Fa uns anys, anava a molts sopars i dinars nadalencs d\u2019empresa i similars. Despr\u00e9s, va arribar la crisi econ\u00f2mica i molts d\u2019aquells xeflis van ser substitu\u00efts per trobades tristes on es feia una copa discreta a peu dret i cap a casa. I despr\u00e9s, m\u00e9s cap aqu\u00ed, constato que, malgrat que s\u2019han recuperat molts dels \u00e0pats socials nadalencs de feina o de grups d\u2019amics, un servidor ja no ha tornat a pujar a aquest carro. En \u00adresum: ara no freq\u00fcento aquesta \u00admena de reunions i puc dir que no les trobo a faltar, potser perqu\u00e8 soc m\u00e9s gel\u00f3s del meu temps o perqu\u00e8 se m\u2019ha aguditzat la misantropia que m\u2019afecta des de nen. Per\u00f2 he de recon\u00e8ixer que aquests dinars i sopars eren interessants des del punt de vista sociol\u00f2gic i psicol\u00f2gic. M\u2019explico.
\n
\nNo s\u00e9 si ara passa, per\u00f2 fa quinze anys, en aquesta mena de festivals sociogastron\u00f2mics nadalencs, el personal tendia a representar-se d\u2019una manera diferent de com ho fa en festes estrictament familiars o en celebra\u00adcions m\u00e9s convencionals com casaments o bateigs. El g\u00e8nere del sopar d\u2019empresa nadalenc \u00e9s, en si mateix, un estat d\u2019excepci\u00f3 mitjan\u00e7ant el qual els companys de feina simulen ser amics (ho siguin de deb\u00f2 o no) i ce\u00adlebren una germanor que no sempre existeix ni sempre dona per a grans alegries. En els llocs de feina, com \u00adtothom sap, l\u2019amistat, l\u2019odi, l\u2019amor, les enveges i la indifer\u00e8ncia van produint-se amb normalitat, la qual cosa genera conflictes de tota mena, que es gestionen com cadasc\u00fa pot. El fet de trobar-se tots els empleats per sopar o dinar amb l\u2019excusa de l\u2019esperit del Nadal no susp\u00e8n el bon o mal rotllo que pugui regnar en una oficina, un taller, una secci\u00f3 de f\u00e0brica o un despatx. Simplement el maquilla, sobretot amb l\u2019alcohol, que \u00e9s el que fem servir els occidentals (i no pocs orientals) quan volem que les coses flueixin.
\n <\/p>\n
El fet de trobar-se tots els empleats no susp\u00e8n el bon o mal rotllo que pugui regnar entre ells.<\/p><\/blockquote>\n
\nTinc al cap la visi\u00f3 de les escenes finals d\u2019alguns dinars i sopars d\u2019em\u00adpresa nadalencs que podrien evocar el t\u00edtol d\u2019aquella pel\u00b7l\u00edcula de Robert Wise que a Espanya es va estrenar com Sonrisas y l\u00e1grimas . Rialles, algun plor, abra\u00e7ades m\u00e9s o menys exagerades, acudits no sempre intel\u00b7ligents i maniobres poc dissimulades dels que aspiraven a rematar la festa amb alguna aventura de llit ef\u00edmera i oblidable. Ara, el que sempre em va desconcertar d\u2019aquestes reunions \u00e9s una altra cosa: les confessions sob\u00adtades d\u2019algun company que, impulsat pel cava i les copes posteriors, t\u2019ex\u00adplicava la seva vida amb tot luxe de detalls, malgrat que, fins aquell moment, havia mantingut amb tu una relaci\u00f3 digna d\u2019una ameba.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Fa uns anys, anava a molts sopars i dinars nadalencs d\u2019empresa i similars. Despr\u00e9s, va arribar la crisi econ\u00f2mica i molts d\u2019aquells xeflis van ser substitu\u00efts per trobades tristes on…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5625,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5619"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5619"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5644,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5619\/revisions\/5644"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5625"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}