Despr\u00e9s de pensar que vivim en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s horitzontal (aquesta \u00e9s la utopia que venen el digital i les xarxes socials) s\u2019imposa la verticalitat pelada i sense manies. Davant la por i la incertesa, trobarem all\u00f2 que sustentem amb els nostres impostos, all\u00f2 que t\u00e9 el monopoli de la viol\u00e8ncia leg\u00edtima, all\u00f2 que alguns han explicat que aniria desapareixent en benefici de sobiranies m\u00e9s toves i difuses: l\u2019Estat-naci\u00f3 de tota la vida, m\u00e9s o menys posat al dia, i dotat d\u2019una burocr\u00e0cia encarregada de les coses ordin\u00e0ries, a la qual ara exigim abordar les coses extraordin\u00e0ries.
\n
\nPor o comandament? \u00c9s una pregunta merament ret\u00f2rica, ja que la ciutadania escull sempre comandament, com correspon a l\u2019envergadura del problema que ens t\u00e9 tancats a casa. Perqu\u00e8 l\u2019alternativa al comandament no \u00e9s l\u2019autogesti\u00f3 ideal dels individus (que s\u00ed que es dona a petita escala, com un bloc de ve\u00efns o un barri), sin\u00f3 la tornada a l\u2019estat de naturalesa, la llei del m\u00e9s fort, el tothom contra tothom, el caos. El comandament, a la Xina i en qualsevol r\u00e8gim totalitari o autoritari, es basa en la impossibilitat d\u2019un control just per part de la ciutadania de les decisions preses pels dirigents. En canvi, en les democr\u00e0\u00adcies, se suposa que el comandament (per refor\u00e7at i excepcional que aquest sigui, cas de l\u2019anomenat \u201cestat d\u2019alarma\u201d a Espanya) continua sotm\u00e8s a l\u2019escrutini de la societat, a la divisi\u00f3 de poders, i a les garanties que protegeixen els individus, tamb\u00e9 davant arbitrarietats eventuals de les administracions p\u00fabliques.
\n <\/p>\n
La idea de l\u2019Estat-naci\u00f3 i la sobirania cl\u00e0ssica torna a ocupar el centre de l\u2019escena<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019Estat-naci\u00f3 de les democr\u00e0cies ac\u00adtuals actua, sobre el paper, com un Leviatan amb morri\u00f3 que el governant de torn condueix amb m\u00e9s o menys encert. A aquest Leviatan li cedeix temporalment la ciutadania part de les seves llibertats, per contribuir a un objectiu superior, urgent i ineludible. Les brides d\u2019aquest Leviatan no s\u00f3n f\u00e0cils de manegar i pot passar que el seu escut protector no ho tapi tot o, al contrari, ens acabi asfixiant; aquesta tensi\u00f3 \u00e9s indefugible i desborda el cl\u00e0ssic debat llibertat-seguretat, tan recurrent durant els anys posteriors als atemptats de l\u201911-S. D\u2019aquesta manera, arribat el cas, apareix la tempesta perfecta: por i comandament encavalcats. Per aix\u00f2 s\u00f3n tan perillosos els nost\u00e0lgics que confonen la verticalitat amb l\u2019efici\u00e8ncia. N\u2019hi ha molts, d\u2019aquests.
\n
\nEl Leviatan absolutista de Hobbes \u00e9s \u201cun D\u00e9u immortal a qui devem la pau i defensa: ja que per l\u2019autoritat a ell conferida per cada individu de la comunitat, t\u00e9 tanta for\u00e7a i poder que pot dominar, mitjan\u00e7ant el terror, la voluntat de tothom per assolir la pau interna i l\u2019ajuda m\u00fatua contra els enemics exteriors\u201d. Per\u00f2 hi ha marge davant el monstre, malgrat tot. S\u2019ent\u00e9n, i aix\u00ed ho considera el pensador angl\u00e8s, que l\u2019obligaci\u00f3 \u201cdels s\u00fabdits envers el sobir\u00e0 durar\u00e0 mentre, i no m\u00e9s, aquest sigui capa\u00e7 de protegir-los\u201d. En el Leviatan domesticat de les nostres democr\u00e0cies, es mant\u00e9 aquest contracte, at\u00e8s que el ciutad\u00e0 (ja no s\u00fabdit) espera que l\u2019exercici del poder sigui responsable i efica\u00e7, tamb\u00e9 davant una situaci\u00f3 excepcional.
\n
\nDit d\u2019una altra manera: el Govern de S\u00e1nchez pot fer moltes coses per combatre el Covid-19 per\u00f2 no pot fer-ho tot. I, en qualsevol cas, haur\u00e0 de retre comptes (en el seu moment) a la societat, a trav\u00e9s del Parlament i de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. De tot aix\u00f2 es deriva que la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la pand\u00e8mia es converteix en un examen no buscat de legitimitat, per al Govern i per al mateix Estat, es vulgui o no. I per aix\u00f2 la presa de decisions al m\u00e9s alt nivell durant aquests dies transcendeix l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria i posa a prova la credibilitat de tot el sistema, i l\u2019autoritat dels qui exerceixen el comandament. En altres temps, despr\u00e9s de la pesta i altres plagues no era estrany que es produ\u00efssin motins, revoltes i revolucions.
\n
\nSom al segle XXI, no pas al segle XVII. Un tuit pot provocar la dimissi\u00f3 d\u2019un govern, la caiguda de les borses o una protesta a les principals capitals del planeta. No obstant aix\u00f2, el poder continua sent una cosa tremendament dura i trencadissa alhora. Retingueu el que va escriure Francis Fukuyama l\u2019any 2012: \u201cNo hi ha cap garantia que una democr\u00e0cia determinada continu\u00ef oferint als seus ciutadans el que promet, aix\u00ed que no hi ha la garantia que continu\u00ef sent leg\u00edtima davant els seus ulls\u201d. Penseu en aix\u00f2 quan vegeu a la televisi\u00f3 un governant, d\u2019aqu\u00ed o d\u2019on sigui, explicant les mesures de xoc perqu\u00e8 l\u2019impacte econ\u00f2mic i social del coronavirus no ens deixi a la intemp\u00e8rie. En el cas espanyol, tingueu en compte tamb\u00e9 que l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria coincideix amb una nova crisi a la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica, un episodi la gravetat i l\u2019abast del qual es veuen difuminats, de moment, a causa del monotema que domina l\u2019agenda informativa.
\n
\nLa idea de l\u2019Estat-naci\u00f3 i la sobirania cl\u00e0ssica (la de fronteres, banderes i militars als carrers) torna a ocupar el centre de l\u2019escena, precisament quan ens enfrontem a una crisi global, que desborda els vells paradigmes i exigeix una mica m\u00e9s d\u2019imaginaci\u00f3. Torna un d\u00e9u que no ha deixat mai d\u2019estar entre nosaltres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Despr\u00e9s de pensar que vivim en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s horitzontal (aquesta \u00e9s la utopia que venen el digital i les xarxes socials) s\u2019imposa la verticalitat pelada i sense…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5989,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5988"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5988"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5991,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5988\/revisions\/5991"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5989"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}