I el futur, qu\u00e8? S\u2019acaba l\u2019any per\u00f2 el ritual ordinari de clausura no serveix perqu\u00e8 el m\u00e9s important \u00e9s obert. En aquest cas, obert \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019incert. Conversa tranquil\u00b7la sobre el futur de Catalunya, d\u2019Espanya i del conflicte que vivim. Sense voler, tothom fa les seves previsions, per\u00f2 les anomenem escenaris . Si parles d\u2019escenaris, sembla que no jugues a fer de futur\u00f2leg ni pretens encertar-la, \u00e9s una manera cautelosa d\u2019intentar saber el que \u00advindr\u00e0. Escenaris possibles a partir d\u2019ara? A curt termini, al meu parer, tindrem un nou govern espanyol de centre-esquerra que encetar\u00e0 un \u00addi\u00e0leg pol\u00edtic sobre Catalunya, la concreci\u00f3 del qual desconeixem per\u00f2 \u00e9s obvi que no podr\u00e0 ser ni superfi\u00adcial ni conjuntural; venim de tantes desconfiances acumulades que ara cal una dosi extra de comprom\u00eds de tots els actors, no n\u2019hi haur\u00e0 prou amb gestos buits, que serien un frac\u00e0s. Al PSOE, cal pensar que en s\u00f3n conscients.
\n
\nI m\u00e9s enll\u00e0? M\u2019hi jugo un p\u00e8sol que l\u2019executiu S\u00e1n\u00adchez-Iglesias durar\u00e0 m\u00e9s del que els seus detractors volen i esperen, i que ser\u00e0 m\u00e9s estable del que \u00adprediuen molts entorns madrilenys. \u00adMotius? \u00c9s el primer govern de coalici\u00f3 a Espanya des del 1977, que arriba despr\u00e9s d\u2019un desgast agut dels mecanismes de \u00adrepresentaci\u00f3, un impasse incompren\u00adsible per a una gran majoria, sobretot per als votants d\u2019esquerres. No hi ha marge per a m\u00e9s frivolitat, s\u2019ha tocat os. Si el futur govern s\u2019encalla en constants pugnes \u00adinternes i no \u00e9s capa\u00e7 de transmetre fiabilitat i control, el PSOE i Podem es des\u00adgastarien d\u2019una manera tan su\u00efcida que l\u2019arri\u00adbada del PP al poder no tindria aturador. Aix\u00ed mateix, la pressi\u00f3 de la dreta medi\u00e0tica i social a Madrid ser\u00e0 tan intensa que contribuir\u00e0 poderosament a cohesionar els socis governamentals, \u00e9s una llei molt antiga.
\n <\/p>\n
Gonz\u00e1lez el 1982 i Aznar el 1996 pretenien modelar el pa\u00eds d\u2019acord amb uns projectes molt pensats<\/p><\/blockquote>\n
\nArribats a aquest punt, em demano si, a m\u00e9s de governar amb unes pol\u00edtiques suposadament m\u00e9s socials, el nou gabinet espanyol tindr\u00e0 impuls i voluntat d\u2019intro\u00adduir una nova cultura pol\u00edtica favorable a la pluralitat i a la diversitat o es limitar\u00e0 a defensar les posicions sense intentar transformar a fons els marcs d\u2019interpretaci\u00f3 i les mentalitats col\u00b7lectives. Felipe Gonz\u00e1lez el 1982 i Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar el 1996 van ser ambiciosos: ambd\u00f3s entenien el govern com la principal m\u00e0quina per transformar la societat de dalt a baix. El canvi socialista i l\u2019anomenada segona transici\u00f3 popular pretenien modelar el pa\u00eds d\u2019acord amb uns projectes molt pensats. Alfonso Guerra, home de verb f\u00e0cil, ho va sintetitzar d\u2019una manera molt gr\u00e0fica: \u201cEspanya no la coneixer\u00e0 ni la mare que la va parir\u201d.
\n
\nPSOE i Podem no s\u00f3n el mateix, esclar, per\u00f2 governaran plegats. Elaboraran S\u00e1n\u00adchez i Iglesias un projecte que no sigui una simple cobertura ef\u00edmera per a la cohabitaci\u00f3 de ministeris repartits amb criteri partidista? I seran capa\u00e7os, els l\u00edders del PSOE i de Podem, d\u2019aprofitar la legislatura per plantejar una batalla cultural per afavorir una Espanya m\u00e9s oberta, m\u00e9s plurinacional i menys presonera de l\u2019agenda territorial-identit\u00e0ria de la dreta? L\u2019estabilitat del futur executiu espanyol dependr\u00e0 del suport dels partits catalans i bascos, la qual cosa \u00e9s un incentiu perqu\u00e8 es treballi en aquest sentit, per b\u00e9 que alguns barons regionals del PSOE i altres elements intentaran que passi tot el contrari, i per aix\u00f2 desfiguren amb mala fe el paper del PSC, que ser\u00e0 clau en aquesta geometria complexa. La mare que la va parir \u2013si se\u2019m permet\u2013 fa anys que espera novetats que portin aire fresc.
\n
\nNo ser\u00e0 sobrer recordar que som on som perqu\u00e8 s\u2019ha trencat el gui\u00f3 dels vigilants m\u00e9s ortodoxos de l\u2019establishment , els mateixos que van oposar-se a la moci\u00f3 de censura contra Rajoy i els mateixos que, despr\u00e9s, anhelaven un govern de coalici\u00f3 format pel PSOE i Cs. Els mateixos, cal afegir, que es consideren tra\u00efts perqu\u00e8 el Tribunal Suprem no va condemnar per rebel\u00b7li\u00f3 els dirigents del proc\u00e9s catal\u00e0.
\n
\nLa crisi catalana, que no es resoldr\u00e0 d\u2019un dia per l\u2019altre, pot ser vista per alguns com un obstacle per generar una nova cultura pol\u00edtica a Espanya, com si el conflicte obligu\u00e9s a suspendre la imaginaci\u00f3 i a lliurar el manual de \u00adgovern als professionals del quietisme. Per\u00f2 \u00e9s justament al contrari: la necessitat de \u00addialogar sobre Catalunya \u00e9s una oportunitat per reformular idees i revisar esquemes, tot assumint que el moment ideal per abordar un contenci\u00f3s d\u2019aquesta envergadura no existeix. Per tant, el m\u00e9s conservador que pot fer S\u00e1nchez amb Catalunya \u00e9s tamb\u00e9 el m\u00e9s auda\u00e7: fer pol\u00edtica de deb\u00f2, amb voluntat de relacionar els aven\u00e7os en aquest camp amb una agenda reformista general, que nom\u00e9s tindr\u00e0 sentit si no deixa de banda el principal problema de l\u2019Estat. Ho escriur\u00e9 una vegada m\u00e9s: no es pot governar Es\u00adpanya sense una pol\u00edtica seriosa i nova \u00adsobre Catalunya.
\n
\nS\u00e1nchez i Iglesias haurien de tenir present una cosa de la qual ens avisa Shakespeare: \u201cEl rumor, semblant a la veu de l\u2019eco, dobla el nombre dels que jutgem enemics\u201d. Avui, el rumor s\u00f3n les xarxes socials i la seva enorme capacitat d\u2019emetre veus equ\u00edvoques d\u2019un eco incessant. Cal fugir de la bombolla.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"I el futur, qu\u00e8? S\u2019acaba l\u2019any per\u00f2 el ritual ordinari de clausura no serveix perqu\u00e8 el m\u00e9s important \u00e9s obert. En aquest cas, obert \u00e9s sin\u00f2nim d\u2019incert. Conversa tranquil\u00b7la sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5613,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5611"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5611"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5640,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5611\/revisions\/5640"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}