A moltes pel\u00b7l\u00edcules de \u00adci\u00e8ncia-ficci\u00f3, drames dist\u00f2pics o catastr\u00f2fics, el gui\u00f3 s\u2019articula sobre la idea d\u2019\u201cels \u00faltims dies\u201d abans d\u2019alguna cosa que ha de passar. \u00daltims dies abans que la Terra xoqui contra un gran meteorit, \u00faltims dies abans d\u2019una explosi\u00f3 nuclear terrible, \u00faltims dies abans d\u2019una plaga indestructible, \u00faltims dies abans que tots els humans es transformin en zombis o en individus que se su\u00efciden de mil maneres\u2026 Les imatges arquet\u00edpiques dels \u00faltims dies combinen la des\u00ades\u00adperaci\u00f3 depredadora (saqueig de \u00adbotigues) i l\u2019esperan\u00e7a fraternal (reunions d\u2019estranys que, en cercle, s\u2019agafen de les mans i entonen c\u00e0ntics), en un retaule variat que exhibeix tota l\u2019es\u00adcala de grisos de l\u2019\u00e0nima humana sotmesa a l\u2019arribada del final. Les \u00adfotos dels carrers i les places buides, a It\u00e0lia, i de carrets de supermercat plens de gom a gom (de paper higi\u00e8nic i altres coses), a Madrid, em fan pensar en els \u00faltims dies. Alguna cosa s\u2019acaba, o ho sembla. No \u00e9s precisament l\u2019estupidesa.
\n
\nNo es tracta de l\u2019Apocalipsi, certament, encara que les ficcions de consum ens han entrenat perqu\u00e8 vegem el quadre amb aquests ulls. En realitat, s\u00f3n els \u00faltims dies abans de: a) el tancament total i el confinament general; b) la remissi\u00f3 (esperem) de la pan\u00add\u00e8mia; i c) la tornada a la vida normal, quan toqui. Amb alguns companys de la feina fem broma mentre xoquem el colze estent\u00f2riament: \u201cEns veiem per Nadal!\u201d. La sensaci\u00f3 \u00e9s ambigua: el panorama \u00e9s m\u00e9s ombr\u00edvol i preo\u00adcupant que la setmana passada, per\u00f2 no podem alliberar-nos de certa incredulitat davant el que ens arriba. Hem consumit massa s\u00e8ries. Llegim i escoltem el doctor Antoni Trilla i, llavors, tornem a la severa realitat.
\n <\/p>\n
Em trobo amics que parlen com si al planeta li quedessin dos telenot\u00edcies<\/p><\/blockquote>\n
\nEls \u00faltims dies, vistos com un gran espectacle, exerceixen una fascinaci\u00f3 molt forta, com la que sentim al abocar-nos a l\u2019abisme. \u00c9s la teatralitzaci\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 excepcional que, a \u00adestones, sembla un d\u2019aquells somnis aclaparadors dels quals despertem suats i ben atordits. Els \u00faltims dies conviden, potser, a la sinceritat, perqu\u00e8 ara em trobo amics i coneguts que parlen com si al nostre planeta li quedessin dos telenot\u00edcies. \u00c9s una cosa estimulant, que compensa una mica dels que van repetint la matraca que \u201ctota crisi \u00e9s una oportunitat\u201d.
\n
\nVistos al detall, els \u00faltims dies ens mostren tamb\u00e9 la ximpleria en estat pur. Com la dels que parlen pensant que tothom pot teletreballar \u2013fal\u00b7l\u00e0cia descomunal\u2013 i la dels que prediquen que alentim el ritme de vida, com si pogu\u00e9ssim tornar, d\u2019un dia per l\u2019altre, als temps de Maria Castanya.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"A moltes pel\u00b7l\u00edcules de \u00adci\u00e8ncia-ficci\u00f3, drames dist\u00f2pics o catastr\u00f2fics, el gui\u00f3 s\u2019articula sobre la idea d\u2019\u201cels \u00faltims dies\u201d abans d\u2019alguna cosa que ha de passar. \u00daltims dies abans que la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5981,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5978"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5978"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5982,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5978\/revisions\/5982"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5981"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}