No us en parlo des del 2016, em sembla. Avui torna a aquestes p\u00e0gines. \u00c9s la senyora P\u00e9rez, una votant de CiU que, com tants ciutadans durant molts anys, optava per aquesta opci\u00f3 perqu\u00e8 tenia la percepci\u00f3 que defensava \u201cel que \u00e9s nostre\u201d, de manera molt pr\u00e0ctica i (aparentment) poc ideol\u00f2gica. En aquest punt de la pel\u00b7l\u00edcula, la senyora P\u00e9rez est\u00e0 desconcertada, com molta gent. La seva confusi\u00f3 va acompanyada d\u2019irritaci\u00f3 davant algunes actuacions de l\u2019Estat, d\u2019empipament per algunes coses que fan els partits independentistes i, sobretot, de solidaritat amb els presos i els exiliats del proc\u00e9s. No cal dir que la confessi\u00f3 de Jordi Pujol sobre la deixa amagada va deixar estabornida la senyora P\u00e9rez, que va passar de l\u2019estupor a la indignaci\u00f3 i, finalment, va ser presa d\u2019un desengany profund, una mena d\u2019escepticisme agut que encara la ronda.
\n
\nFa quatre anys us explicava: \u201cDes de l\u2019any 2012 i per influ\u00e8ncia \u2013sobretot\u2013 dels seus fills, la senyora P\u00e9rez va anar abra\u00e7ant l\u2019independentisme progressivament, una evoluci\u00f3 que va portar-la a votar Junts pel S\u00ed el 27-S. Ella resumeix aquest gir de manera molt senzilla: \u2018Ens han acabat la paci\u00e8ncia\u2019. El seu marit no ho ha vist tan clar i encara forma part del grup dels que enyoren la CiU d\u2019antany\u201d. Vaig perdre de vista la senyora P\u00e9rez quan Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica va donar pas al PDECat i, llavors, em vaig demanar qu\u00e8 oferia la nova marca \u201ca les senyores P\u00e9rez \u2013velles i joves\u2013 d\u2019aquest pa\u00eds nostre tan estrany\u201d. Amb l\u2019arribada de la coalici\u00f3 Junts per Catalunya, el sorgiment de la Crida, la congelaci\u00f3 del PDECat i altres maniobres en el terreny postconvergent, la resposta a aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha ajornat de manera indefinida.
\n <\/p>\n
\u00c9s l\u00f2gic que els votants concernits per l\u2019independentisme exigeixin unes posicions clares<\/p><\/blockquote>\n
\nAviat \u2013diuen\u2013 hi haur\u00e0 eleccions a Catalunya i la senyora P\u00e9rez ser\u00e0 cridada a triar. Els candidats d\u2019ERC, els del PSC i els que venguin un nou projecte (el grup de Poblet o plataformes similars) intentaran connectar amb la senyora P\u00e9rez, que tamb\u00e9 ser\u00e0 objectiu de la candidatura que organitzi Carles Puigdemont, tot i que hi ha algunes veus d\u2019aquest \u00e0mbit que fan i parlen com si aquest tipus d\u2019elector hagu\u00e9s deixat d\u2019existir, o com si fos una nosa que els recorda massa el pujolisme que volen esborrar. Per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil aspirar a un bon resultat si no tens en compte les senyores P\u00e9rez, una cosa que saben perfectament tots els que analitzen enquestes i fan n\u00fameros dins dels partits.
\n
\nEl drama de la senyora P\u00e9rez \u00e9s que rep missatges molt contradictoris. I no \u00e9s que no li agradin la diversitat i els matisos, al contrari. Per exemple, el 26 de maig de l\u2019any passat, jornada en qu\u00e8 que van coincidir els comicis europeus i els municipals, va decidir que votava Puigdemont per a l\u2019Eurocambra i ERC per al seu Ajuntament. Per\u00f2 decidir entre opcions a les futures catalanes ser\u00e0 for\u00e7a m\u00e9s complicat. La gent amb la qual ella s\u2019havia identificat habitualment, els convergents, apareixen avui com una olla barrejada, dins la qual no se sap si s\u2019acabar\u00e0 dissolent el PDECat, si es mantindr\u00e0 la marca JxCat, o si en sortir\u00e0 un brou de gust nou que portar\u00e0 per nom la Crida i aspirar\u00e0 a esdevenir la darrera i definitiva mutaci\u00f3 del postpostpujolisme. Un dels seus fills li ha comentat que no sembla gens f\u00e0cil \u2013expliquen els mitjans\u2013 endre\u00e7ar tot el que ara es mou al voltant de Puigdemont per confegir una llista que sigui alhora convergent, anticonvergent i postconvergent, per dir-ho com ho rumien alguns.
\n
\nM\u00e9s enll\u00e0 de les marques electorals, l\u2019assumpte que m\u00e9s atabala la senyora P\u00e9rez \u00e9s aclarir si t\u00e9 m\u00e9s ra\u00f3 Artur Mas (que aparca la via unilateral i confessa que es va equivocar quan va fixar un termini de 18 mesos per culminar la independ\u00e8ncia) o Carles Puigdemont (que remarca que no ha abandonat \u201cmai la via unilateral\u201d com a \u00faltim recurs, considera que la taula de negociaci\u00f3 \u201cde moment, no \u00e9s \u00fatil\u201d, i afegeix: \u201cNo hem d\u2019esperar temps millors, ja els tenim aqu\u00ed\u201d, una descripci\u00f3 que altres independentistes no comparteixen pas). Quin president de la Generalitat afina m\u00e9s en el \u00addiagn\u00f2stic, el 129\u00e8 o el 130\u00e8? La senyora P\u00e9rez s\u2019ho demana de bona fe, igual com ho fan moltes persones que intenten comprendre on som i on \u2013se suposa\u2013 que anem. \u00c9s leg\u00edtim i l\u00f2gic que els votants \u2013tamb\u00e9 els que se senten concernits per l\u2019independentisme\u2013 exigeixin un diagn\u00f2stic i unes posicions clares, que no amaguin les discrep\u00e0ncies evidents (ahir van aflorar novament al Parlament) mitjan\u00e7ant una apel\u00b7laci\u00f3 gen\u00e8rica i condescendent a \u201cla complementarietat d\u2019estrat\u00e8gies\u201d. En aquest sentit, va produir un efecte estrany \u2013a la senyora P\u00e9rez i a d\u2019altra gent\u2013 veure Mas aplaudir alguns dels discursos de Perpiny\u00e0, despr\u00e9s d\u2019una setmana explicant la seva sofisticada proposta d\u2019una sortida al conflicte que passi per les urnes.<\/p>\nLes coses han canviat des del 2012 i tamb\u00e9 ho ha fet la senyora P\u00e9rez, que intenta combinar la seva il\u00b7lusi\u00f3 per una Catalunya independent amb la decepci\u00f3 que prov\u00e9 de la tardor del 2017, i el realisme indispensable per no caure en el cinisme defensiu ni en el fanatisme pal\u00b7liatiu. Ni en la combinaci\u00f3 letal d\u2019aquestes dues actituds.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No us en parlo des del 2016, em sembla. Avui torna a aquestes p\u00e0gines. \u00c9s la senyora P\u00e9rez, una votant de CiU que, com tants ciutadans durant molts anys, optava…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5877,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5943"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5943"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5943\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5946,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5943\/revisions\/5946"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5877"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}