Michel Tournier, al llibre El espejo de las ideas , dedica un cap\u00edtol delici\u00f3s a dues figures contraposades: el pallasso blanc i el pallasso vermell o august. El primer \u201cfa que la gent rigui dels altres, de l\u2019altre, de l\u2019august\u201d, per\u00f2 el seu art es basa a quedar sa i estalvi, ja que \u201cguarda les dist\u00e0ncies, roman intacte, fora de l\u2019abast, el riure que provoca no l\u2019esquitxa, \u00e9s una dutxa destinada al pallasso vermell, que \u00e9s all\u00e0 per aguantar el que li llancin\u201d. El segon, que \u00e9s el m\u00e9s popular entre el p\u00fablic, \u201cs\u2019ofereix per rebre tots els cops, ell porta el seu discurs, el seu abillament i la seva m\u00edmica al s\u00fammum del grotesc\u201d; la missi\u00f3 de l\u2019august es basa en l\u2019empatia i en l\u2019accident, \u00e9s un personatge proper a les flaqueses de l\u2019espectador.<\/p>\n
Tournier col\u00b7loca aquesta plantilla sobre alguns pol\u00edtics de la V Rep\u00fablica i veu De Gaulle, Marchais, Chirac i Barre com a membres de l\u2019equip dels augustos. En canvi, considera \u201cpurs pallassos blancs\u201d Mitterrand, Giscard d\u2019Estaing i Balladur. La crisi del coronavirus, gestionada per dirigents elegits a les urnes (si m\u00e9s no en les democr\u00e0cies homologables) ens permet observar amb una llum inusitada i crua aquesta galeria de governants d\u2019un tipus i un altre, a Espanya, a Catalunya i a una gran capital com Barcelona. Tamb\u00e9 al conjunt d\u2019Europa, on la lluita entre l\u00edders augustos i l\u00edders blancs se superposa a la topada, m\u00e9s visible, entre estats del nord i estats del sud i entre pol\u00edtics ocupats a resoldre problemes i pol\u00edtics obsessionats a deixar ben clar cada dia \u201cqui mana aqu\u00ed\u201d. Quan tot aix\u00f2 passi caldr\u00e0 analitzar serenament quin lloc ha tingut en la presa de decisions d\u2019alguns \u2013per exemple, de Pedro S\u00e1nchez\u2013 l\u2019imperatiu simb\u00f2lic de mostrar la jerarquia de poder tant s\u00ed com no. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e8tica de la responsabilitat i de l\u2019\u00e8tica de la convicci\u00f3, i m\u00e9s enll\u00e0 de celebrar totes les rectificacions que vinguin per combatre la pand\u00e8mia, descobrirem \u2013potser\u2013 l\u2019est\u00e8tica del comandament com a eix rector \u2013malaurat\u2013 de certes apostes.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e8tica dela responsabilitat descobrirem l\u2019est\u00e8tica del comandament com a eix rector de certes apostes<\/p><\/blockquote>\n
Deixo a la intel\u00b7lig\u00e8ncia dels lectors d\u2019aquestes p\u00e0gines la catalogaci\u00f3 dels nostres l\u00edders barcelonins, catalans, espanyols i europeus, tot i que donar\u00e9 una pista perqu\u00e8 us animeu amb aquest divertit exercici: la presidenta de la Comissi\u00f3 Europea, Ursula von der Leyen, ha fet tot el possible per militar al grup dels pallassos blancs, aquests que, segons Michael Tournier, s\u00f3n \u201cgent que prefereix observar i maniobrar sense exposar-se\u201d.<\/p>\n
\u00c9douard Balladur, que va ser primer ministre de Fran\u00e7a i que tamb\u00e9 forma part del \u201cpartit blanc\u201d, va escriure Maquiavelo en democracia , un assaig ple de bons consells. Aqu\u00ed en copio un, per si fa servei a alg\u00fa: \u201cCal no oblidar que els ciutadans tenen m\u00e9s discerniment que no es pensen els que en pretenen influenciar l\u2019opini\u00f3; que senten la necessitat d\u2019estabilitat i de veritat. No els agrada que se\u2019ls representi gaire temps la com\u00e8dia dels bons sentiments ficticis, s\u00f3n sensibles a all\u00f2 que \u00e9s cert i detecten l\u2019artifici de certes actituds\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Michel Tournier, al llibre El espejo de las ideas , dedica un cap\u00edtol delici\u00f3s a dues figures contraposades: el pallasso blanc i el pallasso vermell o august. El primer \u201cfa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6051,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6049"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6070,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049\/revisions\/6070"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6051"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}