La cr\u00f2nica que va publicar dijous Enric Juliana en aquestes p\u00e0gines ho explicava molt b\u00e9: \u201cUna hora m\u00e9s tard -mentre Felip VI parlava per televisi\u00f3- cassolada de gran impacte medi\u00e0tic als barris populars de tot el pa\u00eds en protesta pel comportament del rei em\u00e8rit. Cassolada eixordadora a Barcelona i a la resta de Catalunya. Aquest \u00e9s el mapa d\u2019Espanya. La situaci\u00f3 \u00e9s molt seriosa\u201d. Amics d\u2019Andalusia, Ast\u00faries i el Pa\u00eds Basc em van passar -la nit del mateix dimecres- imatges de cassolades de les seves localitats, que no eren menys intenses que la que jo havia sentit des de casa. Despr\u00e9s del discurs televisat, la indignaci\u00f3 no va minvar, tot el contrari, perqu\u00e8 -com tamb\u00e9 recollia Juliana- el missatge del cap d\u2019Estat sobre la crisi del coronavirus es va produir \u201csense cap refer\u00e8ncia als seriosos problemes que en aquests moments afecten la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica\u201d. No cal ser Iv\u00e1n Redondo ni haver estudiat comunicaci\u00f3 pol\u00edtica per concloure que alg\u00fa no va aconsellar b\u00e9 el Monarca. Som al segle XXI.<\/p>\n
\u00c9s la segona vegada que aix\u00f2 passa, per\u00f2 ara \u00e9s molt diferent, perqu\u00e8 no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 \u201cnom\u00e9s de catalans\u201d o \u201cnom\u00e9s d\u2019independentistes\u201d. Qui no vegi el canvi de perspectiva, que s\u2019encomani a santa Ll\u00facia. La nit del 3 d\u2019octubre del 2017 Felip VI tamb\u00e9 va sortir a la televisi\u00f3 per fer un discurs sobre la situaci\u00f3 creada arran del refer\u00e8ndum unilateral d\u2019independ\u00e8ncia; aquella jornada molts catalans \u2013tamb\u00e9 notables mon\u00e0rquics barcelonins\u2013 es van dur les mans al cap i van pensar que a la Zarzuela havien perdut una oportunitat. All\u00f2 va marcar un abans i un despr\u00e9s: les enquestes d\u2019opini\u00f3 s\u00f3n eloq\u00fcents quan es pregunta als catalans sobre la Corona.
\n <\/p>\n
La clau de volta de la tan citada teoria del tallafocs \u00e9s la mem\u00f2ria de la indignaci\u00f3 ciutadana<\/p><\/blockquote>\n
\nAvui el canvi d\u2019escala \u00e9s evident: la crisi que envolta el cap de l\u2019Estat ja no \u00e9s un afer catal\u00e0. El discurs de dimecres va ser incomprensible per a molts ciutadans d\u2019arreu d\u2019Espanya, indignats per episodis poc clars vinculats a Joan Carles I, uns casos que la Fiscalia Anticorrupci\u00f3 pot acabar perseguint. La teoria del tallafocs reputacional apunta que les decisions de Felip VI sobre el seu pare asseguren la continu\u00eftat de la instituci\u00f3 i demostren la seva exemplaritat. Per\u00f2 el tallafocs nom\u00e9s pot funcionar -aix\u00f2 no es remarca prou- amb transpar\u00e8ncia m\u00e0xima, i aix\u00f2 vol dir -sobretot- llum i taqu\u00edgrafs a les Corts espanyoles. Com ha escrit Jordi \u00c9vole aqu\u00ed, quan passi la pand\u00e8mia \u201cens haurem d\u2019enfrontar a una veritat inc\u00f2moda\u201d.<\/p>\nLa clau de volta de la tan esmentada \u00adteoria del tallafocs \u00e9s la mem\u00f2ria de la \u00adindignaci\u00f3 ciutadana. Amb l\u2019oblit, tot es perdona. No sabem qu\u00e8 passar\u00e0 d\u2019aqu\u00ed uns mesos, quan \u2013com tothom espera\u2013 el Covid-19 sigui una prova superada i tornem a la vida m\u00e9s o menys normal. Els espanyols que ara han fet sonar les cassoles continuaran enfadats amb la monarquia o hauran oblidat tot aquest xou? La mem\u00f2ria d\u2019aquest malestar ser\u00e0 feble o ser\u00e0 forta? No ho sap ning\u00fa. En pol\u00edtica, els experiments es fan a la realitat. Tot \u00e9s una aposta, res m\u00e9s. I, per guanyar, cal tenir sort, per\u00f2 tamb\u00e9 bones cartes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cr\u00f2nica que va publicar dijous Enric Juliana en aquestes p\u00e0gines ho explicava molt b\u00e9: \u201cUna hora m\u00e9s tard -mentre Felip VI parlava per televisi\u00f3- cassolada de gran impacte medi\u00e0tic…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6000,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5996"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5996"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5996\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5999,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5996\/revisions\/5999"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5996"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5996"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5996"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}