\u00abLa crisi posar\u00e0 cada l\u00edder al seu lloc, es vulgui o no. Ser\u00e0 el judici inexorable que sorgir\u00e0 d’una \u00e8poca de gran incertesa\u00bb<\/p>\n
Participo al programa de la televisi\u00f3 basca En Jake, via Skype, i Xabier Lapitz em demana sobre el m\u00f3n que sorgir\u00e0 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia. El col\u00b7lega i amic afirma que “tot es veu petit al costat del coronavirus”, una idea que comparteixo. Per\u00f2, r\u00e0pidament, afegeixo que, es vulgui o no, els conflictes antics no desapareixeran quan tot hagi passat. Per qu\u00e8 em sembla que ser\u00e0 aix\u00ed? Perqu\u00e8 ja ho hem vist abans, per b\u00e9 que el repte d’aquesta hora \u00e9s certament d’una dimensi\u00f3 enorme, sense precedents.<\/p>\n
Feu mem\u00f2ria, si us plau: despr\u00e9s dels atacs terroristes de l’11-S a les Torres Bessones de Nova York es va sentenciar solemnement que oblidar\u00edem molts dels problemes precedents, per\u00f2 no va ser pas aix\u00ed. Feu una mica m\u00e9s de mem\u00f2ria: tamb\u00e9 despr\u00e9s de l’11-M a Madrid es va repetir el mateix pron\u00f2stic, i amb el mateix grau d’encert. Aix\u00f2 no obstant, cal introduir alguns matisos. Per exemple: hi ha una forta relaci\u00f3 entre el final d’ETA i el canvi en l’abordatge de les pol\u00edtiques internacionals anti-terroristes que va produir-se arran del protagonisme d’Al-Qaida i les seves organitzacions afins. Ara b\u00e9, la irrupci\u00f3 del gihadisme global no ha fet desapar\u00e8ixer per art de m\u00e0gia els conflictes de tota mena que omplen el planeta. Les coses no funcionen d’aquesta manera.<\/p>\n
Els grans esdeveniments modifiquen la realitat, per\u00f2 no ho fan absolutament ni autom\u00e0tica. Hi ha transformacions m\u00e9s o menys rellevants, per\u00f2 els problemes no s’esborren d’un dia per l’altre. La hist\u00f2ria dels \u00faltims cent anys ens mostra un m\u00f3n que va sumant fen\u00f2mens vells i nous constantment, i aix\u00f2 genera diversos estrats de conflictivitat, amb interaccions i solapaments que provoquen nous desafiaments i, al seu torn, nous focus de tensi\u00f3. Com a mostra, nom\u00e9s cal pensar en la manera com la creixent por a l’amena\u00e7a islamista ha revifat els moviments populistes de signe ultra a Europa, una tempesta perfecta contra la democr\u00e0cia i contra les regles i valors de les societats obertes. \u00c9s una evid\u00e8ncia inquietant.
\nS’especula sobre l’impacte que tindr\u00e0 la crisi del coronavirus (i la que pot venir un cop h\u00e0gim controlat l’emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria) en l’\u00e0mbit europeu i en l’\u00e0mbit espanyol. Aquests dies tothom fa els seus c\u00e0lculs i dibuixa els seus escenaris, m\u00e9s o menys ombr\u00edvols. S\u00f3n exercicis tan necessaris com provisionals, \u00f2bviament. Dit aix\u00f2, m’inclino a pensar que el conflicte territorial a Espanya no desapareixer\u00e0, per\u00f2 s\u00ed \u00e9s probable que agafi uns camins que, ara per ara, ning\u00fa no pot entreveure ni tan sols imaginar.<\/p>\n
D’entrada, la pand\u00e8mia ha esborrat de l’agenda el proc\u00e9s, no podia ser d’altra manera. No se’n parla, ni del proc\u00e9s, ni de la taula de negociaci\u00f3, ni de les reformes assumibles pel govern espanyol en aquest apartat. L’assumpte interessant, al meu parer, \u00e9s observar de quina manera, durant els propers mesos, es redibuixa el conflicte Catalunya-Espanya en termes de relat i en termes d’estrat\u00e8gia, per part de tots els sectors concernits. Alerta: he escrit “redibuixa” no pas “es dilueix”, perqu\u00e8 no es pot diluir all\u00f2 que la gesti\u00f3 de la reconstrucci\u00f3 post Covid-19 tornar\u00e0 a posar damunt la taula amb tota cruesa. Cada dia veiem com Madrid vigila gelosament per no cedir espais de poder ni de sobirania, fins i tot posant en joc tots els simbolismes d’Estat, fins i tot amb iconografies militars que cap m\u00e9s democr\u00e0cia occidental posa en pr\u00e0ctica davant les c\u00e0meres. Qu\u00e8 us fa pensar que l’Estat espanyol deixi d’exhibir aquest tarann\u00e0 quan toqui parlar m\u00e9s de rescatar empreses que de rescatar malalts?<\/p>\n
Molts pregunten (amb la boca petita) si el govern de Pedro S\u00e1nchez (el primer de coalici\u00f3 de centre-esquerra des de la mort de Franco) sortir\u00e0 afeblit, enfortit o molt tocat d’aquesta crisi. I tamb\u00e9 \u00e9s l\u00f2gic demanar-se qu\u00e8 passar\u00e0 amb les anunciades eleccions catalanes, que no tenen data i semblen allunyar-se cada dia una mica m\u00e9s. Per no parlar de la sort dels incerts pressupostos generals de l’Estat i dels introbables pressupostos de la Generalitat, uns comptes que -a dia d’avui- han saltat pels aires. Tot aix\u00f2 ara \u00e9s anecd\u00f2tic, a la llum de la trag\u00e8dia sanit\u00e0ria, sens dubte. Per\u00f2, un dia o altre, d’aqu\u00ed un temps, hi tornarem, a tot plegat, i llavors es veur\u00e0 que l’agenda p\u00fablica no ha canviat tant com auguren alguns. En canvi, els dirigents pol\u00edtics -els catalans i els espanyols- hauran guanyat o perdut credibilitat arran de la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia. La crisi posar\u00e0 cada l\u00edder al seu lloc, es vulgui o no. Ser\u00e0 el judici inexorable que sorgir\u00e0 d’una \u00e8poca de gran incertesa.<\/p>\n
La meva conclusi\u00f3 \u00e9s que l’endem\u00e0 d’aquest malson, quan comencem a respirar alleugerits (i m\u00e9s pobres, a causa de l’aturada brutal de l’economia), els vells conflictes romandran mentre uns quants pol\u00edtics de primer rengle hauran de retirar-se, per deixar entrar persones noves, que siguin capaces de conduir la nau del poder democr\u00e0tic en l’etapa de la reconstrucci\u00f3. Tindrem actors nous, \u00e9s llei de vida. No sabem, per\u00f2, si aquests seran millors o pitjors que els anterior<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00abLa crisi posar\u00e0 cada l\u00edder al seu lloc, es vulgui o no. Ser\u00e0 el judici inexorable que sorgir\u00e0 d’una \u00e8poca de gran incertesa\u00bb Participo al programa de la televisi\u00f3 basca…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6057"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6061,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057\/revisions\/6061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}