Vaig acompanyar l\u2019oncle Baixamar ahir, tarda de Sant Esteve, a un guardamobles proper a l\u2019aeroport del Prat. Hi vam arribar quan semblava que la simbomba fosca del poeta sonava dins nostre amb intensitat malparida, i totes les ombres de la carretera eren guerrers d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula vella d\u2019aventures. No hi havia ni un \u00e0nima al recinte i vam rec\u00f3rrer aquells passadissos amb l\u2019actitud del lladre que s\u2019estrena. Hav\u00edem deixat a taula la fam\u00edlia, algun amic n\u00e0ufrag i una conversa que s\u2019esllanguia enmig dels licors, la somnol\u00e8ncia i l\u2019avorriment. L\u2019oncle m\u2019ho va demanar i no vaig poder negar-m\u2019hi.
\n
\nD\u2019en\u00e7\u00e0 que \u00e9s a la resid\u00e8ncia i els fills van decidir reformar i llogar el pis on havia viscut m\u00e9s de cinquanta anys, Baixamar ha guardat una part dels seus objectes aqu\u00ed. Hi t\u00e9 emmagatzemats tres petits mobles, pintures d\u2019un cert inter\u00e8s, llibres \u2013poques caixes, perqu\u00e8 la majoria dels volums van anar a parar al drapaire\u2013, la col\u00b7lecci\u00f3 de segells, alguna pe\u00e7a vagament ex\u00f2tica, moltes fotografies i algunes capses de contingut imprec\u00eds i divers.
\n <\/p>\n
Vaig ser feli\u00e7 uns segons, perqu\u00e8 vaig sentir que hav\u00edem entrat en un quadre de Magritte<\/p><\/blockquote>\n
\nVaig aixecar la porta met\u00e0l\u00b7lica i vam entrar al traster fent una reve\u00adr\u00e8ncia inconscient. La contemplaci\u00f3 dels souvenirs apilats d\u2019una vida produeix, en aquesta mena d\u2019espais redu\u00efts, la necessitat de tenir fe i algun d\u00e9u a m\u00e0. Passa una mica com amb els \u00admariners a alta mar. El meu amic va comen\u00e7ar a moure\u2019s sense dir res. Quedava poc espai practicable i vaig pensar que ens caldria comen\u00e7ar a moure les capses o no ens en sorti\u00adr\u00edem. Llavors, vaig observar l\u2019escena des de fora. \u00c9rem arque\u00f2legs d\u2019una \u00adcivilitzaci\u00f3 \u00fanica i perduda.
\n
\n\u201cJa ho tinc\u201d, va dir l\u2019oncle. Estava tan penjat de les meves cab\u00f2ries que no vaig veure el que es guardava \u2013em va semblar\u2013 en una butxaca de l\u2019abric. Vam sortir del guardamobles tal i com hav\u00edem entrat: sense topar-nos amb cap altre \u00e9sser hum\u00e0. Vaig ser feli\u00e7 \u00addurant uns segons, perqu\u00e8 vaig sentir que hav\u00edem entrat en el quadre de \u00adRen\u00e9 Magritte titulat L\u2019imperi dels llums II , per\u00f2 despr\u00e9s em vaig desenganyar; el paisatge era el de sempre: una pizzeria de carretera, una benzinera, autom\u00f2bils amunt i avall. L\u2019artista belga va fer una s\u00e8rie de pintures amb aquest t\u00edtol i, en totes, un cel de dia ple de n\u00favols conviu amb la penombra fascinant d\u2019uns carrers on hi ha el contrapunt dels llums d\u2019alguns fanals i dels llums de l\u2019interior de les cases que veiem per les finestres. La paradoxa feta paisatge.
\n
\nNo vaig poder m\u00e9s i li ho vaig demanar: \u201cQu\u00e8 has vingut a buscar, oncle?\u201d. Va somriure. \u201cEts tu qui s\u2019ho emporta\u201d, va replicar.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Vaig acompanyar l\u2019oncle Baixamar ahir, tarda de Sant Esteve, a un guardamobles proper a l\u2019aeroport del Prat. Hi vam arribar quan semblava que la simbomba fosca del poeta sonava dins…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5716,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5683"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5691,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5683\/revisions\/5691"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}