El diputat valenci\u00e0 Joan Baldov\u00ed ha comprovat que el fet de dir la seva professi\u00f3 \u2013mestre, professor\u2013 ha estat motiu de burla i atac des dels escons de la dreta al Congr\u00e9s dels Diputats. El pol\u00edtic de Comprom\u00eds s\u2019ha demanat p\u00fablicament si hauria fet tant de riure que hagu\u00e9s dit que tenia una altra professi\u00f3, amb m\u00e9s glamur a ulls de segons qui. Aquesta escena parlament\u00e0ria va ser trista, molt trista, perqu\u00e8 va projectar un classisme estructural \u2013instal\u00b7lat en determinats sectors\u2013 que potser don\u00e0vem per extingit. I vam posar els ulls al retrovisor. En l\u2019imaginari de les classes populars (abans de la post\u00admodernitat), el mestre era una figura admirable que tenia autoritat perqu\u00e8 \u00adtenia la clau de l\u2019emancipaci\u00f3 personal i el secret d\u2019un progr\u00e9s que no tenia a veure ni amb la fortuna ni amb el llinatge. En canvi, en l\u2019imaginari de les classes privilegiades, els mestres eren uns empleats m\u00e9s, a vegades \u00adsospitosos d\u2019introduir idees que impugnaven l\u2019statu quo i els poderosos. La mutaci\u00f3 de certs valors en la classe obrera i les classes mitjanes prec\u00e0ries ha esquerdat l\u2019autoritat del mestre, cosa que viuen i gestionen cada dia molts docents.
\n
\nAquesta an\u00e8cdota de Baldov\u00ed no \u00e9s un assumpte menor. I forma part de
\nla mateixa perversi\u00f3 conceptual que disculpa les maneres arrogants, classistes, fan\u00e0tiques, r\u00e0ncies i agressives d\u2019alguns pol\u00edtics amb l\u2019excusa que \u201c\u00e9s una persona molt preparada intel\u00b7lectualment\u201d. Tenir estudis superiors no atorga llic\u00e8ncia per tractar els adversaris, els votants d\u2019altres opcions i els que et porten la contr\u00e0ria com una merda. De fet, passar per la univer\u00adsitat no regala talent per al joc pol\u00edtic. Tots tenim al cap gent engalanada amb molts t\u00edtols acad\u00e8mics que s\u00f3n un desastre pol\u00edtic, amb fracassos rotunds quan s\u2019han presentat a les eleccions o han intentat arribar al poder.
\n <\/p>\n
Cada gest de menyspreu en el teatre pol\u00edtic quotidi\u00e0 \u00e9s una escletxa per on entra la barb\u00e0rie<\/p><\/blockquote>\n
\nAnem als cl\u00e0ssics, ara que tot sembla de fireta. Albert Camus ho va \u00adresumir millor que ning\u00fa: \u201cEl feixisme \u00e9s el menyspreu\u201d. Cada gest de menyspreu en el teatre pol\u00edtic quo\u00adtidi\u00e0 \u00e9s una escletxa per on entra la barb\u00e0rie, com si fos el m\u00e9s normal. Camus escriu aix\u00f2 a Cartes a un amic alemany : \u201cGosaria dir-li que lluitem precisament per matisos, per\u00f2 per uns matisos que tenen la import\u00e0ncia de l\u2019home mateix. Lluitem per aquest mat\u00eds que separa el sacrifici de la \u00adm\u00edstica; l\u2019energia, de la viol\u00e8ncia;
\nla for\u00e7a, de la crueltat; per aquell mat\u00eds m\u00e9s lleu encara que separa el que \u00e9s fals del que \u00e9s veritable i a l\u2019home que esperem, dels covards d\u00e9us que vost\u00e8s somiaran\u201d.
\n
\nMoltes gr\u00e0cies, professor Baldov\u00ed.<\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El diputat valenci\u00e0 Joan Baldov\u00ed ha comprovat que el fet de dir la seva professi\u00f3 \u2013mestre, professor\u2013 ha estat motiu de burla i atac des dels escons de la dreta…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5801,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5800"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5803,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5800\/revisions\/5803"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5801"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}