Abans d\u2019ahir va fer deu anys de l\u2019editorial conjunt que, sota el t\u00edtol \u201cLa dignitat de Catalunya\u201d, van publicar una dotzena de diaris catalans, entre els quals La Vanguardia , en previsi\u00f3 de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional \u00adsobre l\u2019Estatut del 2006, que va arribar \u00adfinalment el juliol del 2010. Deu anys! El temps passa lentament per\u00f2 la hist\u00f2ria s\u2019accelera.
\n
\nFem mem\u00f2ria: en un context de deteriorament agut i escandal\u00f3s del Tribunal Constitucional, aquest \u00f2rgan arbitral havia de decidir sobre una llei org\u00e0nica que havia obtingut l\u2019aval de la ciu\u00adtadania de Catalunya en re\u00adfer\u00e8ndum, despr\u00e9s d\u2019haver superat els tr\u00e0mits corres\u00adponents al Parlament i a les Corts espanyoles. El PP, el Defensor del Poble i algunes autonomies havien interposat recurs d\u2019inconstitucionalitat contra el nou Estatut. Era, com deia l\u2019editorial, \u201cuna situaci\u00f3 in\u00e8dita en democr\u00e0cia\u201d. La tesi d\u2019aquell article \u2013que expressava el que llavors pensava una gran majoria dels catalans\u2013 no sorgia de mirar-nos el melic, tot el contrari: \u201cNo ens confonguem, el dilema real \u00e9s avan\u00e7 o retroc\u00e9s; acceptaci\u00f3 de la maduresa democr\u00e0tica d\u2019una Espanya plural, o el seu bloqueig. No nom\u00e9s estan en joc aquest o aquell article, est\u00e0 en joc la ma\u00adteixa din\u00e0mica constitucional: l\u2019esperit del 1977, que va fer possible la pac\u00edfica transici\u00f3\u201d.
\n <\/p>\n
L\u2019Espanya d\u2019avui \u00e9s en una cru\u00eflla que confirma el dilema de fa una d\u00e8cada: reforma o reacci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019Espanya d\u2019avui \u00e9s en una cru\u00eflla que confirma el dilema de fa una d\u00e8cada: reforma o reacci\u00f3, per dir-ho amb m\u00e9s cruesa. Les posicions de la dreta pol\u00edtica, judicial, econ\u00f2mica i medi\u00e0tica, l\u2019ascens del neofeixisme normalitzat i les pol\u00edtiques regressives ( llei mordassa , decret llei digital, per exemple) s\u00f3n factors que descriuen el paisatge on ens trobem. No \u00e9s anecd\u00f2tic, en aquest sentit, que el Tribunal Constitucional torni a ser not\u00edcia avui pel vot particular d\u2019algun dels seus membres en relaci\u00f3 amb el Codi Civil catal\u00e0, una visi\u00f3 que evoca una ret\u00f2rica i una mentalitat que tenen la m\u00fasica del tardofranquisme.
\n
\nEl novembre del 2009 no sab\u00edem, \u00f2b\u00adviament, tot el que passaria despr\u00e9s. En aquell moment, l\u2019independentisme era una opci\u00f3 encara minorit\u00e0ria. Els n\u00favols de la recentralitzaci\u00f3 auton\u00f2mica havien comen\u00e7at l\u2019any 2000, amb la majoria absoluta d\u2019Aznar, una tend\u00e8ncia que l\u2019edi\u00adtorial conjunt denunciava, des de l\u2019esperan\u00e7a que els pol\u00edtics i les elits de Madrid s\u2019adonessin que s\u2019estaven equivocant. Les reaccions madrilenyes a l\u2019editorial van ser molt dolentes, quan no irades. Molts es van ofendre, en comptes de prendre nota del malestar.
\n
\nAquell present presagiava tempesta. Aquest present \u00e9s la gesti\u00f3 de la tempesta i dels seus efectes. Segons l\u2019historiador Serge Gruzinski, \u201cel present no t\u00e9 mai contorns precisos: es nodreix d\u2019un flux d\u2019est\u00edmuls, de sensacions, d\u2019imatges, de pressentiments, de sorolls i d\u2019actualitats dels quals la nostra mem\u00f2ria nom\u00e9s fixa retalls\u201d. Els contorns imprecisos d\u2019aquella etapa connecten amb els contorns m\u00e9s \u00adimprecisos d\u2019avui, i els pitjors pressen\u00adtiments de llavors s\u2019han convertit en rea\u00adlitat. Ara es podria publicar un editorial conjunt que es titul\u00e9s \u201cJa us vam avisar\u201d.
\n
\nDurant aquesta d\u00e8cada, s\u2019ha consolidat la desafecci\u00f3 vers l\u2019Estat espanyol d\u2019una part important, central i activa de la societat catalana. Aquella desafecci\u00f3 de la qual el president Montilla va advertir quan \u00adtocava. La resta de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s de sobres coneguda. Ara, el que crida m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que algunes coses importants \u2013estructurals\u2013 que aquell editorial plantejava s\u00f3n les q\u00fcestions que travessen, com un riu subterrani, tota la pol\u00edtica espanyola, i van filtrant en el dia a dia: \u201cHi ha preocupaci\u00f3 a Catalunya i cal que tot Espanya ho s\u00e0\u00adpiga. Hi ha alguna cosa m\u00e9s que preocu\u00adpaci\u00f3. Hi ha un creixent atipament per \u00adhaver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econ\u00f2mica, idioma i tradici\u00f3 cultural) com el defecte de fa\u00adbricaci\u00f3 que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat\u201d. Aix\u00f2 era cert fa deu anys i \u00e9s cert avui, i forma part del repte que tenim davant: la constituci\u00f3 d\u2019un nou govern a Espanya mitjan\u00e7ant un pacte amb diversos actors, un acord que no ser\u00e0 viable si no implica la voluntat decidida d\u2019abordar el que passa a Catalunya.
\n
\nL\u2019autocr\u00edtica pendent nom\u00e9s ha comen\u00e7at a fer-se des d\u2019aqu\u00ed. En comptes d\u2019auto\u00adcr\u00edtica, des de fora, ens arriben les reflexions peculiars del president d\u2019Arag\u00f3 i altres fen\u00f2mens similars. Mentre molts es neguen a entendre, han agafat protagonisme aquells que somiaven i so\u00admien \u201camb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola\u201d. Si la independ\u00e8ncia ha estat la resposta, quina era la pregunta? La pregunta estava ben formulada en aquell editorial. I la situaci\u00f3 estava ben descrita: \u201cQue ning\u00fa es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ning\u00fa erri el diagn\u00f2stic, per molts que \u00adsiguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d\u2019una societat feble, postrada i disposada a assistir \u00adimpassible al deteriorament de la seva \u00addignitat\u201d. La sent\u00e8ncia del Suprem no ha resolt res de tot aix\u00f2.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Abans d\u2019ahir va fer deu anys de l\u2019editorial conjunt que, sota el t\u00edtol \u201cLa dignitat de Catalunya\u201d, van publicar una dotzena de diaris catalans, entre els quals La Vanguardia ,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5594,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5590"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5590"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5593,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5590\/revisions\/5593"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}