La responsabilitat pol\u00edtica existeix, sobretot, com a parallamps i tallafocs. Grandesa, mis\u00e8ria i utilitat del c\u00e0rrec. \u00c9s el que hem vist amb la dimissi\u00f3 del conseller d\u2019Acci\u00f3 Exterior, Relacions Institucionals i Transpar\u00e8ncia, i \u00e9s l\u2019\u00fanic que podia fer Alfred Bosch quan s\u2019ha constatat que li va mancar dilig\u00e8ncia i contund\u00e8ncia a l\u2019hora de gestionar el presumpte cas d\u2019assetjament sexual protagonitzat pel seu cap de gabinet, figura de la seva m\u00e0xima confian\u00e7a. L\u2019assumpci\u00f3 de responsabilitats nom\u00e9s es va produir \u2013cal subratllar-ho\u2013 despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 al diari Ara d\u2019aquest episodi i el conseg\u00fcent impacte de la not\u00edcia en l\u2019esfera institucional i de partits de Catalunya. La relaci\u00f3 entre responsabilitat i publicitat \u00e9s evident, i posa en evid\u00e8ncia la temptaci\u00f3 irracional de molts dirigents (pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials) a l\u2019hora de manegar aquests assumptes: evitar el soroll per damunt de tot. En la societat actual, sempre \u00e9s pitjor intentar tapar la taca. Perqu\u00e8 la taca s\u2019engrandeix amb el silenci. La lli\u00e7\u00f3 est\u00e0 clara.
\n
\nBosch va compar\u00e8ixer dilluns a la tarda davant de la premsa per solemnitzar la seva dimissi\u00f3, des de la seu d\u2019ERC i no des de la seva conselleria, un detall no menor, per remarcar que s\u00f3n els mateixos republicans \u2013i no el president de la Generalitat\u2013 els que procedeixen a tallar en sec davant la ciutadania. La frase m\u00e9s important de l\u2019al\u00b7locuci\u00f3 del dimissionari va ser: \u201cAvui faig m\u00e9s servei al pa\u00eds marxant que quedant-me\u201d, perqu\u00e8 ens recorda que tot esc\u00e0ndol en l\u2019esfera pol\u00edtica exigeix un sacrifici per delimitar el per\u00edmetre de l\u2019oprobi i evitar aix\u00ed que tota l\u2019organitzaci\u00f3 (tota la conselleria, tot el Govern i tot el partit) es vegi infectada per una actuaci\u00f3 individual.
\n <\/p>\n
El pol\u00edtic, amb la sobreactuaci\u00f3, reclama, d\u2019alguna manera, el perd\u00f3 de la ciutadania<\/p><\/blockquote>\n
\nA m\u00e9s d\u2019apartar el presumpte culpable dels fets, era necessari que Bosch, el seu superior jer\u00e0rquic, pagu\u00e9s amb la seva sortida pel mal infligit a la reputaci\u00f3 d\u2019una marca i un projecte. El sacrifici cerca minimitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019esdeveniment i tamb\u00e9 \u00e9s indispensable per restaurar el b\u00e9 m\u00e9s preuat de l\u2019organitzaci\u00f3: la seva credibilitat i la seva honorabilitat. I els temps no estan per a mitges tintes. Com ha escrit John B. Thompson, especialista en crisis pol\u00edtiques, els esc\u00e0ndols sexuals s\u00f3n importants quan les normes transgredides \u201ctenen algun grau de capacitat moral vinculant en els contextos en qu\u00e8 s\u2019han produ\u00eft\u201d. Est\u00e0 clar que, despr\u00e9s de la irrupci\u00f3 del moviment #MeToo, el feminisme ha aconseguit que el rebuig a aquests episodis s\u2019hagi convertit en mainstream , igual que els valors que l\u2019informen.
\n
\nL\u2019horitz\u00f3 electoral encara imprimeix m\u00e9s pressi\u00f3 a aquesta crisi i, d\u2019altra banda, anima els missatges desconcertants dels que veuen la palla a l\u2019ull ali\u00e8 i no veuen la biga en el propi. En aquest sentit, el zel de les declaracions dels consellers Puigner\u00f3 i Bud\u00f3 (JxCat) sobre el seu col\u00b7lega Bosch (ERC) no sembla casual, com no ho s\u00f3n les refer\u00e8ncies indirectes dels republicans a la passivitat dels seus socis en el cas de la investigaci\u00f3 a Laura Borr\u00e0s per uns contractes que va adjudicar quan dirigia la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes. La lluita aferrissada entre les dues principals forces de l\u2019independentisme per aconseguir el primer lloc a les urnes no exclou la munici\u00f3 que es deriva de qualsevol esc\u00e0ndol, sigui per diners p\u00fablics o per assetjament sexual. El professor Andreu Casero, estudi\u00f3s del fenomen, escriu que \u201cen aquests casos, els subjectes en lluita, individuals o col\u00b7lectius, intentaran defensar les seves estructures de plausibilitat espec\u00edfiques amb la finalitat, si \u00e9s factible, d\u2019imposar-les com la definici\u00f3 oficial de la realitat i de substituir les construccions anteriors\u201d. D\u2019altra banda, no deixa de ser estrany que la corrupci\u00f3 estructural que suposa la incompet\u00e8ncia d\u2019alguns alts c\u00e0rrecs (del partit que sigui) no interessi ning\u00fa, una in\u00e8rcia que afebleix la confian\u00e7a en les institucions.
\n
\nEl triangle format per la responsabilitat, l\u2019exemplaritat i la proporcionalitat \u00e9s fr\u00e0gil i inestable, i est\u00e0 sotm\u00e8s a valoracions oscil\u00b7lants que desplacen els nivells de toler\u00e0ncia en funci\u00f3 de cada clima d\u2019opini\u00f3 i de cada context. L\u2019erosi\u00f3 d\u2019aquest triangle prov\u00e9, b\u00e0sicament, de dues actituds antag\u00f2niques que tenen tend\u00e8ncia a adoptar els nostres representants democr\u00e0tics quan es veuen acorralats per hist\u00f2ries que els posen a la picota: l\u2019ocultaci\u00f3 i la sobreactuaci\u00f3. Amb l\u2019ocultaci\u00f3, el pol\u00edtic prova de buscar la impunitat, i amb la sobreactuaci\u00f3, reclama, d\u2019alguna manera, el perd\u00f3 de la ciutadania. Davant la indignaci\u00f3 per una cosa que la societat considera intolerable amb ra\u00f3, la sobreactuaci\u00f3 del dirigent concernit cont\u00e9 un exercici de rec\u00e0rrega, per la porta del darrere, de la seva autoritat trencada, a partir del reconeixement teatralitzat de l\u2019error.
\n
\nPer\u00f2 res no \u00e9s de franc. Un subproducte del ritual de sacrifici per contenir els danys de l\u2019esc\u00e0ndol \u00e9s la hipermoralitzaci\u00f3 de l\u2019escena pol\u00edtica i dels seus actors, amb efectes incerts i incontrolats sobre la l\u00f2gica de les decisions democr\u00e0tiques. \u00c9s un greu efecte secundari d\u2019una medicina obligada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La responsabilitat pol\u00edtica existeix, sobretot, com a parallamps i tallafocs. Grandesa, mis\u00e8ria i utilitat del c\u00e0rrec. \u00c9s el que hem vist amb la dimissi\u00f3 del conseller d\u2019Acci\u00f3 Exterior, Relacions Institucionals…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5975,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5973"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5973"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5973\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5977,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5973\/revisions\/5977"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5973"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5973"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5973"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}