El carnaval, per a molta gent, nom\u00e9s existeix a l\u2019escola dels fills. Com hem arribat fins aqu\u00ed?<\/p>\n
En primer lloc, perqu\u00e8 la nostra societat ha desat la Quaresma a l\u2019habitaci\u00f3 de mals endre\u00e7os. En segon lloc, perqu\u00e8 el fet de disfressar-se s\u2019associa a una expansi\u00f3 infantil tipus Halloween, que ve a ser un carnaval de la por de pl\u00e0stic, comprat als ianquis. En tercer lloc, perqu\u00e8 som tan superbs assajant transgressions di\u00e0\u00adries de tot a cent que hem prescindit de les jor\u00adnades que la tradici\u00f3 va regalar a la subversi\u00f3 organitzada. I, en quart lloc, perqu\u00e8 hem conf\u00f3s la ratlla fina que separa la realitat de la par\u00f2dia i no sabem on \u00e9s la frontera entre el salvatgisme i els artificis de l\u2019autenticitat. De tot plegat, en surt un desert de sentit que converteix el carnaval en una nina sense cap o una bici sense rodes.<\/p>\n
El carnaval \u00e9s el residu d\u2019un m\u00f3n que diuen que va existir i d\u2019una po\u00e8tica ing\u00e8nua<\/p><\/blockquote>\n
Tinc detectat que el carnaval desperta passions a favor i en contra molt intenses. No tant com l\u2019assumpte dels braus, per\u00f2 gaireb\u00e9. La meva modesta teoria \u00e9s que molts detesten la cosa carnavalesca, sobretot, perqu\u00e8 nom\u00e9s n\u2019han conegut els seus subproductes: els carnavals obligatoris dels nens, els carnavals dels mercats barcelonins, alguns balls de disfresses en sales de festes inenarrables o les evocacions televisives kitsch que sorgeixen per in\u00e8rcia com els programes d\u2019estiu o els de Nadal quan toca. Entenc perfectament que aquesta mena d\u2019experi\u00e8n\u00adcies provoqui f\u00f2bia davant el regnat ef\u00edmer del monarca Carnestoltes, de la mateixa manera que el circ tronat fa avorrir els pallassos, i el flamenc i el \u00adfado per a turistes ens allunyen sense remei d\u2019una riqu\u00edssima m\u00fasica po\u00adpular. Els carnavalof\u00f2bics tenen, per tant, la meva m\u00e9s sincera solidaritat, per\u00f2 nom\u00e9s els demano una cosa: que explorin alguns llocs on la festa encara no ha mort del tot, per tenir una altra perspectiva.<\/p>\n
El carnaval, que a Barcelona anomenen carnestoltes, \u00e9s el residu d\u2019un m\u00f3n que diuen que va existir i d\u2019una po\u00e8tica ing\u00e8nua que posava a l\u2019abast dels que res no tenien uns meca\u00adnismes primaris d\u2019expulsi\u00f3 dels di\u00admonis col\u00b7lectius. Poca broma amb \u00adaix\u00f2. Aquest tr\u00e0mit \u00e9s indispensable, ahir i avui. Per\u00f2 la meitat de la narrativa carnavalesca est\u00e0 sota sospita, a la llum dels neopuritanismes que volen erradicar tots els mals, mitjan\u00e7ant ultracorreccions preventives que confonen la gimn\u00e0stica amb la magn\u00e8sia i la magn\u00e8sia amb la neollengua cu\u00adpaire. Ves que no sigui per aix\u00f2 que \u00adalguns nom\u00e9s poden digerir aquest \u00adestrany vestigi de les m\u00e0scares si el sotmeten al descafe\u00efnat escolar, espectacle que \u2013us ho confesso\u2013 m\u2019entristeix d\u2019all\u00f2 m\u00e9s.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El carnaval, per a molta gent, nom\u00e9s existeix a l\u2019escola dels fills. Com hem arribat fins aqu\u00ed? En primer lloc, perqu\u00e8 la nostra societat ha desat la Quaresma a l\u2019habitaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5915,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5914"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5914"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5916,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5914\/revisions\/5916"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}