Com m\u00e9s complicada \u00e9s la realitat, m\u00e9s importen les paraules. Molta gent pensa que \u00e9s justament a l\u2019inrev\u00e9s: que ara els discursos s\u00f3n sobrers, perqu\u00e8 el que cal \u00e9s acci\u00f3 i, sobretot, accions immediates i eficaces. Sempre que hi ha una gran crisi, se\u2019ns filtra \u2013per les escletxes de la por\u2013 el menyspreu pel verb, que \u00e9s tamb\u00e9 la desconfian\u00e7a per les explicacions que se\u2019ns donen; si la comunicaci\u00f3 oficial dels nostres governants (espanyols i catalans) s\u2019assembl\u00e9s una mica a la que demostra aquests dies Andrew Cuomo, governador de Nova York, potser la ciutadania rebria els mots amb menys apatia. Ara, est\u00e0 provat que les decisions que funcionen ho fan molt millor si s\u2019expliquen b\u00e9 i, alhora, que nom\u00e9s es pot comunicar de manera solvent all\u00f2 que s\u2019ha decidit (i, per tant, s\u2019ha pensat) d\u2019una manera enraonada i ben informada.
\n
\nParlem, si us sembla, de les paraules relacionades amb la gesti\u00f3 pol\u00edtica de la pand\u00e8mia de la Covid-19. El Govern espanyol ha batejat com a \u201cfase de desescalada\u201d la fase \u201cde transici\u00f3\u201d de l\u2019estat d\u2019alarma, un escenari que es preveu que comenci d\u2019aqu\u00ed \u201cpoques setmanes\u201d, marcat per la tornada escalonada a una certa normalitat, i un eventual relaxament de les mesures m\u00e9s dures de prevenci\u00f3. L\u2019expressi\u00f3 m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3. Abans, fins fa molt poc, el verb desescalar aplicat a la pol\u00edtica, a Espanya, nom\u00e9s es feia servir per parlar de Catalunya, del proc\u00e9s sobiranista i de la situaci\u00f3 posterior a la declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia, el 155, la pres\u00f3, l\u2019exili i la condemna dels dirigents independentistes dictada pel Tribunal Suprem. D\u00e8iem i escriv\u00edem coses com \u201ccal desescalar per trobar una sortida\u201d o \u201csense desescalar no podrem parlar del problema de fons\u201d. En aquest sentit, s\u2019esperava que la taula de di\u00e0leg de governs (sembla que esmenti una cosa de fa cent anys, oi?) fos la gran oportunitat perqu\u00e8 la desescalada del proc\u00e9s pass\u00e9s de la simple expressi\u00f3 de bones voluntats a una concreci\u00f3 el m\u00e9s tangible possible.
\n <\/p>\n
Certs entorns de poder no preveuen que aquest verb es pugui aplicar al proc\u00e9s<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019agenda ha canviat de cop. La crisi del coronavirus ha congelat i arraconat (estava a punt d\u2019escriure \u201cs\u2019ha menjat\u201d, per\u00f2 aix\u00f2 seria fals) la crisi del proc\u00e9s catal\u00e0. La dimensi\u00f3 i l\u2019abast global dels fets manen. Malgrat aix\u00f2, sempre hi ha alguna cosa que ens recorda que, abans de la pand\u00e8mia, ten\u00edem moltes q\u00fcestions pendents. La setmana passada la Sala Penal del Suprem es va reunir telem\u00e0ticament per fer un av\u00eds previ \u2013m\u00e8tode ins\u00f2lit\u2013 destinat als funcionaris concernits: els podrien acusar de prevaricar si interpretaven la normativa en el sentit de permetre que els presos independentistes \u2013i altres presos de segon grau\u2013 passessin el confinament a casa seva, com ja s\u2019aplica als de tercer grau. L\u2019agenda ha canviat, per\u00f2 hi ha actituds que no canvien, malgrat el moment excepcional.
\n
\nMentre esperem desescalar aviat pel que fa al confinament, es confirma que certs entorns de poder no preveuen ni de lluny que el mateix verb es pugui aplicar al proc\u00e9s catal\u00e0. La paraula venjan\u00e7a continua fascinant molt a alguns.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Com m\u00e9s complicada \u00e9s la realitat, m\u00e9s importen les paraules. Molta gent pensa que \u00e9s justament a l\u2019inrev\u00e9s: que ara els discursos s\u00f3n sobrers, perqu\u00e8 el que cal \u00e9s acci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6078,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6076"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6076"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6076\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6080,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6076\/revisions\/6080"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6078"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}