El pacte \u00e9s imprescindible en democr\u00e0cia, tant com la competici\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 primordial, sempre i arreu, m\u00e9s que els continguts dels acords, \u00e9s qui s\u00f3n els cridats a pactar. S\u2019ent\u00e9n que els pactes seran, en teoria, m\u00e9s s\u00f2lids si s\u00f3n m\u00e9s inclusius.
\nTot aix\u00f2 ve a tomb d\u2019uns eventuals nous pactes de la Moncloa, impulsats pel president del Govern central, Pedro S\u00e1nchez, per afrontar l\u2019impacte social i econ\u00f2mic de la pand\u00e8mia de la Covid-19. I no se\u2019n parla gaire, d\u2019aquest aspecte tan important. Ni entre els entusiastes ni entre els detractors de repetir aquells acords que el president Adolfo Su\u00e1rez va forjar quan la democr\u00e0cia era un nad\u00f3 en una incubadora.
\n <\/p>\n
No es poden invocar els pactes de la Moncloa com si els actors del present no sabessin tot el que va venir despr\u00e9s<\/p><\/blockquote>\n
\nNo es poden invocar els pactes de la Moncloa com si els actors del present no sabessin tot el que va venir despr\u00e9s. I no es poden entendre determinades reaccions a la idea de repetir aquella operaci\u00f3 si no recordem tamb\u00e9 el que va passar l\u2019any 1981, concretament poques hores despr\u00e9s de l\u2019intent de cop d\u2019Estat del 23 de febrer. Davant el greu ensurt, el rei Joan Carles va voler donar una imatge de consens i va reunir-se amb els l\u00edders de les principals forces parlament\u00e0ries. Era un gest imprescindible. Per\u00f2 aquella foto tenia un problema, que ho diu tot sobre el que va venir posteriorment: no hi eren els m\u00e0xims dirigents de Converg\u00e8ncia ni del PNB, que llavors eren grups destacats a les Corts espanyoles i que \u2013per cert\u2013 havien abonat de manera lleial els pactes de la Moncloa. Per si aix\u00f2 fos poc, ambd\u00f3s partits eren partits de govern a les seves respectives autonomies. Havien passat poc m\u00e9s de tres anys des de les grans abra\u00e7ades del 25 d\u2019octubre del 1977.
\n
\nDeturem-nos en la circumst\u00e0ncia catalana. De tots els firmants, Pujol era el que coneixia m\u00e9s a fons \u2013a banda d\u2019alguns comunistes\u2013 la pol\u00edtica italiana i el valor del que es va anomenar \u201ccompromesso storico\u201d. D\u2019altra banda, excloure CDC de la trobada amb el Monarca va ser una doble descortesia al nacionalisme catal\u00e0 llavors majoritari, perqu\u00e8 aquest havia participat activament, sota el guiatge de Miquel Roca, en la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 del 1978. El nucli de l\u2019Estat es va oblidar del paper essencial dels \u201cperif\u00e8rics\u201d, com els anomenaven a Madrid. En aquest sentit, es pot afirmar que els separadors centralistes aquell dia van fer molt per alimentar el separatisme catal\u00e0.
\n
\nEl 1977 calia refor\u00e7ar la democr\u00e0cia. El 1981 calia, encara, fer el mateix, per\u00f2 alg\u00fa ja havia pensat que el nad\u00f3 necessitava xarop de recentralitzaci\u00f3 per cr\u00e9ixer vigor\u00f3s. La Loapa (llei org\u00e0nica d\u2019Harmonitzaci\u00f3 del Proc\u00e9s Auton\u00f2mic), que era un projecte del president Calvo-Sotelo previ al cop, va ser descafe\u00efnada pel Tribunal Constitucional, que va donar la ra\u00f3 als nacionalistes catalans i bascos. Aix\u00f2 no obstant, l\u2019esperit de la Loapa (i un tarann\u00e0 regressiu) va empeltar-se en la criatura. Paulatinament, la recentralitzaci\u00f3 va ser un fet, sobretot a partir de la majoria absoluta d\u2019Aznar, l\u2019any 2000. Avui cal consignar tot aix\u00f2 per comprendre els recels que la jugada de S\u00e1nchez provoca al PNB, a ERC, a JxCat i a qualsevol que tingui una mica de mem\u00f2ria.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El pacte \u00e9s imprescindible en democr\u00e0cia, tant com la competici\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 primordial, sempre i arreu, m\u00e9s que els continguts dels acords, \u00e9s qui s\u00f3n els cridats a pactar. S\u2019ent\u00e9n…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6093,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6088"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6088"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6094,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6088\/revisions\/6094"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}