{"id":6101,"date":"2020-04-14T11:04:59","date_gmt":"2020-04-14T10:04:59","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6101"},"modified":"2020-04-29T11:11:04","modified_gmt":"2020-04-29T10:11:04","slug":"res-en-exces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/04\/14\/res-en-exces\/","title":{"rendered":"Res en exc\u00e9s"},"content":{"rendered":"<p><strong>\u00abQue cadasc\u00fa assumeixi la part de desastre que li pertoca, quan arribi el moment. Subratllar aquesta realitat tan desgraciada hauria de ser el m\u00e9s normal del m\u00f3n\u00bb<\/strong><br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEl cap de turc \u00e9s una figura essencial de qualsevol conflicte pol\u00edtic. Mitjan\u00e7ant aquesta, el gestor encarregat de resoldre una situaci\u00f3 problem\u00e0tica pot espolsar-se la seva responsabilitat i posar el focus sobre alg\u00fa altre que, al seu torn, rebr\u00e0 les ires dels que se senten agreujats. La crisi de la Covid-19 ha obert la subhasta de caps de turc. En primer lloc, perqu\u00e8 cap governant vol apar\u00e8ixer com el culpable d\u2019un drama de grans dimensions. En segon lloc, perqu\u00e8 el coronavirus no t\u00e9 cara, per\u00f2 la ciutadania necessita projectar el seu malestar sobre figures que es puguin recon\u00e8ixer f\u00e0cilment.<br \/>\nDit aix\u00f2, hi ha governs que han pres decisions m\u00e9s eficaces que d\u2019altres, per b\u00e9 que cal admetre dues coses: tothom ha improvisat for\u00e7a i, a m\u00e9s, la resposta de cada pa\u00eds no deixa de ser l\u2019expressi\u00f3 inevitable de la cultura pol\u00edtica que han mamat els seus ciutadans. Aterrem al nostre jard\u00ed: \u00e9s evident que l\u2019Executiu espanyol i el Govern han com\u00e8s errors durant la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa pulsi\u00f3 centralitzadora de la Moncloa ha estat un llast absurd quan ha tocat plantar cara al virus alhora que la Generalitat ha mostrat les seves vergonyes competencials quan les resid\u00e8ncies geri\u00e0triques han col\u00b7lapsat. Tot em sembla d\u2019una gravetat indiscutible. Que cadasc\u00fa assumeixi la part de desastre que li pertoca, quan arribi el moment. Subratllar aquesta realitat tan desgraciada hauria de ser el m\u00e9s normal del m\u00f3n, encara que tingui m\u00e9s aplaudiments carregar nom\u00e9s contra els uns o els altres. Aquesta descripci\u00f3 no elimina una veritat estructural, que s\u2019ha de consignar sempre: qui t\u00e9 m\u00e9s poder (i qui exigeix exercir-lo) t\u00e9 tamb\u00e9 m\u00e9s responsabilitat. Aix\u00f2 no obstant, far\u00edem un mal favor a l\u2019autogovern si disculp\u00e9ssim els errors dels consellers de Salut, Benestar o Interior perqu\u00e8 Madrid ha volgut esborrar les autonomies durant el confinament. Filem prim i analitzem cada situaci\u00f3 i cada protagonista com correspon a una societat que es pret\u00e9n adulta.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nDavant d\u2019aquest panorama, hi ha dos camins: posar m\u00e9s llenya al foc del &#8220;hooliganisme&#8221; i la crispaci\u00f3, o b\u00e9 apostar per la discreci\u00f3 i la contenci\u00f3. Els spin doctors, escriptors de discursos i assessors de c\u00e0mera dels que ens governen tenen les seves receptes i els seus trucs, i en saben molt (o pensen que en saben). Des d\u2019aqu\u00ed, no hem de dir-los pas quin manual han d\u2019emprar, D\u00e9u nos en guard! Aquest cronista nom\u00e9s gosaria recordar que el to institucional \u00e9s avui el que m\u00e9s falta ens fa, potser perqu\u00e8 \u00e9s el que lliga millor amb la necessitat de fabricar (sense falses promeses) una certa i modesta esperan\u00e7a. Quan la gent ho passa tan malament com aquests dies, la discreci\u00f3 i la contenci\u00f3 no s\u00f3n virtuts menors. Al contrari, quan ens juguem la vida i la salut d\u2019una manera tan b\u00e8stia, els discursos del hooligan fan nosa i fan ang\u00fania. Vinguin d\u2019on vinguin.&nbsp;<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nHi ha una regla dels antics que es pot aplicar en tots els ordres de la vida, tamb\u00e9 a l\u2019aparici\u00f3 p\u00fablica dels governants durant una crisi: \u201cres en exc\u00e9s\u201d. L\u2019exc\u00e9s tendeix al rid\u00edcul i al soroll. L\u2019exc\u00e9s et pot llevar ra\u00f3, en cas que en tinguis. L\u2019exc\u00e9s et transforma en una caricatura i, llavors, el que dius i fas ja no interessa gaire. Ara parlo, sobretot, de Catalunya: jo vull que els consellers del Govern no s\u2019expressin com activistes en un aplec. La gent que governa ha de recordar sempre que \u00e9s el c\u00e0rrec que parla, no la persona. Aix\u00f2 hauria de ser norma aqu\u00ed, encara que a Madrid posin dotzenes de generals a fer rodes de premsa cada dia, cosa que tamb\u00e9 \u00e9s un exc\u00e9s lamentable, a m\u00e9s de ser un estil ranci del m\u00e9s tronat teatre del poder.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nRes en exc\u00e9s. Perqu\u00e8 la pol\u00edtica \u00e9s tamb\u00e9 la forma al servei d\u2019una idea. I, si la forma es desf\u00e0 en mans ineptes, la idea se\u2019n va per l\u2019aig\u00fcera i, aleshores, la buidor se\u2019ns menja.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abQue cadasc\u00fa assumeixi la part de desastre que li pertoca, quan arribi el moment. Subratllar aquesta realitat tan desgraciada hauria de ser el m\u00e9s normal del m\u00f3n\u00bb &nbsp; El cap&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6103,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6101"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6101"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6104,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6101\/revisions\/6104"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}