El professor Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Aranguren, que va estar molt de moda durant la transici\u00f3 i la primera \u00e8poca dels governs de Felipe Gonz\u00e1lez, va escriure una cosa que, ara, sembla m\u00e9s \u00adveritat que mai: \u201cJo crec, com deia Jos\u00e9 Ortega, que als vells la gent jove ni ens veu\u201d. Aquests dies de pand\u00e8mia, sembla que als vells no els vol veure ning\u00fa, de manera que es van morint com una pura abstracci\u00f3, inexorablement. Els ancians s\u00f3n redu\u00efts a les \u00adxifres de morts que es co\u00admuniquen \u2013amb la boca pe\u00adtita\u2013 durant les rodes de premsa oficials. L\u2019assumpte \u00e9s d\u2019una gravetat enorme, m\u00e9s que no sembla. Perqu\u00e8 tenim la sensaci\u00f3 \u2013i aix\u00f2 \u00e9s dur\u00edssim\u2013 que el trasp\u00e0s de la gent gran s\u2019ha assumit com el mal menor, per part de tota la so\u00adcietat, inclosos els que ens governen. Costa escriure-ho i dir-ho en veu alta, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil arribar a aquesta conclusi\u00f3.
\n
\nEl retaule de la vergonya ha de ser consignat. Les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques s\u2019han convertit en el forat m\u00e9s negre d\u2019aquesta crisi, l\u2019angle mort de la situaci\u00f3, un no-lloc on, massa sovint, han conflu\u00eft la imprevisi\u00f3, l\u2019oblit, la manca de recursos, la incompet\u00e8ncia, la deixadesa i un fatalisme c\u00ednic que \u2013ho vull remarcar\u2013 ens descriu com una societat tramposa: parlem molt de certs valors, per\u00f2, a l\u2019hora de la veritat, no els practiquem. No faig una cr\u00edtica, faig una autocr\u00edtica, perqu\u00e8 tothom n\u2019acaba sent part\u00edcip, per una cosa o altra.
\n <\/p>\n
Si no som capa\u00e7os de tenir cura dels vells, el nostre frac\u00e0s com a societat ser\u00e0 devastador<\/p><\/blockquote>\n
\nDir\u00e9, abans de continuar, que hi ha resid\u00e8ncies geri\u00e0triques que fan les coses b\u00e9, totes no s\u00f3n iguals, esclar. Per\u00f2 les que actuen correctament tamb\u00e9 han estat v\u00edctimes de plantejaments pol\u00edtics i burocr\u00e0tics erronis, per\u00f2 se n\u2019han sortit millor. Les altres, les resid\u00e8ncies que ja eren prec\u00e0ries, els centres que nom\u00e9s s\u2019entenen com a p\u00e0rquings de iaios, les instal\u00b7lacions que sobreviuen per in\u00e8rcia, totes aquestes s\u2019han vist abocades al col\u00b7lapse, al caos i al drama. Aquest diari recollia dimecres el testimoni d\u2019una treballadora ocasional que, des de dins, ha explicat el que va veure en un geri\u00e0tric deixat de la m\u00e0 de D\u00e9u. S\u00f3n detalls esfere\u00efdors que haurien d\u2019interpel\u00b7lar-nos a tots, comen\u00e7ant per les nostres autoritats, fets que exigeixen la depuraci\u00f3 de responsabilitats.
\n
\nMentre escric aquestes ratlles, escolto que el Govern ha decidit traspassar al \u00addepartament de Salut les compet\u00e8ncies en resid\u00e8ncies geri\u00e0triques, que fins ara han estat en mans del Departament de Treball, Afers Socials i Fam\u00edlies. Em \u00adconsta que han estat diversos i rellevants els l\u00edders del m\u00f3n sanitari que han de\u00admanat aquesta mesura, per poder abordar amb efic\u00e0cia i garanties l\u2019emerg\u00e8ncia en uns establiments pensats inicialment com a simple substitutori de la llar, i no pas com a hospitals. El coronavirus ha trencat les categories establertes per l\u2019Administraci\u00f3 en aquest \u00e0mbit i ha posat en evid\u00e8ncia que \u2013com m\u2019explica un metge amb una llarga experi\u00e8ncia sobre el terreny\u2013 les persones que viuen en aquestes resid\u00e8ncies, a mesura que sumen anys, ne\u00adcessiten, cada cop m\u00e9s, un tipus d\u2019atenci\u00f3 especialitzada que nom\u00e9s es pot donar en centres sanitaris i a c\u00e0rrec de metges i personal d\u2019infermeria acreditat. La crisi de la Covid-19 ha revelat que cal una mi\u00adrada nova de l\u2019administraci\u00f3 sobre les llars d\u2019avis.
\n
\nAl meu parer, aquesta nova mirada pol\u00edtica sobre la gesti\u00f3 geri\u00e0trica hauria de partir \u2013un cop superem les urg\u00e8ncies d\u2019ara mateix\u2013 d\u2019un examen minuci\u00f3s de tot el que est\u00e0 passant aquests dies, per establir amb precisi\u00f3 qui i qu\u00e8 ha fallat. L\u2019assumpte \u00e9s de prou entitat com per no descartar, si calgu\u00e9s, una comissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 parlament\u00e0ria que aport\u00e9s llum sobre una realitat que no hem volgut mirar, que hem eliminat del nostre radar de manera fr\u00edvola, fins que les coses han petat. Cal recordar que la majoria de resid\u00e8ncies d\u2019ancians s\u00f3n de car\u00e0cter privat i que, d\u2019altra banda, les llistes d\u2019espera per poder accedir a alguna de les places que gestionen les administracions p\u00fabliques s\u00f3n molt llargues.
\n
\nLa situaci\u00f3 dels vells \u00e9s un assumpte de pa\u00eds de m\u00e0xima prioritat, all\u00f2 que a Madrid en diuen una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019Estat. El model que tenim \u00e9s obsolet, i les in\u00e8rcies socials poden ser letals. Tocar\u00e0 fer noves lleis i normes i, sobretot, caldr\u00e0 impulsar pol\u00edtiques ben dotades pressupost\u00e0riament, que posin les dones i els homes veterans en el centre, com un imperatiu indiscutible de dignitat col\u00b7lectiva i com un term\u00f2metre de la tan esmentada qualitat democr\u00e0tica. Si no som capa\u00e7os de tenir cura dels vells, el nostre frac\u00e0s com a societat ser\u00e0 m\u00e9s profund i m\u00e9s devastador que no ens pensem. Un frac\u00e0s pol\u00edtic i social, per\u00f2 tamb\u00e9 moral. Si no ho corregim, no tindrem autoritat ni credibilitat per fer res de res.
\n
\nMilan Kundera, que t\u00e9 noranta-un anys i \u00e9s una de les veus que m\u00e9s b\u00e9 han explicat el temps que vivim, ha escrit, en una de les seves novel\u00b7les, que \u201cels morts s\u00f3n t\u00edmids\u201d. Afegiria, amb perm\u00eds de l\u2019autor txec, que els vells, quan traspassen, porten aquesta timidesa a la m\u00e0xima expressi\u00f3. La majoria se\u2019n van sense voler molestar, amb una eleg\u00e0ncia especial. Sapiguem estar a l\u2019al\u00e7ada de tota aquesta gent.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El professor Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Aranguren, que va estar molt de moda durant la transici\u00f3 i la primera \u00e8poca dels governs de Felipe Gonz\u00e1lez, va escriure una cosa que, ara,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6084,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6082"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6082"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6082\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6095,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6082\/revisions\/6095"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6084"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6082"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6082"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6082"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}