Tot el que t\u00e9 a veure amb la negociaci\u00f3 del nou govern espanyol passa per la vella i coneguda teoria del mal menor. Per a Pedro S\u00e1nchez, el mal menor \u00e9s pactar amb ERC davant del mal m\u00e9s gran, que seria convocar unes noves eleccions generals. Per als republicans, el mal menor \u00e9s contribuir a fer possible l\u2019executiu del PSOE i Unides Podem davant del mal superior, que seria un escenari incert on la dreta possiblement tingu\u00e9s oportunitat de cogovernar o d\u2019aconseguir arribar al poder despr\u00e9s d\u2019uns nous comicis.
\n
\nPlantejades d\u2019aquesta manera les coses, queda clar que el partit d\u2019Oriol Junqueras no dubta avui entre el possibilisme (el mal menor) i el \u201cja s\u2019ho faran\u201d (el com pitjor, millor). L\u2019aterratge al realisme dels hereus de Francesc Maci\u00e0 i Llu\u00eds Companys no sembla \u00adt\u00e0ctic i respon a les lli\u00e7ons de l\u2019octubre del 2017. Els dubtes tenen a veure amb la mateixa identitat del projecte d\u2019ERC i es poden resumir aix\u00ed: entendran els votants i els simpatitzants del partit independentista m\u00e9s antic que tingui ara un paper clau a Madrid, tan important que pot condicionar completament el seu recorregut Catalunya endins?
\n <\/p>\n
La pol\u00edtica consisteix a ballar amb qui toca, no amb qui t\u2019agrada m\u00e9s; Roca ja ho sabia, aix\u00f2, i Rufi\u00e1n ho ha apr\u00e8s<\/p><\/blockquote>\n
\nArgumentar la conveni\u00e8ncia d\u2019aquesta funci\u00f3 d\u2019ERC a la pol\u00edtica espanyola davant d\u2019un p\u00fablic a qui fa dos anys es parlava de fer rep\u00fablica no \u00e9s f\u00e0cil, i argumentar-ho amb el l\u00edder tancat a la pres\u00f3 encara \u00e9s m\u00e9s complicat. La paradoxa hist\u00f2rica est\u00e0 servida: el nou independentisme \u00e9s una mutaci\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic i pretenia superar, per damunt de tot, el regateig constant que hi havia entre la desapareguda CiU i els governs espanyols de torn, per\u00f2 l\u2019atzar, la demografia i els vots ens recorden que Catalunya pesa el que pesa dins l\u2019Estat. Aquesta evid\u00e8ncia \u00e9s el revers d\u2019una afirmaci\u00f3 que repeteix l\u2019independentisme i que assumeix qualsevol persona amb sentit com\u00fa: no es pot governar Espanya contra Catalunya (ni contra la meitat dels catalans).
\n
\nEl mal menor d\u2019ERC passa, doncs, per permetre que sigui president un socialista amb tend\u00e8ncia al tacticisme, la frivolitat i una relaci\u00f3 boirosa amb les \u00adseves conviccions. La pol\u00edtica consisteix a ballar amb qui toca, no amb qui t\u2019agrada m\u00e9s. \u00adMiquel Roca ja ho sabia, aix\u00f2, i Gabriel Rufi\u00e1n ho ha apr\u00e8s r\u00e0pidament, per\u00f2 ara no es tracta de ressuscitar el m\u00e8tode pujolista del \u201cpeix al cove\u201d, esclar. Ara es tracta d\u2019influir per aconseguir diverses coses alhora, segons se\u2019ns diu: un di\u00e0leg a fons sobre la crisi catalana, impulsar pol\u00edtiques progressistes i, de pro\u00adpina, aturar la repressi\u00f3 sobre els entorns independentistes. L\u2019ambici\u00f3 \u00e9s gran, per\u00f2 els negociadors republicans tamb\u00e9 saben que ara se\u2019ls escolten m\u00e9s que fa uns mesos.
\n
\nQuin \u00e9s l\u2019angle mort de l\u2019aposta d\u2019ERC pel mal menor? La compet\u00e8ncia electoral amb JxCat, que arribar\u00e0 al seu punt cr\u00edtic quan es convoquin elec\u00adcions auton\u00f2miques. Tenim escrit que els de Junqueras han de mostrar-se m\u00e9s conven\u00e7uts de la seva aposta i han de sortir a explicar-la. I han de recordar all\u00f2 que diu un dirigent del PNB: \u201cEls que et xiulen no et \u00advoten\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Tot el que t\u00e9 a veure amb la negociaci\u00f3 del nou govern espanyol passa per la vella i coneguda teoria del mal menor. Per a Pedro S\u00e1nchez, el mal menor…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5632,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5631"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5631"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5631\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5648,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5631\/revisions\/5648"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5632"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5631"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5631"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5631"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}