\u00abHi ha qui t\u00e9 la necessitat de tornar a sentir aquella il\u00b7lusi\u00f3 anterior a la ‘DUI fake’ i el 155, que els prometi creure, altre cop, en la independ\u00e8ncia inexorable\u00bb
\n
\nLa propera campanya electoral catalana es produir\u00e0 en un clima de m\u00e0xima confrontaci\u00f3 entre els partits independentistes. Sort n’hi haur\u00e0 si no es treuen els ulls. La mala maror costar\u00e0 de dissimular en m\u00edtings i debats. Esperem que imperi el sentit com\u00fa i tothom reprimeixi el que podria ser un festival de retrets, ins\u00eddies i desqualificacions. La manera com arriben al final de legislatura els dos socis en el Govern palesa la degradaci\u00f3 profunda de la confian\u00e7a entre aquells que tenien la missi\u00f3 d’acreditar l’independentisme en el front institucional. Tant \u00e9s aix\u00ed que resulta ir\u00f2nic que alguns parlin de refer les relacions entre JxCat i ERC pensant en el futur. Si no se suporten!
\n
\nEn fi, les coses estan com estan. La suma de ressentiments acumulats, disparitats estrat\u00e8giques, manca de sintonia personal i lluita per l’hegemonia han convertit la batalla de republicans i postconvergents (o puigdemontistes, com li vulgueu dir) en el sainet dels propers mesos, per davant d’altres assumptes com la taula de di\u00e0leg entre governs, la situaci\u00f3 dels presos, el recorregut judicial dels exiliats o el debat sobre com aprofitar millor les lli\u00e7ons d’octubre del 2017. Tot aix\u00f2 passa a un segon terme.
\n
\nAquest quadre de colors t\u00e8rbols projecta una imatge p\u00e8ssima dels dos partits implicats i dels seus dirigents, encara que les parr\u00f2quies concernides salvin els seus respectius l\u00edders. El fet \u00e9s que l’independentisme pol\u00edtic t\u00e9, ara per ara, un problema de credibilitat que no es pot desvincular d’aquest combat incessant entre uns socis que semblen enemics irreconciliables. De cara a l’electorat sensible al sobiranisme aix\u00f2 \u00e9s molt rellevant, tot i que les milit\u00e0ncies de cada espai dissimulen l’impacte del drama entre les bases del moviment. El cansament de l’elector davant d’aquest teatre \u00e9s una porta d’entrada del discurs demag\u00f2gic antipartits. Aquest \u00e9s un relat alternatiu que es presenta com a pur i que cavalca damunt del populisme, de l’oportunisme i de la moralina. Els partits indepes no se’n surten, ara cal deixar fer a uns nous actors, diuen.
\n
\nLa pugna ca\u00efnita t\u00e9 beneficiaris. El pim-pam-pum de JxCat i ERC fabrica vots per a la CUP i tamb\u00e9 per a possibles noves ofertes electorals que (celebrin prim\u00e0ries o no) es presentaran com “la veu del poble” que ha estat “tra\u00efda” per aquells que s\u00f3n al Govern. La pulsi\u00f3 antipartits ser\u00e0 considerable durant tota la llarga campanya i precampanya, i no descarteu que l’ANC de Paluzie -com ha fet ja altres vegades- faci costat a alguna d’aquestes noves opcions. \u00c9s molt temptador, massa.
\n
\nQu\u00e8 han detectat els que volen muntar la seva plataforma independentista per entrar al Parlament? La necessitat que t\u00e9 la gent de tornar a sentir aquella il\u00b7lusi\u00f3 anterior a la DUI fake i a l’aplicaci\u00f3 del 155. Una il\u00b7lusi\u00f3 que els prometi creure, altre cop, en la independ\u00e8ncia inexorable, que els recordi que “voler \u00e9s poder” i que “ho tenim a tocar”. La tesi dels venedors d’aquesta il\u00b7lusi\u00f3 recautxutada passar\u00e0 -amb m\u00e9s o menys eleg\u00e0ncia- per una reivindicaci\u00f3 intel\u00b7lectualitzada del cl\u00e0ssic “pit i collons”, la qual cosa els obligar\u00e0 a criticar -de forma directa o indirecta- els presos i els exiliats. Els activistes medi\u00e0tics d’aquests entorns ja ho fan sempre que poden, a vegades amb tanta passi\u00f3 que reben l’aplaudiment entusiasta de l’unionisme m\u00e9s bel\u00b7lic\u00f3s.
\n
\nFa segles, els portuguesos -molt d’ells- van abra\u00e7ar un messianisme pol\u00edtic basat en la figura del rei Sebasti\u00e0 I, que va ser derrotat i mort a la batalla de Kasr al-Kabir, el 4 d’agost del 1578. Segons el mite, el jove monarca havia de tornar un dia d’entre els morts -o potser no havia traspassat de deb\u00f2- per resoldre de manera miraculosa la vida de la naci\u00f3, abatuda i incapa\u00e7 de plantar cara als seus enemics. El sebastianisme, que en algunes versions prometia un nou imperi, era un pensament m\u00e0gic davant d’una realitat nefasta que generava frustraci\u00f3 i fatalisme. L’independentisme catal\u00e0 \u00e9s a cinc minuts d’elaborar el seu sebastianisme, hi ha un cert p\u00fablic predisposat per a la cosa.
\n
\nRecordeu que, a les eleccions al Parlament de novembre del 2010, la coalici\u00f3 Solidaritat Catalana per la Independ\u00e8ncia va aconseguir quatre diputats, amb Joan Laporta com a cap de llista. L’expresident del Bar\u00e7a va semblar, durant un per\u00edode efervescent, el Sebasti\u00e0 de Catalunya, el salvador providencial que, sense la m\u00e0cula dels pol\u00edtics professionals, podria liderar la causa de la secessi\u00f3; la llista de Sebastians de l’estelada pot incloure tamb\u00e9 el doctor Joan Carretero, que va tenir el seu moment de gl\u00f2ria. Avui, alguns altres aspiren a representar aquest paper que, es vulgui o no, connecta amb una franja -potser petita per\u00f2 ben real- d’electors. Qui sap si un grup de quatre o tres diputats tindr\u00e0 la clau d’una possible majoria a la Cambra catalana?
\n
\nEls portuguesos van aconseguir la seva independ\u00e8ncia, entre altres motius perqu\u00e8 els ex\u00e8rcits castellans van haver de triar si feien la guerra contra ells o contra els catalans. Un cop alliberats, no els va caldre tenir fe en el retorn de Sebasti\u00e0 I, i aquesta llegenda va quedar com un element cultural singular, d’una identitat tant propera com desconeguda. El sebastianisme indepe \u00e9s, en canvi, un fenomen que est\u00e0 en l’ambient i es nota. Veurem -no en dubto pas- com alguna figura nova o seminova apareix amb aquesta disfressa, i promet que ser\u00e0 fidel al mandat del Primer d’Octubre per damunt de totes les coses. Per\u00f2 tamb\u00e9 podria ser -i ho escric despr\u00e9s d’escoltar-lo a la comissi\u00f3 parlament\u00e0ria del 155- que el nou Sebasti\u00e0 de Catalunya fos Carles Puigdemont en comptes de Jordi Graupera, el president exiliat que planta cara a l’Estat espanyol i que un dia ha de tornar (es diu) per treure’ns de l’atzucac.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abHi ha qui t\u00e9 la necessitat de tornar a sentir aquella il\u00b7lusi\u00f3 anterior a la ‘DUI fake’ i el 155, que els prometi creure, altre cop, en la independ\u00e8ncia inexorable\u00bb…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5919,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5917"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5917"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5917\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5918,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5917\/revisions\/5918"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5917"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5917"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5917"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}