Una escena familiar dels anys cinquanta: una taula parada, al voltant de la qual hi seuen pares, avis i fills, tots a punt de menjar-se un arr\u00f2s. Una escena p\u00fablica del 1939: fileres de persones que passen la frontera amb maletes i mocadors de farcells, fugint de l\u2019Espanya de Franco mentre els gendarmes s\u2019ho miren amb el posat de qui vol fer rutina del que \u00e9s excepcional. Arr\u00f2s i gendarme. Tot aix\u00f2 ho he vist a la magn\u00edfica exposici\u00f3 de pintures de Daniel Berdala, que encara podeu visitar \u2013fins dem\u00e0 dissabte\u2013 a la petita sala La Mirada Expandida, al barcelon\u00ed carrer Bail\u00e8n, 119.<\/p>\n
Us en parlo perqu\u00e8 em va emocionar el que hi vaig veure. Alerta, perqu\u00e8 les emocions estan de rebaixes i el terme \u00e9s grapejat per qualsevol venedor de fum. Quan dic emocionar vull dir que va encendre l\u2019interruptor m\u00e9s delicat de la intu\u00efci\u00f3 i del discerniment. Berdala apunta els nexes subtils entre la mem\u00f2ria \u00edntima i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, entre el lirisme ordinari de cada llar i l\u2019\u00e8pica amargant de la hist\u00f2ria recent. Imatges de la vida quotidiana sota la dictadura \u2013sensacional pintura d\u2019un grup de joves amb Vespa\u2013 i tamb\u00e9 imatges de la vida abrupta dels derrotats que emprenen la ruta de l\u2019exili enmig de les muntanyes, \u201csense dir res\u201d, com fa el poeta. L\u2019exercici d\u2019autoreconeixement que ens proposa Berdala ens interpel\u00b7la sobre la superposici\u00f3 dels diversos passats que portem a la motxilla. A vegades, en som ignorants, per\u00f2 els anem traginant. Per aix\u00f2 l\u2019exposici\u00f3 es titula, encertadament, Pensava que ho sabies . Per\u00f2 mai ho sabem tot, sempre hi ha angles morts de la mem\u00f2ria. Fent broma, li dic a Berdala que la mostra hauria de portar un altre t\u00edtol: Arr\u00f2s i gendarme.
\n <\/p>\n
Daniel Berdala apunta els nexes subtils entre la mem\u00f2ria \u00edntima i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva<\/p><\/blockquote>\n
\nA partir de fotografies familiars i de fotografies d\u2019Andr\u00e9 Alis, el farmac\u00e8utic de Prats de Moll\u00f3 que atrapava la realitat que veia a la frontera, Berdala evoca moments on les figures \u2013desdibuixades o entelades\u2013 tenen el protagonisme dels vells fantasmes que no poden escapar del castell. S\u00f3n figures alienes a la hist\u00f2ria perqu\u00e8 formen part d\u2019un present que hem convingut a fer etern i ef\u00edmer alhora. Com el retrat de la mare de l\u2019artista contemplant l\u2019horitz\u00f3, una pres\u00e8ncia que ens reclama i que vol conjurar les trampes de l\u2019enyorament i de la nost\u00e0lgia. Com aquells homes que travessen la ratlla, capcots. El dolor i la p\u00e8rdua hi s\u00f3n, per\u00f2 no ho xuclen tot: hi ha espai per a la compassi\u00f3, sense estrid\u00e8n\u00adcies. Dir\u00edem espai per a l\u2019esperan\u00e7a, si no fos massa solemne. Avui i dem\u00e0 encara podeu gaudir d\u2019aquest viatge al vostre endins.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una escena familiar dels anys cinquanta: una taula parada, al voltant de la qual hi seuen pares, avis i fills, tots a punt de menjar-se un arr\u00f2s. Una escena p\u00fablica…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5579,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5574"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5574"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5574\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5580,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5574\/revisions\/5580"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5579"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5574"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5574"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5574"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}