No tinc opini\u00f3 feta sobre la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una franqu\u00edcia del Museu de l\u2019Hermitage a Bar\u00adcelona. Ara b\u00e9, l\u2019assumpte m\u2019interessa molt com a indicador de les trampes que ens fem a l\u2019hora de desenvolupar certs debats p\u00fablics. Tinc la intu\u00efci\u00f3, la sospita i la sensaci\u00f3 que per sota de la discussi\u00f3 sobre aquesta franqu\u00edcia hi ha guerres molt conegudes \u2013antigues, profundes i carregoses\u2013 sobre la pol\u00edtica, la cultura, la capitalitat de Barcelona i \u2013sobretot\u2013 sobre qui t\u00e9 el dret de dir el que s\u2019ha de fer i el que no s\u2019ha de fer.
\n
\nEntenc que hi ha un debat obligat i comprensible sobre la utilitzaci\u00f3 de recursos p\u00fablics quan apareix un operador privat, cultural o de l\u2019\u00e0mbit que sigui. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que tota administraci\u00f3 democr\u00e0tica ha d\u2019abordar amb rigor. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que justament a Barcelona, i arran dels Jocs del 92, del F\u00f2rum de les Cultures i de les derivades d\u2019aquests grans esdeveniments, la relaci\u00f3 entre el p\u00fablic i el privat no sempre s\u2019ha observat amb severitat calvinista, diguem-ne. Les intersec\u00adcions p\u00fablic\/privat promogudes per socialistes i convergents (sense oposici\u00f3 d\u2019ICV) en altres \u00e8poques haurien d\u2019aconsellar m\u00e9s prud\u00e8ncia a l\u2019hora de fer segons quins escarafalls. Sobretot perqu\u00e8 a l\u2019Ajuntament de Barcelona, en la seva tecnoestructura, encara manen molts que recorden els anys daurats. Amb aix\u00f2 passa com amb el m\u00e8tode per triar gestors de grans equipaments culturals: hem passat del nomenament a dit a celebrar concursos que consisteixen a fer rodar la s\u00ednia de les cooptacions entre amics i coneguts d\u2019un determinat clan. Abans et triava l\u2019alcalde i ara ho fa aquell a qui tu vas col\u00b7locar de director d\u2019un museu.
\n <\/p>\n
Discutim sobre l\u2019Hermitage, per\u00f2, en realitat, volem parlar d\u2019altres fen\u00f2mens<\/p><\/blockquote>\n
\nNo parlo, per tant, de la q\u00fcesti\u00f3 de diners o terrenys p\u00fablics per a l\u2019Hermitage barcelon\u00ed. La cosa va per una altra banda. Discutim sobre la franqu\u00edcia de l\u2019Hermitage, per\u00f2, en rea\u00adlitat, volem parlar d\u2019altres fen\u00f2mens. Per exemple, parlar de la p\u00e8rdua d\u2019influ\u00e8ncia d\u2019aquelles elits que durant els anys vuitanta i els noranta van espe\u00adcia\u00adlitzar-se a dir qu\u00e8 era i qu\u00e8 no era una metr\u00f2poli com Barcelona. O parlar del concepte de cultura que els \u00adpol\u00edtics van assumir durant la transici\u00f3 i que, en general, no han revisat gaire. O \u2013i aqu\u00ed el drama \u00e9s encara m\u00e9s gros\u2013 de com l\u2019etiqueta \u201cpol\u00edtiques culturals\u201d ha servit sovint per fer passar bou per b\u00e8stia grossa, amb una impunitat \u00adsideral.
\n
\nEn fi, no s\u00e9 si em fa gr\u00e0cia que l\u2019Hermitage vingui a Barcelona. Quan tingui m\u00e9s informaci\u00f3, ja us ho dir\u00e9. S\u00ed que em fa riure, en canvi, que els russos ens obliguin a perseguir \u2013d\u2019amagat\u2013 els nostres fantasmes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No tinc opini\u00f3 feta sobre la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una franqu\u00edcia del Museu de l\u2019Hermitage a Bar\u00adcelona. Ara b\u00e9, l\u2019assumpte m\u2019interessa molt com a indicador de les trampes que ens fem a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5856,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5851"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5858,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5851\/revisions\/5858"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5851"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}