Els l\u00edmits de la pol\u00edtica, descarnadament. Tamb\u00e9 els confins de la democr\u00e0cia i la temptaci\u00f3 del cl\u00e0ssic \u201cmano i disposo\u201d, m\u00e9s quan el model xin\u00e8s agrada per igual a no pocs neoliberals intensos i certs anticapitalistes amb nost\u00e0lgies albaneses. La pand\u00e8mia del coronavirus ens porta fins aquests l\u00edmits i ens col\u00b7loca davant del mur alt on acaben topant la responsabilitat, l\u2019autoritat, la seguretat i \u2013atenci\u00f3\u2013 la llibertat. La pol\u00edtica i els pol\u00edtics s\u00f3n posats a prova davant una emerg\u00e8ncia que desborda previsions i normatives, alhora que descol\u00b7loca els spin doctors de torn, acostumats a crisis d\u2019altres dimensions. I des d\u2019una cantonada, amb la inquietud que provoca una cosa enorme fora de control, la ciutadania exigeix \u2013amb ra\u00f3\u2013 una treva de la confrontaci\u00f3 partidista, perqu\u00e8 ara tots estem en perill i, a m\u00e9s, no sabem quant durar\u00e0 el combat. Per\u00f2 el partidisme apareix per tot arreu, fins i tot entre alguns que proclamen estar per sobre d\u2019aquesta actitud.
\n
\nAll\u00f2 excepcional exigeix eines especials. Pedro S\u00e1nchez ha tret del bagul l\u2019estat d\u2019alarma, una opci\u00f3 comprensible i l\u00f2gica at\u00e8s l\u2019abast del problema. Per\u00f2 els temps i maneres amb qu\u00e8 el president espanyol ha agafat aquest cam\u00ed s\u00f3n millorables, fins i tot tenint en compte que un govern de coalici\u00f3 \u00e9s una nau dif\u00edcil de pilotar. L\u2019estat d\u2019alarma col\u00b7loca sobre la societat el cos dur de Leviatan com a escut protector contra la por i el caos. El tracte funciona sempre que ning\u00fa no tingui temptacions autorit\u00e0ries. I sempre que, a m\u00e9s, es respecti el principi de subsidiarietat, pedra de toc de l\u2019edifici auton\u00f2mic i m\u00e8tode basat a prendre les decisions a prop del ciutad\u00e0, per ser m\u00e9s efica\u00e7os. El lehendakari Urkullu \u2013que ahir va fer una compareixen\u00e7a amb tiral\u00ednies\u2013 ho va resumir a la perfecci\u00f3: \u201cCoordinaci\u00f3 o col\u00b7laboraci\u00f3 no \u00e9s imposici\u00f3\u201d. En aquesta intervenci\u00f3 va qualificar de \u201cmesures innecess\u00e0ries\u201d que l\u2019Estat hagi assumit el comandament de l\u2019Ertzaintza i del Servei Basc de Salut, va reiterar que compliria el decret \u201camb responsabilitat\u201d i va recordar que ell \u00e9s \u201cel m\u00e0xim representant de l\u2019Estat a Euskadi\u201d. El malestar dels bascos es va expressar de manera contundent per\u00f2 sense grinyolar.
\n <\/p>\n
Torra no va trobar el to i va crear confusi\u00f3, amb el conseller Buch com a v\u00edctima, per\u00f2 S\u00e1nchez va sobreactuar, i molt<\/p><\/blockquote>\n
\nEl president Torra, en canvi, no va trobar el to, ni abans ni despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 de la teleconfer\u00e8ncia de presidents auton\u00f2mics. Va sobreactuar i va crear confusi\u00f3 (el conseller Buch va ser v\u00edctima d\u2019aix\u00f2) anunciant solemnement el \u201cconfinament de Catalunya\u201d quan, en realitat, el que feia era sol\u00b7licitar aquesta mesura al Govern espanyol. Novament, all\u00f2 simb\u00f2lic despla\u00e7a all\u00f2 real. Tamb\u00e9 va sobreactuar \u2013i molt\u2013 el president S\u00e1nchez a l\u2019hora d\u2019explicar l\u2019estat d\u2019alarma i obviar, repetidament i sense arguments s\u00f2lids, algunes q\u00fcestions importants, com ara la necessitat de confinar territoris concrets dins d\u2019Espanya, sobretot Madrid. Ahir mateix, i deixant S\u00e1nchez en fora de joc, Alemanya va decidir tancar les seves fronteres amb Fran\u00e7a, Su\u00efssa i \u00c0ustria. Una not\u00edcia que, per cert, hauria de convidar a fer silenci als que fa anys que proclamen el final de l\u2019Estat naci\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els l\u00edmits de la pol\u00edtica, descarnadament. Tamb\u00e9 els confins de la democr\u00e0cia i la temptaci\u00f3 del cl\u00e0ssic \u201cmano i disposo\u201d, m\u00e9s quan el model xin\u00e8s agrada per igual a no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5985,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5983"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5983"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5987,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5983\/revisions\/5987"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}