Som a l\u2019abril del 1945. El m\u00f3n viu pendent de la batalla de Berl\u00edn, els darrers dies del Tercer Reich. Els nord-americans encara no han llan\u00e7at les dues bombes at\u00f2miques sobre Hiroshima i Nagasaki. Sembla lluny la data del 8 de maig, la que passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com el final oficial del conflicte a Europa, l\u2019anomenat V-E Day. A Nova York, la festa encara no ha comen\u00e7at, l\u2019abril \u00e9s incert. Fran\u00e7a va ser alliberada el 1944, per\u00f2 el cam\u00ed fins el cau de Hitler no \u00e9s r\u00e0pid ni f\u00e0cil. Cada pam de terreny costa molta sang. Nova York es prepara per a la vict\u00f2ria i tamb\u00e9 per plorar els que no tornaran. Per la ciutat dels gratacels, aquell abril del 1945, un catal\u00e0 va amunt i avall, enderiat amb les seves coses.
\n
\n\u00e7Es diu Josep Carner i Ribalta, \u00e9s un lluitador dem\u00f2crata i separatista, seguidor de Francesc Maci\u00e0, que s\u2019ha exiliat als Estats Units despr\u00e9s de passar per Par\u00eds i M\u00e8xic. El seu objectiu \u00e9s internacionalitzar el problema catal\u00e0 i mirar d\u2019influir en les autoritats nord-americanes perqu\u00e8 el final de la guerra sigui tamb\u00e9 una oportunitat per a Catalunya. Carner i Ribalta \u00e9s un optimista. Ho \u00e9s des de jove, quan es va posar al servei de Maci\u00e0, a qui va acompanyar en el seu viatge a Moscou i va fer costat en l\u2019aventura fracassada de la invasi\u00f3 de Catalunya des de Prats de Moll\u00f3 l\u2019any 1926. \u00c9s expert en propaganda i ha estat responsable del Comissariat d\u2019Espectacles de la Generalitat durant la Guerra Civil.
\n <\/p>\n
Carner i Ribalta va fer arribar la situaci\u00f3 de Catalunya a la confer\u00e8ncia de San Francisco<\/p><\/blockquote>\n
\nAra en porta una de cap. Una de grossa. Carner i Ribalta vol fer arribar la situaci\u00f3 de Catalunya all\u00ed on es dibuixar\u00e0 el nou mapa del m\u00f3n. Aquest lloc \u00e9s la confe\u00adr\u00e8ncia de San Francisco, que s\u2019ha de ce\u00adlebrar entre el 25 d\u2019abril i el 26 de juny. \u00adFilla de la confer\u00e8ncia de Yalta, la cimera de San Francisco aplegar\u00e0 representants de quaranta-sis estats del b\u00e0ndol aliat i \u00adelaborar\u00e0 la Carta de les Nacions Unides. Els con\u00advocants de la trobada s\u00f3n els l\u00edders del nou ordre internacional: els Estats Units, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el Regne Unit i la Xina. El pol\u00edtic i escriptor ho t\u00e9 clar: Catalunya ha d\u2019adre\u00e7ar-se a aquestes quatre pot\u00e8ncies, ara que s\u2019estan repartint cartes noves. Es tracta de fer una gesti\u00f3 \u201cque defini\u00adtivament internacionalitz\u00e9s el plet catal\u00e0\u201d, segons explica a les seves mem\u00f2\u00adries, De Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Moll\u00f3 , editades per Josep Benet l\u2019any 1972 a les Edicions Catalanes de \u00adPar\u00eds.
\n
\nAmb data de 14 d\u2019abril del 1945 \u2013no \u00e9s casual\u2013 i des de Nova York, Carner i Ri\u00adbalta i dos catalans d\u2019ideologia independentista, Josep Maria Fontanals (president del Casal Catal\u00e0) i Joan Ventura Sureda, firmen un memor\u00e0ndum o apel\u00b7laci\u00f3 a la confer\u00e8ncia internacional de San Francisco i, m\u00e9s concretament, als seus quatre patrocinadors: els representants nord-americans, sovi\u00e8tics, xinesos i brit\u00e0nics. Anomenen el document The case of Catalonia , en clara al\u00b7lusi\u00f3 als papers relacionats amb la situaci\u00f3 del principat de Catalunya, The case of the Catalans , arran de la pau d\u2019Utrecht del 1713. Mentre, el president Josep Irla, a l\u2019exili franc\u00e8s, est\u00e0 per altres coses.
\n
\nDespr\u00e9s de la creaci\u00f3 a Londres, el febrer del 1941, del Consell Nacional Catal\u00e0, presidit per Carles Pi i Sunyer, es va constituir la delegaci\u00f3 d\u2019aquest organisme als Estats Units, que entre d\u2019altres activitats va editar la revista Free Catalonia . Carner i Ribalta relata que aquesta delegaci\u00f3 \u201cs\u2019hagu\u00e9 de registrar, el 28 de mar\u00e7 del 1942, al Departament d\u2019Estat, com a agents d\u2019un govern estranger, la qual cosa virtualment donava a la delegaci\u00f3 la categoria de cancelleria\u201d. Els bascos del PNB a l\u2019exili es treballen tamb\u00e9 el Departament d\u2019Estat, per\u00f2 ho fan amb m\u00e9s const\u00e0ncia i pragmatisme. Els catalans no tenen ning\u00fa com Ant\u00f3n Irala, m\u00e0 dreta del lehendakari Aguirre.
\n
\nThe case of Catalonia constata una \u201cindifer\u00e8ncia diplom\u00e0tica tradicional envers les demandes de Catalunya\u201d i afirma que \u201cel conflicte entre Catalunya i Espanya, com qualsevol altre problema entre una nacionalitat oprimida i el seu opressor, sempre ha estat un problema de natura internacional\u201d. \u201cEl de Catalunya no \u00e9s un problema espanyol, sin\u00f3 un problema europeu\u201d, i les aspiracions catalanes \u201csubsisteixen independentment de l\u2019exist\u00e8ncia o la no-exist\u00e8ncia de Franco a Espanya\u201d. En les conclusions, el memor\u00e0ndum demana a les naixents Nacions Unides que la posici\u00f3 de Catalunya dins d\u2019Espanya \u201csigui decidida per Catalunya mateixa, a trav\u00e9s de plebiscit dels catalans nacionals, despr\u00e9s de reconegut el seu estatus de naci\u00f3\u201d.
\n
\nLa iniciativa no va produir cap canvi en l\u2019agenda de les grans pot\u00e8ncies. Carner i Ribalta, molts anys despr\u00e9s, maquilla el frac\u00e0s: \u201cA la bestreta ja sab\u00edem (despr\u00e9s d\u2019haver estudiat la convocat\u00f2ria de la con\u00adfer\u00e8ncia de San Francisco i les mat\u00e8ries que hi serien discutides) que no pod\u00edem esperar cap resultat pr\u00e0ctic\u201d. Va ser un \u00adtriomf moral?
\n
\nDimarts, Carles Puigdemont, des del seu esc\u00f3 al Parlament Europeu, va demanar a les institucions comunit\u00e0ries una \u201csoluci\u00f3 pol\u00edtica\u201d mitjan\u00e7ant \u201cel di\u00e0leg i la negociaci\u00f3\u201d per a un conflicte que considera un \u201cafer intern de la UE\u201d. Han passat gaireb\u00e9 setanta-cinc anys de l\u2019intent de Carner i Ribalta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Som a l\u2019abril del 1945. El m\u00f3n viu pendent de la batalla de Berl\u00edn, els darrers dies del Tercer Reich. Els nord-americans encara no han llan\u00e7at les dues bombes at\u00f2miques…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5811,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5809"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5809"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5813,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5809\/revisions\/5813"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}