Han estat tres dies intensos i, al final, ha arribat la n\u00ado\u00adt\u00edcia.
\n
\nDilluns, la vergonya.
\n
\nDimarts, la catarsi.
\n
\nDimecres, la vendetta.
\n
\nS\u00ed, la vendetta. Perqu\u00e8 dilluns el president Torra es va sentir m\u00e9s que tra\u00eft pels seus socis d\u2019ERC, es va sentir humiliat. Torra versus Torrent, una narrativa pulp , com dels anys trenta, per a consum de criatures. Torra versus Aragon\u00e8s, el factor hum\u00e0 que recobreix el que sempre hem vist: la compet\u00e8ncia electoral entre uns i altres. I ahir, mogut per l\u2019orgull ferit, el president custodi \u2013\u00e9s la seva denominaci\u00f3\u2013 va fer un moviment que \u2013paradoxa entre les paradoxes\u2013 \u00e9s el m\u00e9s sensat, com li van recordar els comuns: aprovar pressupostos i, despr\u00e9s, convocar elec\u00adcions. A contracor i en el darrer minut, Torra ha hagut de fer pol\u00edtica. \u201cTardis piulastis\u201d, fa la dita. Dilluns, Waterloo va posar-se en mode avi\u00f3.
\n
\nL\u2019espectacle de dilluns al Parlament va ser una versi\u00f3 gore d\u2019Els pastorets, sigui dit amb el m\u00e0xim respecte per aquells que representen l\u2019obra de Folch i Torres cada Nadal. Per a la parr\u00f2quia independentista, una jornada que feia vergonya, depressiva i desfibradora, d\u2019aquelles que alimenten la pulsi\u00f3 antipol\u00edtica i serveixen per proclamar que els partits \u201chan tra\u00eft l\u2019ideal\u201d. Alguns brocanters de la il\u00b7lusi\u00f3 esperen la seva oportunitat darrere del ca\u00efnisme desbocat, insomnes buscant la vibraci\u00f3 m\u00edstica que el torrisme ha esbravat assajant la desobedi\u00e8ncia improductiva; esperen tamb\u00e9 darrere de l\u2019enyoran\u00e7a pels tsunamis. Per als catalans en general, dilluns va ser un dia de desgast de les institucions, la pitjor resposta possible a les arbitrarietats de la Junta Electoral Central, tot amanit amb el paperot de Cs, democr\u00e0cia de barra de bar. Novament, la tecnoestructura \u2013el secretari general de la Cambra catalana\u2013 va posar el principi de realitat, el que il\u00b7lumina la frontera entre voluntat i possibilitat. Ja es pot dir: el que pitjor ha gestionat l\u2019independentisme \u2013despr\u00e9s del temps\u2013 \u00e9s la relaci\u00f3 amb els funcionaris de l\u2019autogovern, es diguin aquests Xavier Muro o major Trapero. El judici a l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional, tan important, ha quedat tapat per l\u2019escuma.
\n <\/p>\n
La campanya pot ser un festival si no s\u00f3n capa\u00e7os de parlar clar i assumir el risc de la decepci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n
\nDimarts, quan les bufetades entre ERC i JxCat encara co\u00efen, va ser el moment de la catarsi. Una catarsi acompanyada de miratge, el d\u2019una rep\u00fablica a punt d\u2019estrenar, com va suggerir Turull. Diuen que va ser una treva, per\u00f2 no. La compareixen\u00e7a de diversos dels pol\u00edtics empresonats a la \u00adcomissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 del 155 va servir perqu\u00e8 els pilots del proc\u00e9s regalessin una sobrec\u00e0rrega d\u2019adrenalina a les mateixes bases sobiranistes que el dia abans van llan\u00e7ar el barret al foc. Segons la fraseologia pujoliana, dilluns no ens vam agradar i dimarts, en canvi, ens vam agradar molt. La muntanya russa emocional. L\u2019adrenalina havia de ser el m\u00e9s pura possible, per aix\u00f2 no podia contenir gaire autocr\u00edtica: amb matisos, tots els que van compar\u00e8ixer van aferrar-se al gui\u00f3 d\u2019octubre del 2017, fins i tot Junqueras, que \u00e9s qui lidera el gir estrat\u00e8gic i l\u2019aterratge en el pragmatisme. Les apel\u00b7lacions que alguns van fer a la unitat eren coets que esclaten despr\u00e9s de la revetlla. Com renovaran el discurs quan ning\u00fa no vol trencar l\u2019encanteri? La campanya pot ser un festival si no s\u00f3n capa\u00e7os de parlar clar i assumir el risc de la decepci\u00f3, sense la qual no hi haur\u00e0 nova perspectiva.
\n
\nDespr\u00e9s d\u2019unes hores d\u2019incertesa, rumors i especulacions, ahir migdia, Torra va solemnitzar l\u2019obvietat, va donar el tret de sortida a la llarga precampanya i, de passada, va manifestar el seu enuig amb els socis. El relat ag\u00f2nic que semblava etern ha degenerat en vendetta . Quan les formes institucionals queden buides de sentit, tot esdev\u00e9 combustible per al fol\u00adklore i la par\u00f2dia. Dolor i gl\u00f2ria, si copiem el t\u00edtol del darrer film de Pedro Almod\u00f3var. Un altre Pedro, el president del Govern espanyol, es trobar\u00e0 dijous que ve amb un president de la Generalitat que s\u2019anir\u00e0 esborrant cada dia que passi, sobretot perqu\u00e8 no repetir\u00e0 com a candidat. Paradoxa suprema: l\u2019esperat di\u00e0leg entre governs el comen\u00e7ar\u00e0, per la part catalana, una figura que surt de l\u2019escenari i que no comparteix l\u2019estrat\u00e8gia que ha fet possible aquest nou marc. Qu\u00e8 pot sortir malament?
\n
\nVergonya, catarsi, ven\u00addetta . La gesticulaci\u00f3 que es devora a ella mateixa, la re\u00adt\u00f2rica que ha perdut el dring i fa soroll de pot. Torra encara parla del mandat de l\u20191 d\u2019octubre. Disson\u00e0ncies cognitives que s\u2019acumulen. Anar i venir dels personatges darrere de no se sap qu\u00e8. Entre el dilluns i el dimarts, l\u2019independentisme va rec\u00f3rrer un estrany cam\u00ed, presidit per una paraula-fetitxe tan rebregada que es fa servir per descriure una cosa i la seva contr\u00e0ria: dignitat. \u00c9s un mot que frena debats, assenyala tra\u00efdors, menyst\u00e9 complexitats. La dignitat que pot tapar la mis\u00e8ria d\u2019unes hores desafortunades i pot recordar-nos tamb\u00e9 que, malgrat la repressi\u00f3 policial i judicial de l\u2019Estat, les lluites casolanes desgasten est\u00fapidament aquells que les porten a terme.
\n
\nTornar a votar hauria de ser una manera de repensar-nos. Exagero. Se\u2019ns far\u00e0 llarg fins el dia de les eleccions<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Han estat tres dies intensos i, al final, ha arribat la n\u00ado\u00adt\u00edcia. Dilluns, la vergonya. Dimarts, la catarsi. Dimecres, la vendetta. S\u00ed, la vendetta. Perqu\u00e8 dilluns…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5847,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5845"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5850,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5845\/revisions\/5850"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}