Explicar una hist\u00f2ria per guanyar. Aquesta era la f\u00f3rmula. Sobretot a partir de l\u2019any 2004, als Estats Units, s\u2019imposa el concepte relat com a centre de gravetat, no nom\u00e9s de les campanyes electorals, tamb\u00e9 del modus operandi de qualsevol governant que es pre\u00ef. Christian Salmon ho analitza al llibre Storytelling. La m\u00e1quina de fabricar historias y formatear las mentes. L\u2019escriptor franc\u00e8s cita la reflexi\u00f3 de James Carville, un dels assessors clau en la vict\u00f2ria de Bill Clinton l\u2019any 1992: \u201cEls re\u00adpublicans diuen: \u2018Us protegirem dels terroristes a Te\u00adheran i dels homosexuals a Hol\u00adlywood\u2019. Nosaltres diem: \u2018Estem a favor de l\u2019aire pur, d\u2019escoles millors, d\u2019una cobertura sanit\u00e0ria m\u00e9s gran\u2019. Ells expliquen una hist\u00f2ria, nosaltres recitem una lletania\u201d.
\n
\nL\u2019autocr\u00edtica del prestigi\u00f3s spin doctor coincidia amb la publicaci\u00f3 del llibre No \u00adpensis en un elefant, del ling\u00fcista George Lakoff, que pretenia ser una eina perqu\u00e8 el Partit Dem\u00f2crata escrigu\u00e9s un relat clar, \u201cuna visi\u00f3 comuna a tots els progressistes\u201d, que transcend\u00eds aquells programes pol\u00edtics que el professor qualificava de \u201cllista d\u2019anar a comprar\u201d. No va ser fins a la \u00advict\u00f2ria de Barack Obama, el novembre del 2008, que aquella \u201calternativa moral\u201d que reclamava Lakoff es va concretar en l\u2019aposta del primer president afro\u00adameric\u00e0. Obama tenia un relat potent, que va mobilitzar molta gent (sobretot els joves i les minories que abans passaven del sistema) i va generar grans esperances. El frec amb la realitat, la crisi, la decepci\u00f3 i la divisi\u00f3 del camp dem\u00f2crata van desgastar el relat d\u2019Obama, i van obrir la porta a la contranarrativa de Donald Trump.
\n <\/p>\n
Estem redescobrint el que \u00e9s obvi: l\u2019acci\u00f3, i no la ret\u00f2rica, defineix la missi\u00f3 del pol\u00edtic<\/p><\/blockquote>\n
\nPedro S\u00e1nchez va saber dotar-se d\u2019un relat propi a partir de les adversitats. La seva vict\u00f2ria davant Susana D\u00edaz pel lideratge del PSOE \u2013que li va suposar enfrontar-se a tots els poders f\u00e0ctics, a la vella gu\u00e0rdia socialista i als principals mitjans de Madrid\u2013 va col\u00b7locar la voluntat de les bases per davant d\u2019altres consideracions. Amb aquella aur\u00e8ola de ressuscitat, i sabent aprofitar les caramboles, el paio que havia estat menyspreat per uns i altres va arribar al palau de la Moncloa, gr\u00e0cies \u2013entre d\u2019altres\u2013 als vots de diversos grups pol\u00edtics que encarnen la idea de l\u2019anti-Espanya, a dir de l\u2019establishment i els seus altaveus. Les urnes, amb les quals va jugar fr\u00edvolament el l\u00edder socialista, el van \u00adconfirmar en el c\u00e0rrec, mitjan\u00e7ant un pacte ins\u00f2lit. I quan el Gabinet de coalici\u00f3 comen\u00e7ava a caminar i difonia el seu relat (no sense dificultats internes), va arribar el coronavirus.
\n
\nEs pensi el que es pensi sobre la gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia que est\u00e0 fent l\u2019Executiu espanyol (dolenta, regular o correcta), podem establir ja, a hores d\u2019ara, que aquell esb\u00f3s de relat que S\u00e1nchez i Pablo Iglesias van conjuminar per resistir quatre anys ha quedat fet miques per la for\u00e7a dels fets. S\u00e1nchez, amb la seva proposta de nous pactes de la Moncloa, busca un relat de la reconstrucci\u00f3 que suposi, alhora, una treva i una reescriptura, que deixi en suspens els compromisos previs. Si no hi ha un gran acord, els guionistes de la Moncloa hauran de tenir molta imaginaci\u00f3.
\n
\nPer al Govern presidit per Quim Torra, lligat a un borr\u00f3s relat ambivalent de xoc ret\u00f2ric amb l\u2019Estat espanyol i gesti\u00f3 pragm\u00e0tica del dia a dia, la crisi de la Covid-19 tamb\u00e9 representa l\u2019obsolesc\u00e8ncia d\u2019una plantilla narrativa que \u2013per cert\u2013 enfronta di\u00e0riament postconvergents i republicans. Malgrat les discrep\u00e0ncies expres\u00adsades per Torra p\u00fablicament davant de Madrid sobre les mesures adoptades i la centralitzaci\u00f3 de compet\u00e8ncies, l\u2019independentisme governamental s\u2019ha quedat sense gui\u00f3, i s\u2019enfronta al p\u00e0nic de la p\u00e0\u00adgina en blanc. Les declaracions recents del conseller Buch a prop\u00f2sit de la xifra de mascaretes enviades a Catalunya responen a aquest buit discursiu, i evidencien la voluntat de marcar l\u2019agenda tant s\u00ed com no, sense tenir en compte l\u2019efecte bumerang d\u2019una t\u00e0ctica tan matussera.
\n
\nAmb el relat ja no n\u2019hi ha prou, ni a Catalunya ni a Madrid. Podria ser d\u2019una altra manera? Crec que no. La realitat ha desbordat totes les previsions com mai abans i, per tant, ha trencat i ha esborrat de cop aquells guions bonics que els governants havien convertit en escut, aparador i amulet de la seva tasca davant la ciutadania, un fetitxe que podia justificar-ho tot. El final del relat com a centre de gravetat de la responsabilitat del pol\u00edtic \u00e9s una excel\u00b7lent not\u00edcia, ja que recol\u00b7loca la tasca de governar en el primat de les decisions i dels actes, m\u00e9s enll\u00e0 del valor de les \u00adparaules.
\n
\nEnmig de la pand\u00e8mia, estem redes\u00adcobrint el que \u00e9s obvi: \u00e9s l\u2019acci\u00f3 \u2013i no la ret\u00f2rica\u2013 el que defineix realment, en \u00ad\u00faltima inst\u00e0ncia, la missi\u00f3 de la persona que lidera pol\u00edticament. El to espessit, \u00adrecurrent i vacu de tantes rodes de \u00adpremsa oficials durant aquests dies cer\u00adtifica aquest gir. I, d\u2019altra banda, la pregunta del CIS sobre una eventual restricci\u00f3 de la llibertat de premsa indica que, davant la p\u00e8rdua del seu relat, alguns \u00adtenen la temptaci\u00f3 de reeditar les faules r\u00f2negues del xarop de bast\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Explicar una hist\u00f2ria per guanyar. Aquesta era la f\u00f3rmula. Sobretot a partir de l\u2019any 2004, als Estats Units, s\u2019imposa el concepte relat com a centre de gravetat, no nom\u00e9s de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6111,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6109"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6109"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6113,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6109\/revisions\/6113"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}