Diu el Costumari catal\u00e0 que l\u2019home dels nassos \u2013que en t\u00e9 tants com dies queden per acabar l\u2019any\u2013 apareix cada 31 de desembre. Enguany, ha sortit al carrer avui dilluns, un dia abans del que toca, i se\u2019l pot rebatejar com l\u2019home de les orelles, perqu\u00e8 ho escolta tot i \u2013com l\u2019esperit del Nadal antic\u2013 ens ho recorda per estalviar-nos errors futurs. L\u2019home de les orelles ha recopilat reflexions que interessen els negociadors d\u2019ERC i del PSOE.
\n
\nEl primer av\u00eds \u00e9s d\u2019Armand Obiols, i va ser escrit el 1932: \u201cLa q\u00fcesti\u00f3 catalana ja s\u2019ha transformat en simple pretext d\u2019una fosca lluita pel poder. Per raons de simple estrat\u00e8gia, el banc del govern \u00e9s la trinxera de l\u2019ombra de la voluntat de Catalunya. Ho seria, tamb\u00e9, i atacada coratjosament pels qui avui la defensen, si dem\u00e0 un atzar obligu\u00e9s els estols enemics a canviar llurs posicions\u201d. Les coses no s\u2019han mogut gaire des de llavors, S\u00e1nchez i Casado s\u00f3n fills d\u2019una tradici\u00f3. Per aix\u00f2 tot \u00e9s tan fr\u00e0gil.
\n <\/p>\n
Tarradellas ja va veure el 1976 que Madrid ent\u00e9n les reivindicacions catalanes per\u00f2 no les at\u00e9n<\/p><\/blockquote>\n
\nPer\u00f2 no tota la responsabilitat \u00e9s de la classe pol\u00edtica, esclar. Des de l\u2019exili mexic\u00e0, l\u2019any 1957, Rafael Tasis es fa unes preguntes que molts ens fem avui: \u201cOn \u00e9s el lluc pol\u00edtic de la burgesia que havia donat els homes de la Lliga i de l\u2019Esquerra, d\u2019una burgesia liberal de sentiments i aferrada als interessos \u2013per\u00f2 oberta a tota llei d\u2019ambicions i afanys renovadors\u2013 que sabia fer-se escoltar i t\u00e9mer a Madrid perqu\u00e8 tenia una base real a Catalunya i perqu\u00e8 Catalunya era una for\u00e7a real, la m\u00e9s important de totes, dintre el conjunt de l\u2019economia peninsular?\u201d Que els errors de Torra no tapin les impot\u00e8ncies dels que pretenen ser puntals econ\u00f2mics i empresarials.
\n
\nJosep Tarradellas, des de l\u2019exili franc\u00e8s, el 1976, va demostrar, en alguns casos, una potent lucidesa. Aquest Tarradellas encara no ha de quedar b\u00e9 i per aix\u00f2 fa una diagnosi irrefutable: \u201cJo no crec que hi hagi cap incomprensi\u00f3. Ho entenen molt b\u00e9, per\u00f2 no volen que tinguem les nostres llibertats, i \u00e9s natural que no ho vulguin: no hi ha ning\u00fa que doni res de franc. Els catalans ens hem d\u2019acostumar a veure els problemes que tenim al davant nostre. Nosaltres, que som uns grans lluitadors, quan a Madrid es plantegen problemes que s\u2019oposen a les nostres reivindicacions, diem que no ens comprenen, i jo crec que ens comprenen molt b\u00e9\u201d. Suposo que Junqueras, Aragon\u00e8s i Rufi\u00e1n negocien sabent aix\u00f2 perfectament.
\n
\nTres anys despr\u00e9s, el 1979, Ramon Trias Fargas, un dels caps m\u00e9s clars del catalanisme modern, va sintetitzar \u201cel problema catal\u00e0\u201d tan b\u00e9 que Pablo Iglesias hauria de fer seves aquestes paraules, sobretot perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n una cr\u00edtica brillant a la casta: \u201cEl plet no \u00e9s ni ha estat mai entre Catalunya i el poble castell\u00e0, ni molt menys amb la resta d\u2019Espanya. El nostre plet \u00e9s i ha estat sempre amb una estructura estatal que, assistida per una tecnocr\u00e0cia inepta i recolzada en unes classes altes decadents, pret\u00e9n oprimir tots els pobles d\u2019Espanya fent tornar enrere el curs de la hist\u00f2ria\u201d. L\u2019Espanya buidada tamb\u00e9 surt d\u2019aqu\u00ed. Seran tan realistes els ministres de Podem?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Diu el Costumari catal\u00e0 que l\u2019home dels nassos \u2013que en t\u00e9 tants com dies queden per acabar l\u2019any\u2013 apareix cada 31 de desembre. Enguany, ha sortit al carrer avui dilluns,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5710,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5708"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5715,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5708\/revisions\/5715"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5710"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}