Hi ha dades que fan rodar el cap: el darrer sondeig de GAD3 per a La Vanguardia indica que nom\u00e9s un 30,1% prefereixen \u201cun refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia\u201d per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya, alhora que el suport als partits independentistes s\u2019acostaria al 50% a les futures eleccions cata\u00adlanes i aquests obtindrien m\u00e9s de la meitat dels escons del Parlament. La paradoxa augmenta quan es demana di\u00adrectament als enquestats qu\u00e8 votarien en un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya: el s\u00ed a la secessi\u00f3 obt\u00e9 un 44,1% mentre que el no \u00adarriba al 48,9%. Aix\u00f2 passa al costat d\u2019una altra dada rellevant, segons la mateixa enquesta: el bloc de la dreta espanyolista (Cs, PP i Vox) recula deu punts respecte dels resultats del 21-D del 2017.
\n
\nMisteris catalans dif\u00edcils de desxifrar. Com ha escrit l\u2019amic Manuel Cuy\u00e0s, \u201cho entendria millor al rev\u00e9s: pugen els que volen la independ\u00e8ncia i baixen els partits que la defensen\u201d. Sobretot tenint en compte que \u2013el sondeig tamb\u00e9 ho dibuixa clarament\u2013 fins a un 61,1% suspenen la gesti\u00f3 del Govern de la Generalitat, integrat pels dos mateixos partits independentistes que, com hem dit, revaliden la confian\u00e7a del seu electorat. Com s\u2019ha d\u2019interpretar tot plegat?
\n <\/p>\n
La paradoxa \u00e9s que l\u2019independentisme t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a i suport que la idea de la independ\u00e8ncia<\/p><\/blockquote>\n
\nHip\u00f2tesi primera: el votant que s\u2019ha passat a l\u2019independentisme els darrers anys no t\u00e9 incentius per abandonar aquest espai i aix\u00f2 fa que les transfer\u00e8ncies de vot es produeixin dins del bloc: baixa una mica JxCat i creixen ERC i la CUP. Per qu\u00e8 el votant \u00adindependentista decebut amb els seus no considera votar comuns o socialistes? Perqu\u00e8 pesen massa les ambig\u00fcitats que emet l\u2019espai d\u2019Unides Podem respecte de la q\u00fcesti\u00f3 catalana i, en el cas del PSC, perqu\u00e8 l\u2019ombra del 155 \u00e9s allargada i ERC ha pescat ja tot el que podia entre les bases socialistes m\u00e9s proclius a desmarcar-se del vincle amb el PSOE.
\n
\nHip\u00f2tesi segona: el votant independentista ha ent\u00e8s que l\u2019etapa excepcional viscuda des de la tardor del 2017 (dominada per la repressi\u00f3 policial i judicial) disculpa els pol\u00edtics de JxCat i d\u2019ERC de la mala gesti\u00f3 governamental, dels errors, dels discursos equ\u00edvocs i de les constants pugnes \u00adca\u00efnites. El que seria motiu de c\u00e0stig electoral en un context normal ho assumeix el votant independentista com un element secundari, que no altera les prefer\u00e8ncies davant les urnes. El conflicte de fons \u00e9s l\u2019element determinant per als electors concernits pel sobiranisme, m\u00e9s que qualsevol altra consideraci\u00f3, sobretot perqu\u00e8 s\u00f3n conscients que tots els comicis esdevenen una mena de prova d\u2019esfor\u00e7 que serveix per mesurar la continu\u00eftat i la robustesa d\u2019aquest moviment.
\n
\nArribem al nus. A partir d\u2019aquest sondeig, es podria concloure que els pol\u00edtics independentistes, tot i les seves relliscades, gaudeixen de m\u00e9s prestigi que la mateixa idea de la independ\u00e8ncia, la qual cosa, al seu torn, amaga una nova paradoxa: per ara, \u00e9s clamorosa l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una proposta alternativa a la creaci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0 independent que, feta des de Madrid, sigui prou atractiva i competitiva per convidar una part significativa dels independentistes a repensar la seva posici\u00f3. Pregunta obligada: \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia fallida de l\u2019octubre del 2017, amb viol\u00e8ncia de l\u2019Estat inclosa, all\u00f2 que evita que creixi el nombre dels s\u00ed a la independ\u00e8ncia o \u00e9s l\u2019actitud exhibida pels pol\u00edtics independentistes a l\u2019hora de concretar el seu ideal? Qu\u00e8 pesa m\u00e9s?
\n
\nL\u2019independentisme t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a i suport que la idea de la independ\u00e8ncia. El titular \u00e9s desconcertant. Aquesta \u00e9s la fotografia que fa GAD3, agafem-la amb precauci\u00f3, \u00adper\u00f2 tinguem-la present. Alguns respondrien que aix\u00f2 \u00e9s un \u00e8xit del que anomenen processisme, que vindria a ser la versi\u00f3 \u00addomesticada \u2013diuen\u2013 de l\u2019independen\u00adtisme. D\u2019altres potser veurien en aquesta contradicci\u00f3 la consolidaci\u00f3 de l\u2019inde\u00adpendentisme com a projecte de revisi\u00f3 profunda (rupturista) dels consensos forjats durant la transici\u00f3 i l\u2019expansi\u00f3 d\u2019una cultura republicana de nou encuny que, en el conjunt d\u2019Espanya, Podem va pro\u00admetre per\u00f2 que ha desat en arribar al poder. I tampoc no cal des\u00adcartar que es tracti d\u2019una \u00adin\u00e8rcia i d\u2019una continu\u00eftat hist\u00f2rica, que regala al nou in\u00addependentisme (faci el que faci) el vell espai del catala\u00adnisme pol\u00edtic, ampliat pel republicanisme i per l\u2019antica\u00adpitalisme, en una suma de \u00adtradicions que, de fet, les reinventa a la llum del segle XXI. La \u00adpregunta persisteix: independentistes elegits per gestionar qu\u00e8, exactament?: la postautonomia, el prefederalisme o una f\u00f3rmula in\u00e8dita de cosobirania?
\n
\nAmb aquest panorama, resulta esot\u00e8ric discutir sobre el pragmatisme com si fos el coronavirus que destruir\u00e0 aquells que l\u2019abracen. Elsa Artadi, del nucli de confian\u00e7a de Puigdemont, ha dit que \u201cl\u2019independentisme pragm\u00e0tic \u00e9s el m\u00e9s m\u00e0gic i el menys pr\u00e0ctic de tots\u201d, una afirmaci\u00f3 que volia desqualificar els socis d\u2019ERC per\u00f2 que pot convertir-se en un bumerang feridor, tenint en compte que la desobedi\u00e8ncia institucional comen\u00e7a i acaba amb una pancarta. I tenint en compte tamb\u00e9 que la taula de di\u00e0leg (a la qual el president Torra s\u2019asseur\u00e0) neix d\u2019un exercici de pragmatisme tan radical com inevitable en aquests moments.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha dades que fan rodar el cap: el darrer sondeig de GAD3 per a La Vanguardia indica que nom\u00e9s un 30,1% prefereixen \u201cun refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia\u201d per resoldre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5896,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5895"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5895"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5895\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5898,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5895\/revisions\/5898"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}