{"id":5739,"date":"2019-12-24T13:04:28","date_gmt":"2019-12-24T12:04:28","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=5739"},"modified":"2020-01-07T13:27:20","modified_gmt":"2020-01-07T12:27:20","slug":"la-mala-maror","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2019\/12\/24\/la-mala-maror\/","title":{"rendered":"La mala maror"},"content":{"rendered":"<p>\u00abLa mala maror de la rereguarda de l&#8217;independentisme \u00e9s un problema que ve de lluny. Des d&#8217;abans del proc\u00e9s\u00bb<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nNo s&#8217;han de confondre les xarxes socials amb la vida, per\u00f2 la vida tamb\u00e9 s\u00f3n les xarxes socials. Fa poc, un debat absurd a Twitter sobre qui \u00e9s o qui no \u00e9s catal\u00e0 m&#8217;ha fet pensar en la quantitat d&#8217;energies que perdem a causa de la mala maror.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEl m\u00f3n independentista -igual que el m\u00f3n catalanista abans- tendeix a perdre el temps en algunes pol\u00e8miques que no serveixen per avan\u00e7ar, nom\u00e9s s\u00f3n munici\u00f3 \u00fatil per aquells que volen caricaturitzar un moviment democr\u00e0tic. Si volem parlar d&#8217;identitats, fem-ho amb voluntat de rigor, sense t\u00f2pics i sense llan\u00e7ar-nos els trastos pel cap. Ja s\u00e9 que les xarxes socials s&#8217;assemblen m\u00e9s a la barra d&#8217;un bar que a un seminari de doctorat, tot aix\u00f2 \u00e9s obvi. Per\u00f2 hem d&#8217;evitar la multiplicaci\u00f3 digital de la mala maror. Com?<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nD&#8217;entrada, podr\u00edem intentar no fer m\u00e9s grans aquestes tempestes de crid\u00f2ria que barregen fal\u00b7l\u00e0cies, ocurr\u00e8ncies i consignes amb arguments m\u00e9s o menys s\u00f2lids. Caldria no caure en el parany de l&#8217;indocumentat, del provocador o del ximple amb afany de protagonisme. Qui s&#8217;embolica amb plantejaments t\u00f2xics (tamb\u00e9 quan emanen de les &#8220;bones intencions&#8221;) acaba infectat sense voler-ho. El silenci, moltes vegades, \u00e9s la millor barrera.<br \/>\nContinuem amb aquest cas: qu\u00e8 ens aporta parlar ara -i menys de manera crispada- de qui \u00e9s i no \u00e9s catal\u00e0. No t\u00e9 cap sentit.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nPotser \u00e9s millor parlar de qu\u00e8 representa la catalanitat avui, i de quina manera es va redefinint, d&#8217;acord amb els canvis profunds en tots els \u00e0mbits. L&#8217;assumpte de la identitat travessa la majoria de debats pol\u00edtics, socials, econ\u00f2mics i culturals dels nostres temps, a escala global. En parlen totes les societats desenvolupades. Els catalans ser\u00edem estranys si no particip\u00e9ssim d&#8217;aquesta tend\u00e8ncia, que ocupa l&#8217;acad\u00e8mia i els mitjans. A m\u00e9s, el proc\u00e9s tamb\u00e9 ha posat el focus damunt aquesta categoria. Per\u00f2 hem de ser prou intel\u00b7ligents per debatre sobre la identitat de manera molt diferent de com ho van fer els nostres avis i pares. De manera molt diferent tamb\u00e9 a com ho fan els autoproclamats vigilants del proc\u00e9s, que repeteixen frases de Raimon Gal\u00ed com si haguessin descobert la sopa d&#8217;all.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nFora d&#8217;aquest xivarri en concret, la mala maror entre la gent que vol la independ\u00e8ncia tamb\u00e9 s&#8217;ha disparat -paradoxalment- arran d&#8217;una bona not\u00edcia, com \u00e9s la sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea que reconeix la immunitat que tenia Oriol Junqueras en ser escollit eurodiputat. El nou episodi, que ha anat seguit del reconeixement com eurodiputats de ple dret de Carles Puigdemont i Toni Com\u00edn, ha omplert Twitter de refer\u00e8ncies directes o indirectes a la feina d&#8217;uns i altres advocats, tamb\u00e9 sobre l&#8217;efic\u00e0cia d&#8217;unes o altres estrat\u00e8gies. Novament, la picabaralla (amb retrets i desqualificacions) entre sectors d&#8217;ERC i de JxCat transforma l&#8217;espai del sobiranisme en un clos irrespirable, on tamb\u00e9 fan la pixadeta els ressentits habituals, que neguen el coratge de les persones que s\u00f3n a la pres\u00f3 i a l&#8217;exili mentre van fent llistes de &#8220;tra\u00efdors&#8221;.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa mala maror de la rereguarda de l&#8217;independentisme \u00e9s un problema que ve de lluny. Des d&#8217;abans del proc\u00e9s. Podr\u00edem dir -si ens posem estupends- que ve del dia remot en qu\u00e8 es va trencar aquella Solidaritat Catalana que l&#8217;any 1907 va guanyar les eleccions generals a Catalunya. Les antigues disc\u00f2rdies dins del catalanisme s\u00f3n les presents desavinences del nou independentisme, amanides amb el record de tot el que va passar -portes endins- l&#8217;octubre del 2017, quan els personalismes, els tacticismes, els c\u00e0lculs partidistes i el vertigen van crear un marc de decisions for\u00e7osament ag\u00f2nic i equ\u00edvoc.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa fragilitat del moment demana contenir la mala maror, sobretot ara que l&#8217;Estat espanyol ha rebut una forta plantofada de la UE mentre Madrid viu pendent de si hi ha llum verda per a un nou govern. Per\u00f2 tenim signes de tot el contrari, i les picabaralles s&#8217;intensificaran a mesura que ens apropen a les eleccions catalanes. Pol\u00edticament, aniria b\u00e9 que els l\u00edders de cada casa s&#8217;adonessin que la mala maror ens afebleix, ens consumeix i no ens deixa pensar. Tampoc cal fingir una unitat inexistent, n&#8217;hi ha prou de frenar les ganes constants de destruir aquell que ha estat o \u00e9s soci. Perqu\u00e8 ens acabarem avorrint i perdent amb tanta petita mis\u00e8ria. Que passeu bones festes!<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abLa mala maror de la rereguarda de l&#8217;independentisme \u00e9s un problema que ve de lluny. Des d&#8217;abans del proc\u00e9s\u00bb &nbsp; No s&#8217;han de confondre les xarxes socials amb la vida,&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5742,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5739"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5739"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5739\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5744,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5739\/revisions\/5744"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5742"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5739"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5739"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5739"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}