Fa bastants anys que la cosa p\u00fablica a Espanya es pot resumir de la manera seg\u00fcent, retrat fidel del que cada dia hem de glossar com a observadors del teatre dels poders: \u201cLa pol\u00edtica requereix el coratge matusser, mesqu\u00ed de les baralles de carrer, no el valor air\u00f3s de les c\u00e0rregues de cavalleria. La pol\u00edtica \u00e9s el circ dels vicis, no de les virtuts. L\u2019\u00fanica virtut que es requereix \u00e9s la paci\u00e8ncia\u201d. Extrec aquesta cita d\u2019un dels millors llibres d\u2019hist\u00f2ria pol\u00edtica que podeu llegir ara, M. El hijo del siglo , d\u2019Antonio Scurati, un relat enlluernador del naixement del feixisme. M\u00e9s enll\u00e0 del context de la It\u00e0lia posterior a la Primera Guerra Mundial, tan diferent del nostre temps, Scurati dibuixa categories perennes, subtils, sobre la conquesta i la conservaci\u00f3 del poder en qualsevol moment i lloc.
\n <\/p>\n
El pitjor partidisme no el practiquen els partits, sin\u00f3 inst\u00e0ncies mogudes pel corporativisme m\u00e9s fosc<\/p><\/blockquote>\n
\nEl circ dels vicis p\u00fablics a Espanya \u00e9s un espectacle tan habitual, tan previsible, que la percepci\u00f3 de la caspa i el rovell que despr\u00e8n \u00e9s molt baixa en relaci\u00f3 amb la seva toxicitat. Al seu costat, el coronavirus \u00e9s una broma. Alhora, la peculiar perip\u00e8cia pol\u00edtica de Pedro S\u00e1nchez -renascut i tunejat dotzenes de vegades- avala l\u2019adagi: l\u2019\u00fanica virtut que es requereix \u00e9s la paci\u00e8ncia. Amb paci\u00e8ncia, el l\u00edder del PSOE va v\u00e8ncer Susana D\u00edaz, va arribar a president, i ha aconseguit una alian\u00e7a amb els mateixos que li treien el son. Amb paci\u00e8ncia, S\u00e1nchez espera acabar la legislatura havent desgastat les dretes i havent domesticat els socis. I, amb paci\u00e8ncia, espera trobar la proposta que li permeti sortir air\u00f3s de la taula de negociaci\u00f3 sobre Catalunya.
\n
\nA favor t\u00e9 S\u00e1nchez una cosa molt important: li han regalat el centre. Si el vol, \u00e9s tot per a ell, i es pot balancejar entre el centredreta i el centreesquerra, segons li convingui. Per exemple, la Confer\u00e8ncia Episcopal, amb el cardenal Omella al capdavant, l\u2019hi pot facilitar. Explorar el centre li generar\u00e0 tensions amb Iglesias, per\u00f2 menys de les que sorgeixen del xoc d\u2019egos i la lluita dins la tecnoestructura, com vam poder veure la setmana passada.
\n
\nFernando Vallesp\u00edn escriu que el centre \u201cs\u2019ha buidat\u201d i ho relaciona amb l\u2019acc\u00e9s d\u2019Arrimadas al lideratge de Cs. Segons el meu parer, el centre va comen\u00e7ar a buidar-se quan Aznar va assolir la majoria absoluta l\u2019any 2000 i va desplegar -sense manies- les pol\u00edtiques que havia precuinat la FAES. Molt encertadament, Vallesp\u00edn ens adverteix que all\u00f2 preocupant d\u2019aquest buidatge \u201ccoincideix amb la creixent erosi\u00f3 de la dimensi\u00f3 liberal de la democr\u00e0cia, entesa m\u00e9s com una cultura que com una ideologia\u201d. Aquest repte, efectivament, ens obliga a defensar \u201cel respecte de les institucions davant la seva utilitzaci\u00f3 partidista\u201d. Una erosi\u00f3 que no ser\u00e0 aliena -afegeixo jo- a la resist\u00e8ncia de part de l\u2019Estat a la voluntat de canvi de l\u2019Executiu de coalici\u00f3, ja que passa sovint que el pitjor partidisme no el practiquen els partits, sin\u00f3 inst\u00e0ncies mogudes pel corporativisme m\u00e9s salvatge i fosc. Atenci\u00f3, doncs, al tercer poder i a les seves maniobres. Aqu\u00ed hi far\u00e0 falta molta paci\u00e8ncia.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Fa bastants anys que la cosa p\u00fablica a Espanya es pot resumir de la manera seg\u00fcent, retrat fidel del que cada dia hem de glossar com a observadors del teatre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5953,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5951"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5951"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5951\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5954,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5951\/revisions\/5954"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}