Una de les coses que m\u00e9s m\u2019agraden de les interven\u00adcions escrites i parlades del doctor Antoni Trilla \u00e9s que mai cau en la trampa de suggerir que ell, des de la seva condici\u00f3 d\u2019expert en salut p\u00fablica, sap com fer front \u00adpol\u00edticament a la crisi que ens ha caigut a sobre. Conscient del seu lloc i de l\u2019abast dels seus missatges, aquest metge de primer nivell no vol contribuir a generar el mite \u2013tan present aquests dies d\u2019incertesa\u2013 d\u2019un hipot\u00e8tic govern dels savis, capa\u00e7 de fer-ho millor que els pol\u00edtics davant de la Covid-19. La majoria d\u2019experts que s\u00f3n consultats pels mitjans mostren una actitud prudent semblant a la del doctor Trilla, tot i que hi ha algunes excepcions que \u2013potser sense adonar-se\u2019n i portats per la vehem\u00e8ncia o pel protagonisme\u2013 tendeixen a crear grans expectatives i a presentar-se com a eventuals substituts d\u2019aquells que exerceixen un c\u00e0rrec gr\u00e0cies al mandat de les urnes.
\n
\nNo \u00e9s gens estrany que una situaci\u00f3 ins\u00f2lita que desborda els par\u00e0metres de gesti\u00f3 ordinaris de governs i administracions p\u00fabliques alimenti f\u00e0cilment la fantasia tecnocr\u00e0tica que els experts resoldrien la situaci\u00f3 que els pol\u00edtics \u2013tan despresti\u00adgiats, com ens indiquen totes les enquestes\u2013 han de torejar com poden, oscil\u00b7lant sovint entre la sobreactuaci\u00f3, l\u2019alarmisme preventiu, la improvisaci\u00f3 i l\u2019aplicaci\u00f3 \u00adincerta de la teoria del mal menor. Paga la pena deturar-nos en aquest concepte.
\n <\/p>\n
El triangle pol\u00edtics-experts-societat civil \u00e9s un tamboret coix i mal aprofitat<\/p><\/blockquote>\n
\nEl mal menor \u00e9s una dimensi\u00f3 purament pol\u00edtica que els experts no acostumen a considerar, per una senzilla ra\u00f3: ells s\u2019ocupen d\u2019una part espec\u00edfica de la realitat, de la seva parcel\u00b7la de saber, mentre que els pol\u00edtics, quan prenen decisions, han de \u00adtenir una mirada panor\u00e0mica i polifac\u00e8tica com \u00e9s propi de qui ha rebut l\u2019enc\u00e0rrec de concretar la s\u00edntesi (el menys lesiva possible) dels interessos d\u2019una societat que \u00e9s plural, diversa i din\u00e0mica. Si la crisi de la Covid-19 nom\u00e9s tingu\u00e9s en compte la \u00addimensi\u00f3 purament sanit\u00e0ria (la pr\u00f2pia dels metges i investigadors), el repte po\u00adl\u00edtic seria relativament abastable, tot i ser enorme. El fet \u00e9s que vivim una crisi d\u2019un abast mai vist, que ho connecta tot amb tot, d\u2019una manera que els governants es \u00admouen en terra ignota, agafats de la m\u00e0 dels que tenen el coneixement, els seus guies; \u00e9s una crisi tamb\u00e9 econ\u00f2mica, so\u00adcial, pol\u00edtica, cultural i, fins i tot, moral, cal remarcar-ho. Per aix\u00f2 la pol\u00edtica \u2013la que circula amb llums llargs\u2013 \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai, i per aix\u00f2 no t\u00e9 cap sentit que ens deixem portar per consignes populistes del tipus \u201cm\u00e9s experts i menys pol\u00edtics\u201d. L\u2019anhel de ser dirigits per tecn\u00f2crates que saben sempre qu\u00e8 han de fer \u00e9s proporcional al desengany que provoquen els governants de torn.
\n
\nEl paper dels savis respecte dels pol\u00edtics i viceversa l\u2019ha resumit molt b\u00e9 el pro\u00adfessor Daniel Innerarity, del qual podem llegir \u2013ara \u00e9s bon moment\u2013 el llibre Una teor\u00eda de la democracia compleja: \u201cLa l\u00f2gica dels pol\u00edtics no \u00e9s la l\u00f2gica dels experts. I no tots els experts pensen el mateix. El pol\u00edtic ha d\u2019escoltar les raons dels cient\u00edfics i actuar amb criteris d\u2019oportunitat amb relaci\u00f3 a la gent. La democr\u00e0cia no \u00e9s un sistema en qu\u00e8 manen els experts, sin\u00f3 que mana la gent per sobre dels experts. El que passa \u00e9s que abans de donar una ordre, el governant escollit per la gent ha d\u2019escoltar els experts\u201d. Si tothom amb c\u00e0rrec p\u00fablic segu\u00eds aquests consells, potser ens estal\u00adviar\u00edem alguns errors i rid\u00edculs. Dit aix\u00f2, i m\u00e9s enll\u00e0 del nas de cada governant per adequar els temps a les decisions, cal \u00adadmetre que, en aquest escenari, establir quin \u00e9s el mal menor \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que mai. La prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la controv\u00e8rsia que ha provocat la mesura d\u2019ampliar el confinament i ordenar que s\u2019aturin totes les activitats que no es consideren essencials. Des del punt de vista conceptual, el debat \u00e9s obert, amb independ\u00e8ncia que molts coincideixin que una part de la pol\u00e8mica prov\u00e9 de la manera com l\u2019Executiu presidit per S\u00e1nchez ha tirat endavant la iniciativa, sense haver preparat les complicitats amb els actors econ\u00f2mics i socials concernits.
\n
\nArran de tot aix\u00f2, penso en el paper que els pol\u00edtics d\u2019aqu\u00ed \u2013catalans, espanyols\u2013 acostumen a donar al coneixement i als experts quan es postulen. Un pol\u00edtic d\u2019alt nivell, d\u2019un partit de govern acreditat, em va explicar \u2013fa uns anys\u2013 la manera maldestra amb qu\u00e8 es redacten molts programes electorals. Aquest mateix dirigent em feia notar l\u2019enorme frivolitat que representa que els partits no tinguin gaire en compte el saber d\u2019aquells que han treballat a fons les diverses mat\u00e8ries que informen les pol\u00edtiques. El fet que la majoria de votants no es llegeixi els programes no justifica aquesta in\u00e8rcia.
\n
\nDesitjo que l\u2019amic Daniel Innerarity \u00adencerti de ple el seu pron\u00f2stic quan indica que, arran d\u2019aquesta crisi, \u201chi haur\u00e0 una revaloritzaci\u00f3 del coneixement\u201d. De moment, el triangle pol\u00edtics-experts-societat civil \u00e9s, entre nosaltres, un tamboret coix i mal aprofitat, on seu una \u201csocietat su\u00adperba\u201d \u2013l\u2019expressi\u00f3 \u00e9s del doctor Jaume Padr\u00f3s\u2013 que no pensava haver d\u2019enfrontar-se mai a un risc com aquest<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una de les coses que m\u00e9s m\u2019agraden de les interven\u00adcions escrites i parlades del doctor Antoni Trilla \u00e9s que mai cau en la trampa de suggerir que ell, des de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6054,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6053"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6053"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6053\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6056,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6053\/revisions\/6056"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6054"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}