No veiem mai la rereguarda. Sempre som en primera l\u00ednia de foc o molt a prop. La premiada pel\u00b7l\u00edcula 1917 , de Sam Mendes, \u00e9s tan brillant en el seu plantejament i execuci\u00f3 t\u00e8cnica que alguns li neguen la capacitat de pro\u00advocar-nos de forma intel\u00b7ligent noves preguntes sobre la guerra. A m\u00e9s, alguns troben a faltar aquesta cr\u00edtica expl\u00edcita al militarisme cec que desenvolupa un cl\u00e0ssic com Camins de gl\u00f2ria , de Stanley Kubrick. Mendes considera \u2013i fa b\u00e9\u2013 que l\u2019espec\u00adtador ja sap de sobres que la guerra \u00e9s, \u00adgaireb\u00e9 sempre, el resultat d\u2019una combi\u00adnaci\u00f3 t\u00f2xica d\u2019interessos foscos, patriotismes agressius, prejudicis irracionals i promeses fantasioses. Per tant, qui veu 1917 acompanya els dos protagonistes de la hist\u00f2ria en un viatge per la guerra tal qual, amb una exposici\u00f3 de fets i de detalls tan efica\u00e7 que no necessita subratllats moralitzants ni cap cosa semblant. La guerra \u00e9s la guerra (\u00e9s a dir, una merda) per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 el que no veiem. Aquest fora de camp que, segons el meu parer, \u00e9s tan important com el llarg pla seq\u00fc\u00e8ncia que organitza tota la narraci\u00f3.
\n
\nSom en el no-res, \u00e9s a dir, al front. Per a l\u2019espectador, l\u2019experi\u00e8ncia que contempla \u00e9s tan fascinant com esgotadora. I no feu gaire cas dels que us diguin que aquesta pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s com un videojoc: aqu\u00ed, des del primer moment, ning\u00fa no pot considerar-se un heroi, m\u00e9s aviat \u00e9s un pelacanyes. Les imatges de Mendes connecten directament amb les millors p\u00e0gines escrites sobre la Primera Guerra Mundial per Ernst J\u00fcnger a Tempestes d\u2019acer. Permeteu-me aquesta citaci\u00f3: \u201cDurant el mat\u00ed el sentinella del flanc esquerre ha estat ferit per un tret que li ha travessat les dues galtes. La sang sortia a borbolls de la ferida amb rajos gruixuts. Perqu\u00e8 la desgr\u00e0cia fos completa, avui ha vingut tamb\u00e9 al nostre sector l\u2019alferes Von Ewald; volia fer unes fotos de la sapa N, que queda a nom\u00e9s cinquanta metres de dist\u00e0ncia de la nostra trinxera. Al capgirar-se per baixar de la posta, un projectil li va destrossar el clatell. Va morir a l\u2019acte. A la posta van quedar grans trossos d\u2019os del seu crani. A m\u00e9s, un home va rebre a una espatlla un tret de poca \u00adgravetat\u201d.
\n <\/p>\n
Veient \u20181917\u2019 \u00e9s inevitable pensar en tot el que l\u2019Europa d\u2019avui deu a aquells camps atape\u00efts de joves morts<\/p><\/blockquote>\n
\nEn el no-res, esperen la mala sort, l\u2019enemic i les rates. Potser la sort sigui un dels elements que m\u00e9s ens interpel\u00b7len a 1917 , molt m\u00e9s que la por, la viol\u00e8ncia, el temps o el nonsense . Les preguntes sobre l\u2019absurd de la destrucci\u00f3 desemboquen en un c\u00e0lcul impossible sobre la sort que correr\u00e0 cadasc\u00fa. Gestionar aquesta sort \u00e9s el m\u00e9s important, potser l\u2019\u00fanic que hi ha. I darrere de la sort \u2013o m\u00e9s aviat al seu voltant\u2013 hi ha la mem\u00f2ria: tots seran recordats, no pel que van fer, simplement perqu\u00e8 eren all\u00e0. La Primera Guerra Mundial democratitza la mort i, per tant, construeix una me\u00adm\u00f2ria dels caiguts que els poders de l\u2019Estat posen al servei dels vius, amb tota la pompa possible. El duel nacional converteix en herois tots els que no tornen. Apareixen monuments memorials a tot arreu. Segons l\u2019historiador Koselleck, \u201cpotser pot aventurar-se el judici que tots els monuments de la Primera Guerra Mundial es caracteritzen per compensar la indefensi\u00f3 mitjan\u00e7ant el pathos. La mort de centenars de milers en molt pocs quil\u00f2metres quadrats de terreny pels quals es pugnava exigeix una fonamentaci\u00f3 que dif\u00edcilment pot ser aportada per les imatges i els conceptes tradicionals. El desig de salvar continu\u00eftats o identitats, que van ser sobretot destru\u00efdes per la mort, ens condueix d\u2019una manera massa f\u00e0cil al buit\u201d.
\n
\nLa modernitat d\u2019una guerra sense comparaci\u00f3 fins aleshores i, per tant, el buit. El mapa d\u2019Europa canviar\u00e0 despr\u00e9s de la contesa, tant com la mentalitat general. El buit i la velocitat. Apareixeran nous estats mentre alguns vells imperis es convertiran en pols. Els que lluiten ignoren tot aix\u00f2, esclar. Ignoren tamb\u00e9 que, anys despr\u00e9s, una altra guerra assolar\u00e0 el planeta, i que hi haur\u00e0 esfor\u00e7os per fixar una pau duradora. \u00c9s inevitable que l\u2019espectador pensi en tot el que deu l\u2019Europa d\u2019avui a aquells camps atape\u00efts de joves morts. Fem, ara i aqu\u00ed, el nostre petit homenatge a George Steiner, recentment traspassat: \u201cLa hist\u00f2ria europea ha estat una hist\u00f2ria de llargues marxes. Les tropes d\u2019Alexandre van marxar, \u00e9s a dir, van caminar des de la Gr\u00e8cia con\u00adtinental fins a les fronteres de l\u2019\u00cdndia i del desert de L\u00edbia\u201d. A la pel\u00b7l\u00edcula de Mendes, els protagonistes s\u00f3n soldats de les forces brit\u00e0niques: m\u2019estalvio el fet de preguntar si el Brexit forma part o no d\u2019aquestes llargues marxes.
\n
\nGaziel va reportar magistralment sobre el terreny, per a La Vanguardia , aquesta guerra de trinxeres on els periodistes, els pol\u00edtics, els diplom\u00e0tics i els altres visitants entraven i sortien a la manera del personatge de Gila que truca per tel\u00e8fon cal\u00e7ant casc b\u00e8l\u00b7lic. Per\u00f2 els que comba\u00adtien no podien fugir i havien d\u2019assumir que no n\u2019hi havia prou amb sobreviure als obusos i al gas, que no n\u2019hi havia prou amb complir amb la missi\u00f3 assignada. Aix\u00f2 \u00adindicible, que Mendes suggereix amb una gran economia narrativa, \u00e9s el que fa de 1917 una obra perdurable.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No veiem mai la rereguarda. Sempre som en primera l\u00ednia de foc o molt a prop. La premiada pel\u00b7l\u00edcula 1917 , de Sam Mendes, \u00e9s tan brillant en el seu…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5881,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5878"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5883,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5878\/revisions\/5883"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5878"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5878"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5878"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}