<\/p>\n
\u00abDespr\u00e9s del cap de setmana (en qu\u00e8 tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible), com s’aprofita pol\u00edticament tanta il\u00b7lusi\u00f3?\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
\nM’ho diuen diversos amics i coneguts que dissabte passat van ser a Perpiny\u00e0: “La Ponsat\u00ed \u00e9s la que m\u00e9s va agradar”. I afegeixen: “La gent va connectar molt amb el seu discurs, \u00e9s la que parla m\u00e9s clar”. Clara Ponsat\u00ed “no sembla pol\u00edtica”, segons les bases de l’independentisme. El seu pas per la conselleria d’Educaci\u00f3 no va canviar-la: va acceptar el c\u00e0rrec perqu\u00e8 sabia que era una manera especial de concretar el seu activisme, mai va dir el contrari. Despr\u00e9s de la DUI fake, es va significar per una frase que ha quedat com un dels grans titulars d’octubre del 2017: “est\u00e0vem jugant al p\u00f2quer i an\u00e0vem de farol”. Tothom va al\u00b7lucinar que una consellera del Govern Puigdemont proclam\u00e9s sense manies que el torcebra\u00e7 amb l’Estat nom\u00e9s era una catxa. Aquell atac de sinceritat -semblant a la del nen del conte El vestit nou de l’emperador- no li ha impedit de continuar fent pol\u00edtica al costat de l’expresident, ara al Parlament Europeu.
\n
\nPer\u00f2 cal parlar tamb\u00e9 del p\u00fablic del m\u00edting de Perpiny\u00e0, no nom\u00e9s dels oradors. M\u00e9s que analitzar el perfil de la professora Ponsat\u00ed, cal mirar de comprendre perqu\u00e8 els assistents van sentir-se tan ben representats per les paraules de qui, precisament, va ser m\u00e9s contundent contra la taula de di\u00e0leg entre governs, un missatge que comptava -\u00f2bviament- amb el vist-i-plau de Puigdemont. L’assumpte mereix atenci\u00f3, perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil desxifrar qu\u00e8 vol i qu\u00e8 no vol la parr\u00f2quia independentista, sobretot a la llum de dades tan rellevants com la seg\u00fcent: molts catalans van triar la papereta de Puigdemont per a l’urna de les europees i la papereta d’ERC per a l’urna de les municipals, un dualisme que mareja els analistes. Les contradiccions aparents no s\u00f3n poques. Per exemple, la mateixa parr\u00f2quia que \u00e9s capa\u00e7 de manifestar-se sota el lema sit and talk aplaudeix amb entusiasme qui titlla d’enganyifa la primera taula de negociaci\u00f3 entre l’Executiu espanyol i els independentistes. En qu\u00e8 quedem?
\n
\nPonsat\u00ed va esmentar, en la seva al\u00b7locuci\u00f3 vibrant, la gent que talla cada vespre la Meridiana, els que van anar a les Marxes de la Llibertat, els que van ocupar l’aeroport en la gran mobilitzaci\u00f3 promoguda pel Tsunami Democr\u00e0tic, i els joves que -segons ella- “van guanyar la batalla d’Urquinaona”. Aquestes refer\u00e8ncies van ser molt aplaudides. “Estem orgullosos de vosaltres”, va reblar el clau l’exconsellera. Per\u00f2 la tesi del seu discurs va arribar una mica despr\u00e9s i \u00e9s -segons el meu parer- la clau de l’enorme \u00e8xit que va conrear entre els que van despla\u00e7ar-se a la capital nord-catalana. La consigna va ser rotunda, inequ\u00edvoca: “Heu de manar vosaltres. Nom\u00e9s vosaltres”. Aqu\u00ed Ponsat\u00ed va revifar la imatge m\u00e9s rom\u00e0ntica de tot el proc\u00e9s: l’aspiraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia ve de baix i s\u00f3n els de baix els que (lluny de les trifulgues partidistes) dictaran el full de ruta vencedor, la qual cosa es proclama en el mateix m\u00edting que refor\u00e7a indiscutiblement el lideratge de Carles Puigdemont, encarnaci\u00f3 inevitablement personalista d’aquella Rep\u00fablica imaginada que nom\u00e9s pot existir a l’exili. Una paradoxa important. Una m\u00e9s.
\n
\n“Heu de manar vosaltres” \u00e9s una idea que remet a altres esl\u00f2gans del proc\u00e9s catal\u00e0 tipus “El poble mana, el Govern obeeix” i “Nom\u00e9s el poble salva el poble”, dues mostres del biaix populista que, per acci\u00f3 d’uns i passivitat d’uns altres, ha tingut tamb\u00e9 el seu moment i el seu espai en el mainstream sobiranista; aquests dos esl\u00f2gans -simplistes i excloents- provoquen for\u00e7a inquietud, perqu\u00e8 l’apel\u00b7laci\u00f3 a un “poble” suposadament pur i alternatiu a les institucions \u00e9s sempre una caricatura en blanc i negre que negligeix la complexitat dels processos pol\u00edtics i obre la porta a l’arbitrarietat i el sectarisme. Ara tocaria, em sembla, assumir sense reserves la complexitat, per no repetir els errors de la tardor del 2017.
\n
\nPonsat\u00ed va completar la seva tesi amb un elogi hiperb\u00f2lic dels presents: “Sou la garantia que no ens aturarem”. Els congregats van respondre-hi repetint una frase tan polis\u00e8mica com efica\u00e7, sorgida al judici celebrat al Suprem: “Ho tornarem a fer”. L’oradora va regalar les orelles del seu auditori i aquest va considerar que la professora encertava a dir el que molts pensen o se suposa que pensen. “Ella s\u00ed que parla clar”. Com ha escrit l’amic Ferran S\u00e1ez, l’assagista m\u00e9s l\u00facid que avui tenen les lletres catalanes, el populisme “\u00e9s un llenguatge, no una ideologia”. Polsar la corda del populisme pot retornar la moral moment\u00e0niament a les bases desconcertades, per\u00f2 no ajuda a superar la notable indefinici\u00f3 estrat\u00e8gica que va certificar el m\u00edting de Perpiny\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 del “preparem-nos”, que Puigdemont va convertir en el mot d’ordre del dia.
\n
\nA les bases que van viatjar fins a Perpiny\u00e0 els agrada l’\u00e8pica de Ponsat\u00ed, el no surrender i la imatge d’un poble que mana i sap on va, que actua de garant i de vigilant de l’autenticitat del viatge a \u00cdtaca, perqu\u00e8 no torni a ser una catxa i acabem perduts a Sants. El dubte, per\u00f2, \u00e9s inevitable: despr\u00e9s del cap de setmana (en qu\u00e8 tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible), com s’aprofita pol\u00edticament tanta il\u00b7lusi\u00f3?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00abDespr\u00e9s del cap de setmana (en qu\u00e8 tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible), com s’aprofita pol\u00edticament tanta il\u00b7lusi\u00f3?\u00bb M’ho diuen diversos amics i coneguts que dissabte passat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6003,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6001"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6001"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6001\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6004,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6001\/revisions\/6004"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6001"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6001"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6001"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}