M\u2019assabento, llegint el diari, de la mort del periodista Antonio \u00c1lvarez Sol\u00eds, que relaciono amb un ve\u00ed de la meva inf\u00e0ncia, que sempre comprava la m\u00edtica revista Intervi\u00fa, catecisme il\u00b7lustrat de la transici\u00f3. La necrol\u00f2gica d\u2019aquest tot terreny de la premsa apareix al costat de la d\u2019Arnau Puig, prestigi\u00f3s cr\u00edtic d\u2019art i fil\u00f2sof, un dels referents m\u00e9s potents de la modernitat cultural en aquest pa\u00eds, que vaig poder con\u00e8ixer gr\u00e0cies a l\u2019editor Joan Sala. Em consta que, com tanta gent aquests dies, Puig ha pogut gaudir de l\u2019escalf nom\u00e9s vicarial dels que el van estimar, tot indirectament i sense la pell, per b\u00e9 que tot el personal sanitari \u2013com la meva amiga M\u00f2nica, que treballa en una UCI\u2013 fa mans i m\u00e0nigues per acompanyar aquells que passen avall durant aquestes fotudes jornades de confinament obligat. Les dones i els homes que cada dia ho donen tot als hospitals m\u00e9s que herois s\u00f3n mags: ells constitueixen la garantia que separa l\u2019esperan\u00e7a del caos.
\n
\nMorir-se aquests dies \u00e9s com morir-se al quadrat: lluny de les persones estimades, una putada que no desitgem ni al pitjor dels nostres enemics. Em venen al cap les hores finals de la meva mare, ja fa alguns anys, i penso que vam tenir la sort enorme de poder acomiadar-la tots junts, sent plenament conscients del moment. Aquelles hores, en una habitaci\u00f3 d\u2019hospital, van ser intenses, tristes i belles alhora. Que ens robin aquest adeu \u00e9s, tal vegada, el que fa m\u00e9s mal de tot aquest show tragic\u00f2mic que anem representant sobre la marxa. Per molt que les tecnologies ens ajudin a comunicar-nos, la pres\u00e8ncia no t\u00e9 succedani. Com diu el meu amic Pau, \u201cnom\u00e9s la pres\u00e8ncia justifica l\u2019abs\u00e8ncia\u201d, altrament tot s\u2019enfonsa i caiem al pou fosc, on la indifer\u00e8ncia es barreja amb l\u2019oblit. <\/p>\n
Que ens robin aquest adeu \u00e9s, tal vegada, el que fa m\u00e9s mal d\u2019aquest show tragic\u00f2mic<\/p><\/blockquote>\n
\nVaig d\u2019una cosa a l\u2019altra, perdoneu. \u00c1lvarez Sol\u00eds \u2013que va fer un viatge ideol\u00f2gic que molts de la seva generaci\u00f3 tamb\u00e9 van emprendre\u2013 em connecta amb l\u2019imaginari i la ret\u00f2rica de la transici\u00f3, quan tot bullia, quan el germ\u00e0 gran d\u2019un amic viatjava a Iugosl\u00e0via fascinat, i un cos\u00ed es perdia a Formentera, i un capell\u00e0 obrer que treballava amb el meu pare decidia casar-se, i els bordegassos an\u00e0vem a les portes del cinema a mirar \u201cels quadrets\u201d de les pel\u00b7l\u00edcules de destape , i encara hi havia gent com de faula: el Pere Boig, la Saragata o el Cansalada, amb un sac. En aquella \u00e8poca, la mort era ben visible. Ho tinc gravat a la \u00admem\u00f2ria: el meu avi murci\u00e0, dins del ta\u00fct, sobre el seu llit, un dissabte de carnaval. I per all\u00e0 an\u00e0vem passant tots, en fila \u00edndia.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"M\u2019assabento, llegint el diari, de la mort del periodista Antonio \u00c1lvarez Sol\u00eds, que relaciono amb un ve\u00ed de la meva inf\u00e0ncia, que sempre comprava la m\u00edtica revista Intervi\u00fa, catecisme il\u00b7lustrat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6073,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6071"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6074,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071\/revisions\/6074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}