L\u2019altre dia, endre\u00e7ant llibres (coses del confinament i els seus esbarjos), vaig trobar un llibre (atape\u00eft de subratllats a llapis) que havia comprat i llegit quan era molt jove, una obra que, en el seu \u00admoment, va ser il\u00b7luminadora: Del paroal ocio , un text amb qu\u00e8 Luis Racionero va guanyar l\u2019onz\u00e8 premi Anagrama d\u2019assaig. Coincideix el meu retrobament amb aquestes idees de principis dels vuitanta amb el trasp\u00e0s recent del seu autor, alg\u00fa que nom\u00e9s vaig tractar molt ocasionalment, per\u00f2 prou per celebrar la seva conversa intel\u00b7ligent, com la que va exhibir durant un dinar l\u2019estiu del 2011, en el qual em va dedicar, amablement, les seves Memorias de un liberal psicod\u00e9lico . Aquell dia vaig pensar que el nostre pa\u00eds tendeix a castigar les actituds obertes \u2013com la de Ra\u00adcionero\u2013 i a premiar, en canvi, les idees m\u00e9s r\u00edgides, una cosa que resulta desastrosa. Ha de ser per aix\u00f2 que hi ha tanta gent en els mitjans de comunicaci\u00f3 que, fins i tot en jornades d\u2019alta incertesa com les que vivim avui, es permet emetre afirmacions taxatives amb la seguretat malaltissa del que es gronxa en el dogma per amagar la inanitat que el domina; sense anar molt lluny, recentment, vaig quedar al\u00b7lucinat amb l\u2019article \u2013per anomenar-lo d\u2019alguna manera\u2013 d\u2019un propagandista habitual i entusiasta del model xin\u00e8s la tesi del qual era que \u201cno n\u2019hi ha per a tant\u201d, un deliri que fa venir ganes de vomitar.<\/p>\n
Per\u00f2 deixem els trilers de torn i tornem a l\u2019assaig \u2013publicat el maig del 1983\u2013 amb qu\u00e8 Racionero explicava un m\u00f3n que limitava al nord amb el malestar social i al sud amb la utopia. Comen\u00e7ava aix\u00ed: \u201cLa crisi de l\u2019atur \u00e9s el tema dels vuitanta; fenomen desconcertant temut i, malgrat les ingents quantitats dedicades a estudis, no previst pels pensadors de les ci\u00e8ncies \u00adsocials, als quals ha sorpr\u00e8s, desprove\u00efts d\u2019un marc te\u00f2ric per fer-hi front\u201d. La proposta radicalment humanista de l\u2019eco\u00adnomista, enginyer, urbanista i escriptor catal\u00e0 era estimulant per a un lector de setze anys, molt menys per a les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que llavors remenaven les cireres: \u201cLes condicions objectives del \u00adfinal del segle XX apunten la possibilitat de concretar aquests ideals abstractes en una societat del lleure el tret fonamental de la qual sigui la noci\u00f3 de la mesura: en l\u2019aspecte econ\u00f2mic per un desenvolupament sense creixement, que autolimiti l\u2019agressivitat competitiva i l\u2019avar\u00edcia acumulativa; en l\u2019aspecte ecol\u00f2gic per una escala humana que converteixi les ciutats en \u00adhabitables i descentralitzi la poblaci\u00f3 en comarques i ciutats-Estat on pugui \u00adrecuperar-se l\u2019individu universal\u201d. Massa heterodox (na\u00eff?) per a la dreta i l\u2019esquerra d\u2019aquell moment. Recordem que \u00e9rem en plena guerra freda i a Espanya governava Gonz\u00e1lez mentre Pujol presidia la Generalitat.
\n <\/p>\n
\nLlegir avui les formulacions l\u00facides de Racionero em provoca aquella nost\u00e0lgia rara del que no s\u2019ha viscut<\/p><\/blockquote>\n
\nLlegir avui \u2013atrinxerat a casa per trampejar el coronavirus\u2013 les formulacions l\u00facides de Racionero sobre una societat basada en l\u2019 otium cum dignitate em provoca aquella nost\u00e0lgia rara del que no s\u2019ha viscut. \u00c9s una sensaci\u00f3 que augmenta cada vegada que escolto els auguris de tots els que pretenen que la crisi present es converteixi en el cas pr\u00e0ctic definitiu i la prova concloent de com d\u2019encertades s\u00f3n les seves teories generals sobre el capita\u00adlisme, la democr\u00e0cia, la comunicaci\u00f3, la religi\u00f3, la fam\u00edlia o la cuina d\u2019autor. Quina mandra! Estem teoritzant sobre el futur que ens espera a massa velocitat, sense tenir prou perspectiva per anunciar pro\u00adfecies com ho faria un llan\u00e7ador de ga\u00adnivets a la pista central d\u2019un circ. Veig moltes ganes d\u2019habitar una societat a mig cam\u00ed d\u2019 El planeta dels simis i Un m\u00f3n feli\u00e7 , encara que no falten els qui s\u00f3n a cinc minuts d\u2019aplaudir el r\u00e8gim que Orwell descriu a la novel\u00b7la 1984.
\n
\nDe l\u2019atur al lleure i del lleure (relatiu) a l\u2019aturada for\u00e7osa. I de l\u2019aturada for\u00e7osa a la gran incertesa. \u201cNo est\u00e0vem preparats per a aix\u00f2\u201d, li dic a un amic. \u201cEls nostres avis i pares tampoc no estaven preparats per a la merda que els va caure a sobre\u201d, replica encertadament, mentre prenem cer\u00advesa en una reuni\u00f3 virtual, pantalla pel mig. En l\u2019assaig de Racionero, es parla de les contradiccions entre els valors puritans del primer capitalisme i l\u2019\u00e8tica hedonista \u201cd\u2019una joventut passota que forma la nova classe ociosa nascuda en la societat opulenta, saturada de consum per\u00f2 amb un elevat \u00edndex de poblaci\u00f3 que no pot treballar encara que vulgui\u201d. Ric quan trobo la paraula passota , que ja tenia m\u00e9s que oblidada. No recordo haver estat classe ociosa, la veritat. Potser ho vaig ser i no me\u2019n vaig assabentar, aix\u00f2 havia de ser la postmodernitat. I potser, ara, soc un zombi perqu\u00e8 tots som zombis mentre peregrinem de la cuina al bany i del dormitori al menjador.
\n
\nEl que passa aquests dies no \u00e9s surrealista. La crisi del coronavirus \u00e9s una ex\u00adperi\u00e8ncia hiperrealista, m\u00e9s real que la pura realitat. Aix\u00f2 esglaia. L\u2019atur i el lleure que va analitzar brillantment Racio\u00adnero com a estadis diferents en evoluci\u00f3 han esdevingut avui una sola i mateixa \u00adcosa: estem ociosament aturats en espera que el m\u00f3n es torni a engegar (o no).<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L\u2019altre dia, endre\u00e7ant llibres (coses del confinament i els seus esbarjos), vaig trobar un llibre (atape\u00eft de subratllats a llapis) que havia comprat i llegit quan era molt jove, una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6040,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6034"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6034"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6034\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6042,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6034\/revisions\/6042"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6040"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6034"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}