{"id":6105,"date":"2020-04-28T11:14:04","date_gmt":"2020-04-28T10:14:04","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6105"},"modified":"2020-04-29T11:58:29","modified_gmt":"2020-04-29T10:58:29","slug":"provincians-tots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2020\/04\/28\/provincians-tots\/","title":{"rendered":"Provincians tots!"},"content":{"rendered":"

\u00abEl discurs de S\u00e1nchez far\u00e0 hist\u00f2ria, perqu\u00e8 s’estudiar\u00e0 arreu com a exemple rod\u00f3 de nacionalisme banal\u00bb<\/strong>
\n 
\nLa darrera roda de premsa de Pedro S\u00e1nchez, per explicar les quatre fases de la desescalada, \u00e9s un exercici sensacional de funambulisme l\u00e8xic, conceptual i pol\u00edtic: per damunt de tot, el cap de govern espanyol no ha volgut esmentar les autonomies, malgrat que aquesta \u00e9s l’organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat espanyol. T\u00e9 m\u00e8rit, cal remarcar-ho. Les frases que el socialista ha confegit per eludir l’elefant de l’habitaci\u00f3 de la crisi del coronavirus tenen molta gr\u00e0cia: “Provincia o unidad territorial”, ha amollat sense despentinar-se.
\n 
\n\u00c9s un discurs que far\u00e0 hist\u00f2ria, perqu\u00e8 s’estudiar\u00e0 arreu com a exemple rod\u00f3 de nacionalisme banal, expressat amb el to del locutor dels antics Cuentos infantiles Tambor. Per reblar el clau, no ha pogut estar-se d’afegir no s\u00e9 qu\u00e8 sobre “el mejor patriotismo”. Del “peor” no n’ha dit res, no fos cas que apareguessin a la pantalla els fantasmes habituals, cabra inclosa.
\n 
\nL’esquelet del pr\u00f2cer Javier de Burgos deu ballar exultant dins de la tomba. El ministre de Foment de la regent Maria Cristina contempla, des del m\u00e9s enll\u00e0, com la seva obra retorna amb embranzida. Aquelles prov\u00edncies que ell va parir (establertes per un decret del 30 de novembre del 1833) s\u00f3n avui l’alfa i l’omega de la pol\u00edtica espanyola, s\u00f3n l’espai entranyable de la gesti\u00f3 que dicta la Moncloa, s\u00f3n el centre de gravetat de la lluita contra el virus que -segons S\u00e1nchez- “est\u00e1 al acecho”. Ja triguen a posar un retrat a l’oli de Javier de Burgos al costat de la bandera en totes les rodes de premsa governamentals.
\n 
\nQu\u00e8 palesa tot plegat? Que S\u00e1nchez far\u00e0 tot el possible per negar que el centralisme que exhibeix des del minut zero de la crisi \u00e9s una aposta equivocada i, en alguns aspectes, inefica\u00e7. Aix\u00f2 li ho han dit -de totes les maneres i amb diverses entonacions- figures tan diferents com Quim Torra, I\u00f1igo Urkullu, Francina Armengol o Alberto N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o; fins i tot ho ha fet la presidenta la Comunitat de Madrid, la popular Isabel D\u00edaz Ayuso. Es nota massa el truc dels titellaires de S\u00e1nchez: esborrar del seu discurs amb bistur\u00ed tot el que recordi que hi ha un repartiment institucional de compet\u00e8ncies per autonomies.  
\nPer\u00f2 no parlem de compet\u00e8ncies, encara que ho sembli. Parlem de poder i de la seva representaci\u00f3 m\u00e9s literal, pura i dura. El poder que es proclama amb cada gest i amb cada coma. L’\u00e8mfasi ret\u00f2ric de l’executiu espanyol per fer veure que l’estat d’alarma implica aparcar les autonomies respon a una operaci\u00f3 que pret\u00e9n un objectiu gens casual. Es tracta de presentar la coalici\u00f3 PSOE-Podem com tot el contrari del que la dreta diu que \u00e9s. Els mateixos que havien d’asseure’s a parlar amb els independentistes catalans (per la qual cosa eren vilipendiats sense treva) s\u00f3n avui els campions del centralisme, la concentraci\u00f3 de poder i la verticalitat uniformada. El missatge \u00e9s inequ\u00edvoc: S\u00e1nchez i Iglesias saben el que es fan, i demostren que -a l’hora de la veritat- posen les barreres on les han de posar. Ells tamb\u00e9 s\u00f3n patriotes. Cap gest que pugui indicar vel\u00b7le\u00eftats vagament federalistes, per dir-ho bonic.
\n 
\nUna prov\u00edncia \u00e9s un espai de limitades aspiracions pol\u00edtiques, llevat de la nost\u00e0lgia pel cantonalisme, que avui deuen sentir ben pocs. La prov\u00edncia, excepte a Catalunya i Euskadi, \u00e9s un territori d’influ\u00e8ncies que mira sempre cap a Madrid i que gestiona les expectatives d’unes elits que assumeixen un paper subordinat a canvi de protecci\u00f3, promocions i alguna inversi\u00f3 emblem\u00e0tica.
\n 
\nLa m\u00e0quina del poder provincial \u00e9s indispensable a les Espanyes, com a corretja de transmissi\u00f3 dels designis del gran Madrid i com a planter de figures que, deutores del feudalisme dels partits, malden per fer el salt a la taula dels grans, a les Corts espanyoles, als ministeris i a les empreses estrat\u00e8giques que en depenen. Les estructures auton\u00f2miques que van arribar despr\u00e9s no han substitu\u00eft aquestes in\u00e8rcies, nom\u00e9s les han sofisticat i multiplicat. Que S\u00e1nchez obri el bagul del segle XIX per abordar una crisi del segle XXI ens confirma que, tot i ser un oportunista de manual amb molta sort, no \u00e9s un l\u00edder ni sap llegir l’esperit dels temps.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEl discurs de S\u00e1nchez far\u00e0 hist\u00f2ria, perqu\u00e8 s’estudiar\u00e0 arreu com a exemple rod\u00f3 de nacionalisme banal\u00bb   La darrera roda de premsa de Pedro S\u00e1nchez, per explicar les quatre fases…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6108,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6105"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6105"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6105\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6107,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6105\/revisions\/6107"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}