\u00abERC no ha de fer-se il\u00b7lusions: el PSOE no canviar\u00e0 la seva cultura centralista i jacobina d’un dia per l’altre, no alterar\u00e0 la seva perspectiva de fons sobre Espanya i la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalana\u00bb
\n
\nTenim la mania de comparar. Encara que el moment actual no t\u00e9 res a veure amb l’any 1996, aquests dies hem recuperat de la vitrina el Pacte del Majestic, signat pel PP i CiU i solemnitzat en un sopar en aquest hotel barcelon\u00ed. Aquell acord va fer possible que Jos\u00e9 Ma Aznar arrib\u00e9s a la presid\u00e8ncia del govern espanyol, perqu\u00e8 la seva vict\u00f2ria en els comicis generals va ser curta i li calien els vots dels nacionalistes bascos i, sobretot, dels nacionalistes catalans. Jordi Pujol era el soci imprescindible per assegurar l’alternan\u00e7a sense drames, i el mateix Felipe Gonz\u00e1lez -perdedor de la partida- va aconsellar el president catal\u00e0 que fes el que va fer.
\n
\nDirectament de testimonis presencials, vaig recollir en el seu moment que Pujol, quan es va veure dins d’aquell show, li va dir a un dels seus homes de confian\u00e7a que potser n’estaven fent un gra massa. Aznar volia el sopar, la foto i el brindis, i ho va tenir. Els convergents van ser v\u00edctimes complagudes d’una sobreactuaci\u00f3 que podien haver-se estalviat. La pol\u00edtica s\u00f3n els fets i les percepcions que aquests provoquen: aquella escenificaci\u00f3 va desagradar votants i militants de CiU, que ho van trobar massa llepat i exagerat. Fins i tot Miquel Roca, que llavors era cap de l’oposici\u00f3 a l’Ajuntament de Barcelona, va expressar el seu desacord amb tot aquell teatre.
\n
\nSempre s’ha dit que el pacte del Majestic va tenir una cosa molt bona i una de molt dolenta: va desencallar temes importants, per\u00f2 contenia una llista massa curta d’objectius que els populars van concretar en un temps r\u00e8cord; el l\u00edder de CiU no va ser prou ambici\u00f3s, no coneixia prou aquell personatge tan diferent del president socialista. Aznar, en canvi, havia estudiat a fons la forma com Pujol i Gonz\u00e1lez havien ballat junts des que el segon va perdre la majoria absoluta amb la qual havia arribat a la Moncloa l’any 1982.
\n
\nSota taula, fora del sopar al Majestic, es van lligar altres coses, no menys rellevants per a l’autogovern. Per exemple: no embolicar la troca amb la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica ni posar bastons a les rodes a TV3, i una propina tan sucosa com el final del lideratge de Vidal-Quadras al PP de Catalunya. Amb tot, el m\u00e9s important del que no es va escriure al document del pacte era que Pujol obtenia temps i suports al Parlament catal\u00e0 (un “do ut des”) per anar fabricant el seu successor, que seria Artur Mas. Aquell moment va tenir les seves escenes buc\u00f2liques, com Aznar confessant ser un enamorat de Josep Pla i de la llengua catalana. El mateix Aznar, per cert, davant del qual els seguidors del PP, uns mesos abans, havien cridat all\u00f2 de “Pujol, enano, habla castellano”.
\n
\nEl pacte, que tamb\u00e9 va servir per convertir en ministre Josep Piqu\u00e9, un home independent que havia estat en l’\u00f2rbita de Pujol, es podia considerar hist\u00f2ric: per primer cop des del 1977, la dreta espanyola i el nacionalisme catal\u00e0 majoritari de centre-dreta assumien un comprom\u00eds plegats. El paper de frontissa del pujolisme a Madrid va arribar al seu punt m\u00e0xim i, des de llavors, es va trencar l’encanteri i va comen\u00e7ar la davallada. Aznar va descobrir molt r\u00e0pidament la mec\u00e0nica del “peix al cove” i, un cop assolida la majoria absoluta a les generals de l’any 2000, el PP va treure la seva agenda oculta i va posar-se a cavalcar. Encara recordo la cara d’esglai de Xavier Trias, que llavors s’havia estrenat com a cap de files de CiU al Congr\u00e9s dels Diputats; l’home que estava acostumat a la lampisteria fina des del Palau de la Generalitat observava esmaperdut com el corr\u00f3 de la dreta ho aplanava tot.
\n
\nPer qu\u00e8 faig tota aquesta arqueologia? Per no confondre la gimn\u00e0stica amb la magn\u00e8sia. El Pacte del Majestic va generar molta literatura sobre un suposat canvi de valors de la dreta espanyola pel que fa a Catalunya i el catalanisme; es van escriure an\u00e0lisis molt denses al voltant de l’esperit de Camb\u00f3, la Lliga, el centre, la moderaci\u00f3, la conc\u00f2rdia, la CDU alemanya i possibles ministres convergents a Madrid. Es van omplir p\u00e0gines i p\u00e0gines d’especulacions optimistes sobre el canvi de perspectiva d’Aznar, sobre una nova mentalitat de la dreta democr\u00e0tica postfranquista, sobre el somriure de Piqu\u00e9, sobre un “definitiu” encaix de la naci\u00f3 catalana a Espanya… Tot all\u00f2 provenia d’una gran confusi\u00f3: una cosa \u00e9s la necessitat i una altra cosa s\u00f3n les conviccions. Aznar tenia una necessitat i va trobar en Pujol un aliat circumstancial per abordar-la. Superada aquella necessitat, va aflorar sense cap problema la cultura pol\u00edtica dura, la de sempre, rescalfada als laboratoris de la FAES, all\u00ed on -sense ells saber-ho- els populars van posar la primera llavor de Ciudadanos i de Vox.
\n
\nConviccions i necessitats. No s’han de confondre. ERC ha de fer pol\u00edtica amb el que hi ha, i acabar\u00e0 fent possible -suposo- el govern de Pedro S\u00e1nchez. \u00c9s el mal menor i \u00e9s plausible que ho faci. Ara, els republicans no han de fer-se il\u00b7lusions: el PSOE no canviar\u00e0 la seva cultura centralista i jacobina d’un dia per l’altre, no alterar\u00e0 la seva perspectiva de fons sobre Espanya i la q\u00fcesti\u00f3 nacional catalana. Encara que Iceta vulgui suavitzar una mica les coses, que ho far\u00e0. \u00c9s bo saber-ho en tot moment. Sobretot \u00e9s imprescindible tenir-ho present el dia que els negociadors d’ERC i del PSOE es facin la foto per comunicar, solemnement, que ja han arribat a un comprom\u00eds. Ser\u00e0 sexe, no pas amor. No ens emocionem m\u00e9s del compte, doncs.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abERC no ha de fer-se il\u00b7lusions: el PSOE no canviar\u00e0 la seva cultura centralista i jacobina d’un dia per l’altre, no alterar\u00e0 la seva perspectiva de fons sobre Espanya i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5747,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5745"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5745"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5748,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5745\/revisions\/5748"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}