Certs insomnis plantegen una pregunta al cor de la democr\u00e0cia espanyola. Quan Pedro S\u00e1nchez va confessar, el mes de setembre passat, que \u201cno dormiria a la nit\u201d si el seu govern tingu\u00e9s ministres de Podem, estava dient que hi ha partits als quals se\u2019ls permet presentar-se a les eleccions generals sempre que no pretenguin governar. Aquestes paraules \u2013que el l\u00edder del PSOE ha hagut de menjar-se\u2013 van ser molt m\u00e9s que una reivindicaci\u00f3 desesperada de la confortabilitat bipartidista. En realitat van ser un assenyalament impropi entre opcions democr\u00e0tiques, una cosa que ens mena a la seg\u00fcent pregunta: pot una democr\u00e0cia homologada del segle XXI acceptar exclusions que vulneren el sentit profund de la voluntat popular i de l\u2019alternan\u00e7a en el poder? Fixeu-vos que ara no estic parlant d\u2019un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum sobre Catalunya ni de la llei de Partits que es va aplicar al seu dia a Euskadi per prohibir unes candidatures. M\u2019estic referint a la dist\u00e0ncia entre participar del joc democr\u00e0tic i tenir possibilitats reals d\u2019accedir al govern amb tota normalitat. No fa falta ser votant d\u2019Iglesias per veure que alguna cosa no funciona si es tracta d\u2019etiquetar com una anomalia (o un esc\u00e0ndol o una amena\u00e7a) que hi hagi ministres que s\u2019ubiquen a l\u2019esquerra del PSOE.
\n
\nPodem no va n\u00e9ixer com a partit testimonial o sat\u00e8l\u00b7lit, des del primer dia va fer expl\u00edcita la voluntat de disputar espai, vots i llocs institucionals a la resta de formacions pol\u00edtiques, especialment als socialistes. El PCE i les seves coalicions continuadores es van convertir, durant anys, en simple decoraci\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats, un fet que els impulsors de Podem tenien molt present, justament per evitar-ho. Iglesias i el seu equip han vingut representant-se com la novetat, l\u2019oferta capa\u00e7 de dir i fer el que els socialistes ja no podien o no volien, en un context de crisis superposades, de canvi generacional i de descr\u00e8dit dels pol\u00edtics de sempre. Malgrat certes ret\u00f2riques i est\u00e8tiques estudiantils inicials, a Podem tenen clar que el purisme dels principis \u00e9s la tomba de tot partit que aspiri a asseure\u2019s a la taula dels grans, per aix\u00f2 entre la poesia del 15-M i la prosa que ara fa servir la direcci\u00f3 podemita hi ha una dist\u00e0ncia sideral; no ho anoto com a dem\u00e8rit, \u00e9s per recordar que l\u2019agenda del nou soci del PSOE no deixa de ser reformista i pragm\u00e0tica, dins d\u2019una socialdemocr\u00e0cia que es pret\u00e9n m\u00e9s clara i robusta, acompanyada de certes batalles culturals que \u2013fem mem\u00f2ria\u2013 no s\u00f3n m\u00e9s complicades ni menys necess\u00e0ries que el que va representar la legalitzaci\u00f3 del divorci o la despenalitzaci\u00f3 de l\u2019avortament.
\n <\/p>\n
Des d\u2019una perspectiva catalana, resulta estranya la demonitzaci\u00f3 de l\u2019acord PSOE-Unides Podem<\/p><\/blockquote>\n
\nDes d\u2019una perspectiva catalana \u2013que \u00e9s la de qui firma aquestes l\u00ednies\u2013 resulta estrany \u2013anacr\u00f2nic, sobretot\u2013 que certs pol\u00edtics, certs dirigents econ\u00f2mics i certs mitjans de Madrid provin de combatre l\u2019acord PSOE-Unides Podem presentant-lo com una cosa terriblement perillosa per a les institucions, l\u2019estabilitat i la democr\u00e0cia en general. Alguns d\u2019aquests cr\u00edtics, per cert, no van al\u00e7ar gaire la veu davant els pactes forjats pel PP, Ciutadans i Vox. A Catalunya hi ha una altra mirada: ser\u00e0 perqu\u00e8 el PSUC va tenir un pes important des de les primeres generals del 15 de juny del 1977 i perqu\u00e8 molts governs municipals van n\u00e9ixer el 1979 d\u2019acords entre socialistes i comunistes que la demonitzaci\u00f3 de Podem no cola. La major part de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica catalana \u00e9s impermeable a aquest p\u00e0nic prefabricat. \u00c9s cert que l\u2019any 1980, davant les primeres eleccions auton\u00f2miques, certes elits van alimentar el temor d\u2019un Govern social-comunista, una cosa que va beneficiar la candidatura de Jordi Pujol. Per\u00f2 a hores d\u2019ara, despr\u00e9s de tants anys de pujolisme i despr\u00e9s de dos tripartits d\u2019esquerres a la Generalitat, tamb\u00e9 despr\u00e9s de d\u00e8cades de governs locals amb el PSUC i posteriorment ICV, els contes sobre \u201cels rojos que es mengen els nens\u201d s\u00f3n m\u00e9s que rid\u00edculs. Fins i tot els comuns d\u2019Ada Colau \u2013en tantes coses diferents de la molt responsable cultura pol\u00edtica del desaparegut PSUC\u2013 han acabat sent menys antisistema del que semblava i del que ells pretenien durant el seu primer mandat a l\u2019Ajuntament de Barcelona.
\n
\nIndubtablement, per als entorns vigilants del Madrid de les palanques del poder i la suposada ortod\u00f2xia constitucional, hi ha un element a Podem que el converteix en m\u00e9s sospit\u00f3s encara, i no \u00e9s la seva agenda social i econ\u00f2mica. Parlo, com heu endevinat, de l\u2019enfocament que el partit d\u2019Iglesias dona a la crisi catalana, apostant per la negociaci\u00f3 amb els independentistes i sense excloure una consulta pactada, en la qual ells \u2013sempre ho remarquen per evitar malentesos\u2013 demanarien que els catalans votessin no a la secessi\u00f3.
\n
\nCal inscriure la hist\u00e8ria desbocada d\u2019alguns \u2013cas d\u2019Alfonso Guerra, per exemple\u2013 contra un acord S\u00e1nchez-Iglesias dins del que Daniel Innerarity descriu encertadament com a \u201cenviliment de l\u2019espai p\u00fablic\u201d. Els que persisteixen a repetir que \u201cve el llop\u201d anhelen, potser, una democr\u00e0cia de cartr\u00f3 pedra en la qual, al final, sigui igual si tries aquest o aquell.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Certs insomnis plantegen una pregunta al cor de la democr\u00e0cia espanyola. Quan Pedro S\u00e1nchez va confessar, el mes de setembre passat, que \u201cno dormiria a la nit\u201d si el seu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5719,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5717"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5717"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5717\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5724,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5717\/revisions\/5724"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5719"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}