Cerim\u00f2nia religiosa de comiat de la mare d\u2019uns amics. S\u00f3n les quatre de la tarda i ha parat de ploure fa una estona. Anem arribant a l\u2019esgl\u00e9sia en petits grups. El cel t\u00e9 un color de cel de pa- per de pessebre, desgastat i utilitzat moltes vegades. Abans que arrenqui el funeral, fem una mica de conversa, ens abracem. Un dels fills, despr\u00e9s de rebre el meu condol, diu: \u201cLa mare se n\u2019ha anat tranquil\u00b7la, feli\u00e7, sense patir\u201d, i afegeix \u201cla mare se n\u2019ha anat molt b\u00e9\u201d. Somriu. Durant tot l\u2019ofici hi penso, en aquesta expressi\u00f3: \u201cLa mare se n\u2019ha anat molt b\u00e9\u201d. No m\u2019ho puc treure del cap. Qu\u00e8 vol dir anar-se\u2019n molt b\u00e9?
\n
\nFins fa quatre dies, no m\u2019hi hauria fixat, en aquesta frase. Anar-se\u2019n b\u00e9 d\u2019aquest m\u00f3n \u00e9s molt m\u00e9s que anar-se\u2019n sense patiments. Molt m\u00e9s. No \u00e9s un afer relacionat nom\u00e9s amb el cos, \u00e9s un assumpte del car\u00e0cter. De la \u00admanera que m\u2019ho ha dit, vol dir que la Montserrat ha dit ad\u00e9u de la mateixa manera que va viure: serenament, sense dramatismes, amb humor, i amb l\u2019eleg\u00e0ncia natural i senzilla amb qu\u00e8 sempre va conduir-se. Tot aix\u00f2 es despr\u00e8n de les paraules que un fill i una jove pronuncien davant dels \u00adassistents tot just comen\u00e7ar la cerim\u00f2nia. I de la nostra mem\u00f2ria: tenim ben presents alguns gestos de la \u00adpersona que se\u2019n va, trossos petits d\u2019una vida.
\n <\/p>\n
A la cerim\u00f2nia, el capell\u00e0 hi va posar un titular: \u201cEstem contents de poder estar tristos\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nSaber anar-se\u2019n em sembla, avui, tan important com saber estar. Cadasc\u00fa se\u2019n va com pot, m\u2019imagino. La voluntat aqu\u00ed no t\u00e9 totes les palanques, esclar. Hi ha molts condi\u00adcionants. L\u2019assumpte de la mort no sempre permet exercicis d\u2019estil, moltes vegades la trompada \u00e9s tan forta que tot queda a merc\u00e8 d\u2019unes forces que no podem acabar de catalogar ni d\u2019entendre. Quan la mort arriba amb la l\u00f2gica de les expectatives normals \u2013els fills enterren els pares\u2013 \u00e9s quan hi ha m\u00e9s espai per transformar el dolor en una altra cosa. El capell\u00e0, ahir, hi va posar un titular: \u201cEstem contents de poder estar tristos\u201d. Va explicar que aquesta frase no era seva, que l\u2019havia sentida a unes persones aquella mateixa tarda, i que li havia agradat. Un moss\u00e8n, en aquestes circumst\u00e0ncies, no deixa de ser un cronista perspica\u00e7 que capta el que menys es veu.
\n
\nSabrem anar-nos-en, quan sigui l\u2019hora? Fa de mal dir. Per\u00f2 seria un bon objectiu treballar, des d\u2019ara mateix, per poder copiar una mica els que passen a l\u2019altra banda discretament, sense molestar gaire, sense fer tuits ni sel\u00adfies, i sense aprofitar per provocar aldarulls entre els que es queden. No s\u00e9 si som a temps de ser persones de profit, per\u00f2 haur\u00edem d\u2019intentar esdevenir difunts estimables.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Cerim\u00f2nia religiosa de comiat de la mare d\u2019uns amics. S\u00f3n les quatre de la tarda i ha parat de ploure fa una estona. Anem arribant a l\u2019esgl\u00e9sia en petits grups….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5658,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5649"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5649"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5659,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5649\/revisions\/5659"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}