{"id":5831,"date":"2020-01-21T09:35:41","date_gmt":"2020-01-21T08:35:41","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=5831"},"modified":"2020-01-24T09:39:25","modified_gmt":"2020-01-24T08:39:25","slug":"el-mon-abans-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/01\/21\/el-mon-abans-del-proces\/","title":{"rendered":"El m\u00f3n abans del proc\u00e9s"},"content":{"rendered":"<p><strong>\u00abDespr\u00e9s dels futurs comicis catalans, Catalunya ser\u00e0 d&#8217;esquerres o no ser\u00e0, no en tingueu cap dubte\u00bb<\/strong><br \/>\n&nbsp;<br \/>\nSitueu-vos el 1987. Encara no ha caigut el Mur de Berl\u00edn, la Guerra Freda s&#8217;esllangueix, fa sis anys que a Espanya hi ha hagut un intent de cop d&#8217;Estat, a Madrid governa el socialista Felipe Gonz\u00e1lez, el nacionalista Jordi Pujol presideix la Generalitat amb majoria absoluta, i Pasqual Maragall, socialista heterodox, \u00e9s l&#8217;alcalde de Barcelona. El maig d&#8217;aquell any, Jordi Sol\u00e9 Tura publica a l&#8217;editorial Laia el llibre Autonomies, Federalisme i Autodeterminaci\u00f3. Sol\u00e9 Tura, antic dirigent comunista, catedr\u00e0tic de Dret Constitucional i un dels pares de la Constituci\u00f3 del 1978, \u00e9s militant del PSC des de fa dos anys. M\u00e9s endavant, entre el 1991 i el 1993, ser\u00e0 ministre de Cultura del tercer govern de Gonz\u00e1lez.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEn aquell llibre, Sol\u00e9 Tura escriu aix\u00f2: &#8220;El radicalisme dels sectors juvenils independentistes \u00e9s el fet m\u00e9s espectacular, el que m\u00e9s crida l&#8217;atenci\u00f3 i el que m\u00e9s expectatives o m\u00e9s preocupacions genera&#8221;. Preocupaci\u00f3 al PSC, \u00e9s clar. Eren els anys de gran pres\u00e8ncia de la Crida a la Solidaritat, la plataforma que va renovar les formes, les estrat\u00e8gies i el llenguatge de l&#8217;activisme catalanista, i que va ser escola de molts joves que despr\u00e9s van fer carrera pol\u00edtica, com \u00c0ngel Colom, Jordi S\u00e0nchez i Carles Riera.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEntre altres causes d&#8217;aquest fenomen, el dirigent bregat en mil batalles constata &#8220;la desorientaci\u00f3 que en molts sectors juvenils ha provocat l&#8217;experi\u00e8ncia de l&#8217;esquerra en el poder, tant a Catalunya en la fase del govern d&#8217;unitat del president Tarradellas, com despr\u00e9s a tot Espanya, amb el govern del PSOE&#8221;, i afegeix un element molt interessant, sobretot vist del nostre present: &#8220;L&#8217;esquerra ha exercit el poder amb grans dificultats objectives, perqu\u00e8 ha hagut de governar amb uns aparells d&#8217;Estat heretats gaireb\u00e9 \u00edntegres del r\u00e8gim franquista i ha hagut de fer front a una situaci\u00f3 de crisi i de grans canvis econ\u00f2mics que han redu\u00eft enormement les seves possibilitats de maniobra&#8221;. Governar amb aparells d&#8217;Estat heretats del r\u00e8gim franquista. Retingueu aquesta idea, si us plau.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nL&#8217;an\u00e0lisi de l&#8217;autor de Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa -la seva obra m\u00e9s important- es completa amb un punt que tamb\u00e9 avui crida la nostra atenci\u00f3: &#8220;Davant els l\u00edmits ja comprovats d&#8217;un determinat exercici del poder per part de l&#8217;esquerra, el nacionalisme sembla que no en tingui perqu\u00e8 no els defineix, perqu\u00e8 si els defineix diu que \u00e9s per obligaci\u00f3 i per imposici\u00f3 de fora i perqu\u00e8, en darrer terme, sempre deixa obert l&#8217;horitz\u00f3 abstracte d&#8217;una immensa fugida endavant, la de l&#8217;independentisme&#8221;. Cal recordar que, en aquells moments, ERC encara no havia abra\u00e7at l&#8217;independentisme -ho va fer l&#8217;any 1989- i que els partits i grupuscles de l&#8217;independentisme combatiu eren extraparlamentaris i dedicaven bona part de les seves energies a barallar-se entre ells. Nom\u00e9s la Crida, com hem dit, s&#8217;havia fet un lloc com a actor pol\u00edtic i social amb capacitat de difondre un discurs alternatiu m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;autonomisme oficial.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abDespr\u00e9s dels futurs comicis catalans, Catalunya ser\u00e0 d&#8217;esquerres o no ser\u00e0, no en tingueu cap dubte\u00bb &nbsp; Situeu-vos el 1987. Encara no ha caigut el Mur de Berl\u00edn, la Guerra&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5831"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5833,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions\/5833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}