis\u00adsabte al diputat Gabriel Rufi\u00e1n n\u2019\u00e9s un exemple) i entre els que pre\u00adtenen continuar \u201cfent pol\u00edtica\u201d i els que aposten per prolongar la pressi\u00f3 als carrers durant molts dies. L\u2019independentisme est\u00e0 m\u00e9s motivat per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s fragmentat, est\u00e0 m\u00e9s mobilitzat per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s desorientat. Tot \u00e9s purament reactiu. No hi ha capacitat per acordar cap estrat\u00e8gia, ni tan sols una resposta unit\u00e0ria pol\u00edtica a la sent\u00e8ncia del Tribunal \u00adSuprem. No hi ha espai per als discursos a llarg termini.
\nLa inflamaci\u00f3 frena la reflexi\u00f3, i no es parla de la sent\u00e8ncia sin\u00f3 dels aldarulls.
\n
\n
L\u2019independentisme est\u00e0 m\u00e9s desorientat i dividit i \u00e9s m\u00e9s feble que fa una setmana<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nQu\u00e8 passar\u00e0? L\u2019Executiu espanyol aprofita la situaci\u00f3 per fer campanya pel candidat S\u00e1nchez (amb missatges que no assumeixen mai la dimensi\u00f3 profunda de la crisi catalana i la presenten com una simple q\u00fcesti\u00f3 de conviv\u00e8ncia i ordre p\u00fablic), per\u00f2 no sabem qu\u00e8 en sortir\u00e0 de les urnes del 10-N, una oportunitat que el PSOE regala incomprensiblement a la dreta. El Govern de la Generalitat, presoner de l\u2019acti\u00advisme institucional i del relat caducat del proc\u00e9s, ha quedat col\u00b7lapsat i desvirtuat des de dins, en intentar fer dues coses impossibles de combinar: promoure la protesta i actuar com a garant de les lleis i la seguretat. I la pregunta m\u00e9s urgent \u00e9s obligada: com es desinflama el pa\u00eds mentre hi ha nou dirigents a la pres\u00f3? Els mesos fins a les eleccions \u00adcatalanes estaran plens de trampes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Carles Puigdemont parlava de muntar un pollastre, per\u00f2 no es pensava que acabaria aix\u00ed: Catalunya es mou i s\u2019agita com un pollastre sense cap. El carrer (en versi\u00f3 pac\u00edfica i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5556,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5552"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5552"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5552\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5557,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5552\/revisions\/5557"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5556"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5552"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5552"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5552"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}