\u00abEl nou Gobierno necessita un Govern tamb\u00e9 nou a l’altra banda, perqu\u00e8 el di\u00e0leg tingui sentit\u00bb
\n
\nEncara que no tothom ho vulgui recon\u00e8ixer, a Catalunya, la investidura de Pedro S\u00e1nchez ha tingut un efecte semblant al que es va viure quan va triomfar la moci\u00f3 de censura contra Rajoy: ara entra una mica d’aire fresc a l’habitaci\u00f3, i aix\u00f2 tamb\u00e9 ho admeten en privat els que aplaudeixen la posici\u00f3 de JxCat i la CUP. No crec equivocar-me si escric que la ciutadania catalana en general -excepte els m\u00e9s furibunds partidaris de les tres dretes i els vigilants de la puresa indepe- volia i valora el canvi de clima, sense que aix\u00f2 vulgui dir que s’oblida la realitat dura dels presos pol\u00edtics, dels exiliats i de la judicatura desbocada. El canvi de clima \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria (per\u00f2 no suficient) per poder col\u00b7locar el conflicte catal\u00e0 al carril de la pol\u00edtica.
\n
\nM\u00e9s enll\u00e0 de la teranyina judicial que envolta el president Torra i m\u00e9s enll\u00e0 de l’estancament evident del Govern de la Generalitat, sembla ineludible que els catalans tornem, ben aviat, a les urnes. Oriol March aborda aquest assumpte en una cr\u00f2nica detallada, com totes les seves, publicada el dia de Reis. La pe\u00e7a acaba amb dues afirmacions que subscric. Primera: “els comicis al Parlament s\u00f3n m\u00e9s a prop que mai”. Segona: “la lluita per l’hegemonia es far\u00e0 m\u00e9s crua a mesura que s’acostin”. A parer meu, la causa principal de l’avan\u00e7ament dels comicis auton\u00f2mics ser\u00e0 la m\u00e9s \u00f2bvia: la discrep\u00e0ncia estrat\u00e8gica de l’independentisme, que esdevindr\u00e0 insostenible quan comenci a funcionar la taula de di\u00e0leg entre el govern espanyol i el govern catal\u00e0. Fins ara, el dualisme s’ha suportat. Aix\u00f2 s’acaba. I no nom\u00e9s pel fet que Torra t\u00e9 un full de ruta personal\u00edssim que desborda, fins i tot, les intencions de Waterloo.
\n
\n\u00c9s l’aplicaci\u00f3 del principi filos\u00f2fic de la navalla d’Occam, que ens avisa que la causa m\u00e9s senzilla acostuma a ser la m\u00e9s probable: si l’Executiu catal\u00e0 no t\u00e9 una posici\u00f3 \u00fanica i clara sobre el que cal fer, no podr\u00e0 ser un interlocutor v\u00e0lid davant del gabinet de coalici\u00f3 S\u00e1nchez-Iglesias. Per tant, caldr\u00e0 fer foc nou a Catalunya, altrament no ser\u00e0 possible concretar cap di\u00e0leg institucional i aquest fracassar\u00e0 abans de comen\u00e7ar, com anuncien delerosos els ap\u00f2stols del “com pitjor, millor”, a la recerca de la profecia autocomplerta.
\n
\nQue JxCat menystingui la taula de di\u00e0leg entre governs alhora que Torra assumeix que el president de la Generalitat hauria de liderar-ne la part catalana \u00e9s la prova m\u00e9s rotunda que comen\u00e7a a fer-se estret el cam\u00ed dels que volen anar a missa i repicar. I aix\u00f2 tamb\u00e9 implica ERC, que va voler acontentar les seves bases m\u00e9s inquietes amb el discurs emotiu de Montse Bassa al Congr\u00e9s dels Diputats, un gest que els republicans no podran repetir a cada intervenci\u00f3 a Madrid, perqu\u00e8 es donaria carnassa a les dretes i es provocaria, Catalunya endins, la mena de disson\u00e0ncies cognitives (per exemple, facilitar la governabilitat espanyola mentre s’afirma que aix\u00f2 “me importa un comino” ) que han rebentat la narrativa del proc\u00e9s.
\n
\nEl nou Gobierno necessita un Govern tamb\u00e9 nou a l’altra banda, perqu\u00e8 el di\u00e0leg tingui sentit. A la Moncloa, saben perfectament el que sabem aqu\u00ed: que Torra \u00e9s una figura vicarial i sense autoritat pol\u00edtica, que no hi ha gui\u00f3 compartit dels consellers postconvergents i republicans, que no hi ha projecte s\u00f2lid m\u00e9s enll\u00e0 d’anar aguantant, i que l’independentisme est\u00e0 en una fase de reconstrucci\u00f3 i revisi\u00f3. Tot el que l’Executiu S\u00e1nchez pugui parlar amb el Govern Torra parteix d’un decalatge que no \u00e9s nom\u00e9s temporal. Han passat moltes coses -i substancials- des de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, convocades per Mariano Rajoy. La principal, despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Suprem i la degradaci\u00f3 de la just\u00edcia espanyola, \u00e9s que el govern de coalici\u00f3 presidit per S\u00e1nchez necessitar\u00e0 el concurs dels independentistes per a fer les pol\u00edtiques que ha anunciat que vol fer. L’independentisme \u00e9s una pe\u00e7a indispensable de la nova etapa.
\n
\nERC ho assumeix mentre JxCat amaga el cap sota l’ala, i els cupaires es refugien en la ret\u00f2rica confortable dels grans principis per no embrutar-se les mans, com fan sovint. El que canviar\u00e0 la manera de fer d’ERC no \u00e9s la investidura sin\u00f3 la legislatura, que vindr\u00e0 marcada per la l\u00f2gica de la resist\u00e8ncia i la cohesi\u00f3 del bloc governamental enfront dels embats de les dretes, que seran constants. La clau de tot plegat ser\u00e0, \u00f2bviament, la voluntat de S\u00e1nchez d’oferir aven\u00e7os reals i tangibles en la resoluci\u00f3 del conflicte catal\u00e0, sense aix\u00f2 no hi haur\u00e0 recorregut. La credibilitat de S\u00e1nchez \u00e9s descriptible, ja ho s\u00e9, no cal perdre-hi ni un minut. Aix\u00ed, doncs, \u00e9s la necessitat m\u00e9s descarnada el factor que -com passa sovint en la hist\u00f2ria- pot obrir camins in\u00e8dits que transformin el que ara sembla intocable, immutable i inimaginable. La necessitat i l’atzar, vet aqu\u00ed els grans aliats de qualsevol canvi.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abEl nou Gobierno necessita un Govern tamb\u00e9 nou a l’altra banda, perqu\u00e8 el di\u00e0leg tingui sentit\u00bb Encara que no tothom ho vulgui recon\u00e8ixer, a Catalunya, la investidura de Pedro…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5834"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5834"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5834\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5838,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5834\/revisions\/5838"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}