Despr\u00e9s d\u2019Albert Rivera van plegant altres dirigents del seu partit, n\u2019hi ha que nom\u00e9s aban\u00addonen el c\u00e0rrec i n\u2019hi ha que fan saber que deixen la pol\u00edtica. Quan Rivera era el l\u00edder de Cs, vaig escriure que el seu error principal va ser no tenir prou dist\u00e0ncia sobre el personatge que li havia tocat representar, sempre li va mancar l\u2019escepticisme preventiu amb qu\u00e8 els bons pol\u00edtics es vacunen per suportar amb esportivitat les inclem\u00e8ncies consubstancials a la lluita pel poder. Ara no far\u00e9 llenya de l\u2019arbre caigut, no aplicar\u00e9 a Rivera l\u2019estil amb el qual la seva formaci\u00f3 va fer-se un lloc, una manera d\u2019actuar \u00adarrogant i barroera, que ha contribu\u00eft a degradar la democr\u00e0cia espanyola i a fer molt dif\u00edcil l\u2019intercanvi d\u2019opi\u00adnions. \u00c9s un tarann\u00e0 que va comen\u00e7ar a Catalunya quan eren quatre gats i van exportar despr\u00e9s a les Espanyes.
\n
\nPer la manera com diuen ad\u00e9u els dirigents de Cs que se\u2019n van o fugen, veiem que el seu gran problema \u00e9s haver cregut que guanyarien f\u00e0cilment sense baixar de l\u2019autocar. L\u2019exc\u00e9s de confian\u00e7a extirpa tot exercici d\u2019au\u00adtocr\u00edtica. Si a aix\u00f2 hi afegim la purga de dirigents que discrepen, tenim la millor recepta per acabar malament. A la c\u00fapula de Cs estaven tan conven\u00e7uts que es menjarien el m\u00f3n que es van ennuegar amb un tros de realitat que no van mastegar com calia. Un bon amic em regala aquesta imatge: la manera com els c\u00e0rrecs de Cs anaven pel m\u00f3n recordava aquells que arriben amb molta gana a un banquet i es llancen sobre el menjar sense mirar si donen cops o si trepitgen alguns peus. La gana i la pressa de poder del per\u00adsonal de Cs eren tan indissimulades que resultaven terriblement ing\u00e8\u00adnues. Darrera d\u2019aquesta pulsi\u00f3 can\u00edbal, s\u2019endevina una ignor\u00e0ncia ex\u00adtrema de les servituds, les dificultats i les complexitats de la pol\u00edtica. Llevat d\u2019algunes honroses excepcions, els pol\u00edtics de Cs sempre m\u2019han semblat practicants molt motivats i poc entrenats d\u2019un esport del qual desconeixen totes les \u00adregles.
\n <\/p>\n
El gran problema de Cs \u00e9s haver cregut que guanyaria sense baixar de l\u2019autocar<\/p><\/blockquote>\n
\nSe\u2019n van o fugen, cadasc\u00fa en sabr\u00e0 els seus motius. A la tercera temporada de la teles\u00e8rie The crown \u2013magn\u00edfica com les dues primeres\u2013, se\u2019ns expliquen les relacions d\u2019Elisabet II amb el premier laborista Harold Wilson. Diria que \u00e9s al cap\u00edtol tercer que els guionistes ens regalen una escena en la qual Wilson detalla a la reina el secret del lideratge en una societat on els mitjans de masses ho s\u00f3n tot, es\u00adpecialment la televisi\u00f3. \u00c9s una lli\u00e7\u00f3 sensacional que pot fer servei als que no abandonin el vaixell de Cs. I tamb\u00e9 a altres pol\u00edtics amb c\u00e0rrecs importants.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Despr\u00e9s d\u2019Albert Rivera van plegant altres dirigents del seu partit, n\u2019hi ha que nom\u00e9s aban\u00addonen el c\u00e0rrec i n\u2019hi ha que fan saber que deixen la pol\u00edtica. Quan Rivera era…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5699,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5692"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5692"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5692\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5698,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5692\/revisions\/5698"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5699"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}