Qu\u00e8 pens\u00e0vem quan tot all\u00f2 passava? Fa pocs \u00addies, els mitjans van parlar profusament del trent\u00e8 aniversari de la caiguda del mur de Berl\u00edn i van predominar les evocacions nost\u00e0lgiques i les an\u00e0lisis m\u00e9s o menys profundes (tamb\u00e9 les oportunistes) sobre el futur de la democr\u00e0cia, els camins del capitalisme i el que es va denominar \u201cla fi de la hist\u00f2ria\u201d. Ara, he trobat a faltar algun paper que fes refer\u00e8ncia al factor moral que va fer possible aquell mur de grans dimensions durant d\u00e8cades: la indifer\u00e8ncia.
\n
\nQu\u00e8 pens\u00e0vem quan tot all\u00f2 pas\u00adsava? Els que vam n\u00e9ixer en plena guerra freda vam cr\u00e9ixer acostumats a l\u2019exist\u00e8ncia de dues Alemanyes, separades per una frontera com la for\u00adtalesa d\u2019un castell medieval. Aquelles parets tan altes i aquells fossats, aquells vigilants amb gossos, tot tenia un objectiu: evitar que els ciutadans de l\u2019RDA poguessin fugir del r\u00e8gim totalitari en qu\u00e8 havien de viure si us plau per for\u00e7a. El m\u00f3n habitual de la meva inf\u00e0ncia i joventut, un panorama que havia generat una enorme indifer\u00e8ncia. El m\u00f3n era com era, i semblava que res no canviaria. No hi pens\u00e0vem gaire, quan ten\u00edem divuit anys, en els alemanys que s\u2019arriscaven a ser abatuts pels trets de la policia si saltaven el Mur, farts de suportar aquell parad\u00eds . \u00c9rem, en general, indiferents a tots aquells europeus que havien quedat a l\u2019altra banda del tel\u00f3 d\u2019acer. Com la majoria de francesos, anglesos, alemanys i altres van ser indiferents sempre al fet que Espanya fos governada per un dictador.
\n <\/p>\n
No hi pens\u00e0vem gaire en aquells europeus que havien quedat a l\u2019altra banda del tel\u00f3 d\u2019acer<\/p><\/blockquote>\n
\nLes imatges de la gent an\u00f2nima carregant-se el mur de Berl\u00edn a cops de mall van produir alegria i fins i tot euf\u00f2ria al nostre pa\u00eds, per\u00f2 era un sentiment incoherent amb l\u2019espessa indifer\u00e8ncia fatalista amb la qual hav\u00edem acceptat aquell mapa gris. Despr\u00e9s de la sorpresa va venir la celebraci\u00f3 per\u00f2, en realitat, no ten\u00edem dret a celebrar res, perqu\u00e8 col\u00b7lectivament \u2013i llevat d\u2019excepcions nobles\u2013 no hav\u00edem fet res per tal que els alemanys de l\u2019Est (i els txecs, i els polonesos, etc\u00e8tera) \u00adpoguessin tenir una altra vida, lluny d\u2019aquell poder que controlava fins als detalls m\u00e9s petits de l\u2019exist\u00e8ncia.
\n
\nHem constru\u00eft un relat de la cai\u00adguda del Mur on predomina la sorpresa davant de l\u2019imprevist, una pe\u00adrip\u00e8cia que no havia considerat cap expert i que no figurava en cap car\u00adpeta dels serveis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia de l\u2019\u00e8poca. Hi ha un nexe evident entre la nostra indifer\u00e8ncia i la sorpresa ge\u00adneral que va causar la hist\u00f2ria desbocada i sense pautes. Pensem-hi: les \u00adindifer\u00e8ncies d\u2019avui seran potser les \u00adllibertats de dem\u00e0.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Qu\u00e8 pens\u00e0vem quan tot all\u00f2 passava? Fa pocs \u00addies, els mitjans van parlar profusament del trent\u00e8 aniversari de la caiguda del mur de Berl\u00edn i van predominar les evocacions nost\u00e0lgiques…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5728,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5725"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5725"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5725\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5732,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5725\/revisions\/5732"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5728"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}