No fa ni una setmana que estem confinats i ja es\u00adpeculem sobre com ens canviar\u00e0 l\u2019exist\u00e8ncia la crisi sanit\u00e0ria que vivim avui. De moment, quan surto al carrer per anar a comprar menjar, em sorpr\u00e8n l\u2019aspecte d\u2019algunes persones protegides amb mascareta, barret i guants; semblen figurants d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula. Admeto \u2013ja em perdo\u00adnareu\u2013 que alguns detalls d\u2019aquesta posada en escena tendeixen a fer-me m\u00e9s por que el coronavirus pr\u00f2piament dit. Per\u00f2 veig les terribles imatges de B\u00e8rgam, on els militars tras\u00adlladen els cad\u00e0vers a d\u2019altres llocs \u00adperqu\u00e8 el cementiri i el crematori locals no donen l\u2019abast, i no s\u00e9 qu\u00e8 dir. I ja no puc fer broma, ni puc pensar en com canviar\u00e0 la nostra vida despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, perqu\u00e8 el present \u00e9s massa intens. L\u2019ara i aqu\u00ed reclama tota l\u2019atenci\u00f3.
\n
\nEl que est\u00e0 passant a B\u00e8rgam, Mil\u00e0 i altres ciutats del nord d\u2019It\u00e0lia fa pensar en les cr\u00f2niques i les pintures que recullen les trag\u00e8dies que antany, sobretot a l\u2019\u00e8poca medieval, produ\u00efa la pesta. Trobo aquest text, escrit per un religi\u00f3s que va ser testimoni de la pesta a Mil\u00e0, l\u2019any 1630: \u201cLa confusi\u00f3 dels morts, dels moribunds, del mal i dels crits, els udols, l\u2019espant, el dolor, les angoixes, les pors, la crueltat, els robatoris, els gestos de desesperaci\u00f3, les ll\u00e0grimes, les crides, la pobresa, la mis\u00e8ria, la gana, la set, la soledat, les presons, les amenaces, els c\u00e0stigs, els llatzerets, els ung\u00fcents, les opera\u00adcions, els bubons, els carboncles, les sospites, els desmais\u201d. No ho poso per generar m\u00e9s temor, al contrari. \u00c9s \u00adnom\u00e9s per certificar que hem progressat i que, malgrat les dificultats enormes que vivim, els nostres avantpassats ho van passar molt pitjor, recordem-ho. No feu cas dels que us \u00addiguin una altra cosa.
\n
\nAlguns detalls d\u2019aquesta posada en escena tendeixen a fer-me m\u00e9s por que el coronavirus
\n
\nCanviarem substancialment un cop h\u00e0gim superat aquesta prova? Serem molt diferents de com som ara? No en tinc ni idea. El meu amic Ignasi m\u2019explica que, fa pocs dies, una mica abans de decretar-se el confinament, la seva dona, la Margot, va decidir adoptar una mena de cotorra que havia aterrat al balc\u00f3, esporuguida i famolenca; ara, la cotorra \u2013recuperada i feli\u00e7\u2013 habita una g\u00e0bia mentre la fam\u00edlia que l\u2019acull gaudeix \u2013\u00e9s una manera de dir-ho\u2013 dels seus sons. No s\u00e9 si aix\u00f2 els canviar\u00e0 molt la vida; de moment, omple l\u2019hora de la becaina d\u2019alguns ensurts.
\n
\nQu\u00e8 se\u2019n far\u00e0, de nosaltres, quan h\u00e0gim travessat la tempesta? No cal fer teo\u00adries abans d\u2019hora. Per\u00f2 una cosa s\u00ed \u00adque goso afirmar, i digueu-me Nostradamus de fireta: segur que la gran majoria, un cop passi el coronavirus, serem m\u00e9s pobres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No fa ni una setmana que estem confinats i ja es\u00adpeculem sobre com ens canviar\u00e0 l\u2019exist\u00e8ncia la crisi sanit\u00e0ria que vivim avui. De moment, quan surto al carrer per anar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5995,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5992"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5992"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5992\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5994,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5992\/revisions\/5994"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5995"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5992"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5992"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5992"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}