Llegeixo i escolto aquests dies molta gent que pronostica que el Govern de coalici\u00f3 PSOE-Unides Podem no durar\u00e0. Uns ho diuen perqu\u00e8 desitgen que aix\u00ed sigui i d\u2019altres perqu\u00e8 temen que la nau no resisteixi, en vista dels embats de certa premsa de Madrid i de les tres dretes al teatre parlamentari. Fins i tot molts votants dels partits que conformen el nou bloc governamental creuen que tot aix\u00f2 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 ef\u00edmera, que saltar\u00e0 a trossos a la primera de canvi. La crispaci\u00f3 hiperb\u00f2lica de les dretes no \u00e9s una cosa nova, els que tenim certa edat recordem altres etapes en qu\u00e8 el PP, sobretot amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, es va dedicar a la pol\u00edtica del misto. El que \u00e9s nou \u00e9s el tipus de govern que la dreta prova de fer caure i el context, marcat per la crisi catalana, la p\u00e8rdua de cre\u00addibilitat de diverses institucions, la desaparici\u00f3 d\u2019ETA i l\u2019auge de la ultradreta, que per primera vegada des del 1977 disposa d\u2019escons al Congr\u00e9s dels Diputats.
\n
\nSoc optimista: he apostat amb diversos amics que el gabinet S\u00e1nchez-Iglesias completar\u00e0 la legislatura. Per qu\u00e8 penso que som davant un nou executiu que gaudir\u00e0 de m\u00e9s estabilitat i solidesa del que pretenen els seus adversaris? En primer lloc, perqu\u00e8 S\u00e1nchez i Iglesias s\u00f3n cons\u00adcients que gestionen un capital d\u2019expec\u00adtatives tan sensible que el frac\u00e0s del seu projecte es carregaria les seves respectives organitzacions, a m\u00e9s de carregar-se\u2019ls a ells mateixos. I, en segon lloc, perqu\u00e8 l\u2019amena\u00e7a d\u2019una refundaci\u00f3 reaccion\u00e0ria i excloent de la democr\u00e0cia espanyola \u2013de tall il\u00b7liberal\u2013 converteix el PSOE i Unides Podem en els instruments b\u00e0sics de de\u00adfensa d\u2019un sistema de drets i llibertats que connecta amb la millor cara de la transici\u00f3, que tamb\u00e9 va tenir les seves zones fosques i les seves \u00e0rees radioactives. El repte transcendeix els leg\u00edtims interessos par\u00adtidistes.
\n <\/p>\n
Cal posar en net, amb fets i no amb bones intencions, \u201cuna altra manera de fer Espanya\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nAmb aquest panorama, arribo a una modesta conclusi\u00f3: si el Govern de S\u00e1nchez no es planteja com l\u2019impulsor d\u2019una segona transici\u00f3, no podr\u00e0 resistir. \u00c9s a dir, si aquest Executiu es limita a proposar algunes pol\u00edtiques progressistes mentre prova de contenir els cops de la dreta amb bona cara, aix\u00f2 no durar\u00e0 gens ni mica. O l\u2019etapa que inaugurem \u00e9s una veritable segona transici\u00f3 o el t\u00e0ndem S\u00e1nchez-Iglesias perdr\u00e0 la batalla del relat. A qu\u00e8 anomeno una segona transici\u00f3? Al que durant tants anys ha estat l\u2019assignatura pendent del PSOE, aix\u00f2 \u00e9s, un projecte alternatiu al marc hegem\u00f2nic de la dreta espanyola i no \u00fanicament en el cap\u00edtol territorial-nacional, encara que sense aquesta part les altres no encaixaran ni funcionaran.
\n
\nGovern, relat i projecte. Les dretes tenen relat i projecte, al dictat de Vox, que \u00e9s el partit que adapta i emet de forma m\u00e9s crua les receptes dels laboratoris de la FAES. Quins consensos b\u00e0sics estan al centre de l\u2019alian\u00e7a de PSOE, Unides Podem, PNB, ERC i la resta de partits que han fet possible la investidura de S\u00e1nchez? Aquests element s\u00f3n el punt de partida d\u2019alguna cosa que ha de ser m\u00e9s que un programa de govern. Seria posar en net, amb fets i no amb bones intencions, all\u00f2 que fa uns anys es podia haver dit \u201cuna altra manera de fer Espanya\u201d. Massa ingenu per a un pa\u00eds que va fer la seva primera transici\u00f3 sota la vi\u00adgil\u00e0ncia dels militars i sumant debilitats? Em sembla molt m\u00e9s ingenu pensar que pots sobreviure governant quatre anys a la defensiva i sense haver aconseguit traslladar una proposta nova a la ciutadania.
\n
\nLa segona transici\u00f3 nom\u00e9s podr\u00e0 desenvolupar-se si s\u2019encarrila seriosament la \u00adsoluci\u00f3 del conflicte catal\u00e0, i la crisi cata\u00adlana deixar\u00e0 de ser-ho nom\u00e9s si apareix un projecte d\u2019Espanya que no estigui segrestat pel marc ideol\u00f2gic de les dretes. La premissa \u00e9s clara, encara que els socialistes no ho diran en veu alta: l\u2019autonomisme del \u00adcaf\u00e8 per a tothom \u00e9s una recepta inservible per donar resposta a aix\u00f2 que no t\u00e9 res a veure amb la descentralitzaci\u00f3 i que anomenem reconeixement. La taula de di\u00e0leg sobre Catalunya hauria d\u2019assumir aquesta evid\u00e8ncia com a eix de qualsevol diag\u00adn\u00f2stic inicial, per evitar que el debat cl\u00e0ssic sobre compet\u00e8ncies i recursos oculti i desfiguri de quina cosa estem parlant quan l\u2019elefant d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019autodeter\u00adminaci\u00f3 \u00e9s al centre de l\u2019habitaci\u00f3. En termes t\u00e8cnics, el que desfar\u00e0 el nus ser\u00e0 trencar el tab\u00fa. Si aix\u00f2 no passa, Casado, Abascal i Arrimadas guanyaran la partida. La paradoxa \u00e9s que tot aix\u00f2 ha de passar per les mans de S\u00e1nchez, un home que ha canviat d\u2019opini\u00f3 com qui canvia de corbata, tant que desconeixem si t\u00e9 cap convicci\u00f3 al respecte. Potser el que apareix com un gran problema sigui, finalment, un avantatge. Veurem.
\n
\nLes imatges recents del Congr\u00e9s dels Diputats evoquen estampes d\u2019altres \u00e8poques, com han escrit alguns col\u00b7legues. Davant una oposici\u00f3 disposada a inundar-nos amb tones de mentides, estratagemes judicials i amenaces, no queda m\u00e9s remei que prendre el cam\u00ed de la cirurgia i oblidar-se de la cosm\u00e8tica, que seria el consell dels mateixos que somiaven amb un govern de PSOE i Cs. Sense bistur\u00ed no hi haur\u00e0 governabilitat ni segona transici\u00f3. Ni res.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Llegeixo i escolto aquests dies molta gent que pronostica que el Govern de coalici\u00f3 PSOE-Unides Podem no durar\u00e0. Uns ho diuen perqu\u00e8 desitgen que aix\u00ed sigui i d\u2019altres perqu\u00e8 temen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5798,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5793"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5793"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5793\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5799,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5793\/revisions\/5799"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5798"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}