Estem arribant al cap del carrer. Si no es tor\u00e7a, hi haur\u00e0 un gest de l\u2019Advocacia de l\u2019Estat que servir\u00e0 perqu\u00e8 ERC s\u2019abstingui i, d\u2019aquesta manera, permeti la constituci\u00f3 del nou govern espanyol del PSOE i Unides Podem. Malauradament, el Tribunal Suprem no posar\u00e0 en llibertat Oriol Junqueras, com t\u00e9 clar el mateix interessat. Conclusi\u00f3: comen\u00e7a ara un nou relat d\u2019ERC que combinar\u00e0 el pragmatisme institucional, el di\u00e0leg sobre el conflicte, el front europeu judicial i les mobilitzacions pac\u00edfiques.
\n
\nCom ha palesat el seu darrer congr\u00e9s, els republicans assumeixen que fan una carrera de fons, que guanyar\u00e0 \u2013diuen\u2013 qui m\u00e9s resisteixi i qui mostri una estrat\u00e8gia m\u00e9s endre\u00e7ada i clara. Realisme i llums llargs. La direcci\u00f3 del partit intensificar\u00e0 la pedagogia entre les bases i compta amb l\u2019autoritat refor\u00e7ada de Junqueras, que t\u00e9 la clau de la governabilitat espanyola guardada a la cel\u00b7la de Lledoners, un fet tan ins\u00f2lit que nom\u00e9s \u00e9s possible perqu\u00e8 el PSOE ha ent\u00e8s que qualsevol altre cam\u00ed seria molt pitjor. Iglesias hi posa un ciment indispensable per aguantar.
\n <\/p>\n
Oriol Junqueras t\u00e9 la clau de la governabilitat espanyola guardada a la cel\u00b7la de Lledoners<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019any 1918, temps convulsos, Niceto Alcal\u00e1-Zamora va dir a Francesc Camb\u00f3: \u201cVost\u00e8 ha de triar entre ser el Bol\u00edvar de Catalunya o el Bismarck d\u2019Espanya, per\u00f2 \u00e9s impossible que vulgui ser les dues coses alhora\u201d. La frase s\u2019ha aplicat a diversos dirigents nacionalistes catalans, tamb\u00e9 a Jordi Pujol, en el seu moment. La diab\u00f2lica superposici\u00f3 d\u2019esdeveniments relacionats amb el proc\u00e9s ha convertit Junqueras en un inesperat Bol\u00edvar-Bismarck sense precedents, capa\u00e7 de fer aquests dos papers sense grinyolar, i capa\u00e7 de trencar els murs de la pres\u00f3 amb la seva influ\u00e8ncia evident al tauler espanyol. Imagineu un h\u00edbrid de Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira i de Miquel Roca, a qui les circumst\u00e0ncies han posat al centre de la pista. Sorpresa.
\n
\nLa sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la UE que dona la ra\u00f3 a Junqueras sobre la seva immunitat com a eurodiputat (i que ens recorda que el conflicte catal\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s un problema continental) ha servit per fer m\u00e9s gran la disc\u00f2rdia estrat\u00e8gica dins del bloc independentista. Alguns tuits posen en evid\u00e8ncia la degradaci\u00f3 de les relacions entre els dos partits socis al Govern, cohabitaci\u00f3 terminal. El rebot de la sent\u00e8ncia reanima el protagonisme de Carles Puigdemont, que disposar\u00e0 de l\u2019Eurocambra per projectar-se com a l\u00edder de JxCat i cap de llista a les pr\u00f2ximes auton\u00f2miques, buscant un efecte semblant al dels comicis del 21-D del 2017. Per\u00f2 han passat dos anys des d\u2019aleshores i l\u2019ambient \u00e9s un altre, cosa que obligar\u00e0 Puigdemont a plantejar un discurs menys t\u00e0ctic, i a elaborar una estrat\u00e8gia digna d\u2019aquest nom. Al marge del recorregut judicial de la inhabilitaci\u00f3 del president Torra, Waterloo ara podria voler que les eleccions al Parlament fossin molt aviat, per aprofitar l\u2019impuls d\u2019un moment dol\u00e7.
\n
\nERC ha fet la seva aposta. JxCat, tamb\u00e9. Els electors hauran de dir \u2013sota una previsible pluja de retrets i acusacions\u2013 qui els mereix m\u00e9s confian\u00e7a per conduir la nova etapa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Estem arribant al cap del carrer. Si no es tor\u00e7a, hi haur\u00e0 un gest de l\u2019Advocacia de l\u2019Estat que servir\u00e0 perqu\u00e8 ERC s\u2019abstingui i, d\u2019aquesta manera, permeti la constituci\u00f3 del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5674,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5672"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5672"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5672\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5682,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5672\/revisions\/5682"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5674"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}