{"id":5831,"date":"2020-01-21T09:35:41","date_gmt":"2020-01-21T08:35:41","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=5831"},"modified":"2020-01-24T09:39:25","modified_gmt":"2020-01-24T08:39:25","slug":"el-mon-abans-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/01\/21\/el-mon-abans-del-proces\/","title":{"rendered":"El m\u00f3n abans del proc\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\u00abDespr\u00e9s dels futurs comicis catalans, Catalunya ser\u00e0 d’esquerres o no ser\u00e0, no en tingueu cap dubte\u00bb<\/strong>
\n 
\nSitueu-vos el 1987. Encara no ha caigut el Mur de Berl\u00edn, la Guerra Freda s’esllangueix, fa sis anys que a Espanya hi ha hagut un intent de cop d’Estat, a Madrid governa el socialista Felipe Gonz\u00e1lez, el nacionalista Jordi Pujol presideix la Generalitat amb majoria absoluta, i Pasqual Maragall, socialista heterodox, \u00e9s l’alcalde de Barcelona. El maig d’aquell any, Jordi Sol\u00e9 Tura publica a l’editorial Laia el llibre Autonomies, Federalisme i Autodeterminaci\u00f3. Sol\u00e9 Tura, antic dirigent comunista, catedr\u00e0tic de Dret Constitucional i un dels pares de la Constituci\u00f3 del 1978, \u00e9s militant del PSC des de fa dos anys. M\u00e9s endavant, entre el 1991 i el 1993, ser\u00e0 ministre de Cultura del tercer govern de Gonz\u00e1lez.
\n 
\nEn aquell llibre, Sol\u00e9 Tura escriu aix\u00f2: “El radicalisme dels sectors juvenils independentistes \u00e9s el fet m\u00e9s espectacular, el que m\u00e9s crida l’atenci\u00f3 i el que m\u00e9s expectatives o m\u00e9s preocupacions genera”. Preocupaci\u00f3 al PSC, \u00e9s clar. Eren els anys de gran pres\u00e8ncia de la Crida a la Solidaritat, la plataforma que va renovar les formes, les estrat\u00e8gies i el llenguatge de l’activisme catalanista, i que va ser escola de molts joves que despr\u00e9s van fer carrera pol\u00edtica, com \u00c0ngel Colom, Jordi S\u00e0nchez i Carles Riera.
\n 
\nEntre altres causes d’aquest fenomen, el dirigent bregat en mil batalles constata “la desorientaci\u00f3 que en molts sectors juvenils ha provocat l’experi\u00e8ncia de l’esquerra en el poder, tant a Catalunya en la fase del govern d’unitat del president Tarradellas, com despr\u00e9s a tot Espanya, amb el govern del PSOE”, i afegeix un element molt interessant, sobretot vist del nostre present: “L’esquerra ha exercit el poder amb grans dificultats objectives, perqu\u00e8 ha hagut de governar amb uns aparells d’Estat heretats gaireb\u00e9 \u00edntegres del r\u00e8gim franquista i ha hagut de fer front a una situaci\u00f3 de crisi i de grans canvis econ\u00f2mics que han redu\u00eft enormement les seves possibilitats de maniobra”. Governar amb aparells d’Estat heretats del r\u00e8gim franquista. Retingueu aquesta idea, si us plau.
\n 
\nL’an\u00e0lisi de l’autor de Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa -la seva obra m\u00e9s important- es completa amb un punt que tamb\u00e9 avui crida la nostra atenci\u00f3: “Davant els l\u00edmits ja comprovats d’un determinat exercici del poder per part de l’esquerra, el nacionalisme sembla que no en tingui perqu\u00e8 no els defineix, perqu\u00e8 si els defineix diu que \u00e9s per obligaci\u00f3 i per imposici\u00f3 de fora i perqu\u00e8, en darrer terme, sempre deixa obert l’horitz\u00f3 abstracte d’una immensa fugida endavant, la de l’independentisme”. Cal recordar que, en aquells moments, ERC encara no havia abra\u00e7at l’independentisme -ho va fer l’any 1989- i que els partits i grupuscles de l’independentisme combatiu eren extraparlamentaris i dedicaven bona part de les seves energies a barallar-se entre ells. Nom\u00e9s la Crida, com hem dit, s’havia fet un lloc com a actor pol\u00edtic i social amb capacitat de difondre un discurs alternatiu m\u00e9s enll\u00e0 de l’autonomisme oficial.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abDespr\u00e9s dels futurs comicis catalans, Catalunya ser\u00e0 d’esquerres o no ser\u00e0, no en tingueu cap dubte\u00bb   Situeu-vos el 1987. Encara no ha caigut el Mur de Berl\u00edn, la Guerra…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5831"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5833,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5831\/revisions\/5833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}